20 de Febrer de 2009

Benvinguda la crisi a can Barça

Tot fa pensar que els barcelonistes haurem de donar gràcies a Lehman Brothers i els demés irresponsables que van provocar l'actual crisi econòmica. Les megalomanies de Laporta, que amenaçaven portar el Barrça a la ruïna, sembla que reculen a mida que es consolida el desgavell financer internacional.
 
De moment, és una bona notícia que l'aventura de la MLS s'hagi anat en orris perquè ara no és el moment d'invertir en un equipo de futbol a Miami. No ho és ara ni tampoc ho era abans, donats els precedents. A Miami, on hi ha més cubans que americans, el que els agrada és el beisbol i no el futbol, que ha fracassat reiteradament en aquelles contrades.
 
Si aquesta aventura ja no es produirà, i per tant Laporta no podrà fer negoci, tampoc sembla que la remodelació del Camp Nou a càrrec de Norman Foster, un arquitecte especialista en triplicar els pressupostos de les obres que li encomanen, tindrà un millor futur. Ara mateix els terrenys del Mini Estadi, que sortosament encara no estan requalificats, valen molt menys que ara fa un any i no arriben a cobrir ni la meitat del que costaria l'obra de Foster, que no baixaria dels 300 milions d'euros, sense comptar la construcció d'un nou Palau Blaugrana.

Aquest projecte inútil deixaria molt malmesa l'economia del club. Però ara mateix la crisi tampoc el fa viable. Al·leluia!
 
Amb Laporta remenant les cireres, tots aquests projectes fan molta por. Un home capaç de dir mentides de forma compulsiva és millor tenir-lo ofegat econòmicament i que no tingui cap marge per actuar. En aquest sentit la crisi ha arribat per ajudar el Barça. Encara no fa sis mesos va assegurar que ell no mantenia negocis paral·lels al seu càrrec dins del futbol i del Barça i ara s'ha descobert la seva intermediació en la venda del Mallorca a un grup estranger. Aquest negoci també li ha sortit malament.
 
Em temo que a aquest pas el final de Laporta serà digne d'una astracanada.