07 de Setembre de 2009

Barça i independència

La independència de Catalunya és un assumpte del que en sento parlar des de tinc ús de raó, i d’això fa més de mig segle, quan el franquisme més pur i dur envaïa totes les esferes del poder a aquest país i Espanya. Soc dels convençuts que la independència és quelcom necessària per a Catalunya perquè aquest país anomenat Espanya ens bandeja, ens explota i s’aprofita de tots nosaltres. En un mot, és un llast que ens impedeix progressar com a país i com a societat. I això passa tant amb governs de dreta com d’esquerra.

Però ara vull introduir en l’assumpte de la independència un element tan sensible com és el Barça. Què seria del Barça com a institució i com a equip de futbol dins una Catalunya independent?

Resulta evident que jugaria la Lliga Catalana, contra Espanyol, Nàstic, Girona, Lleida, Gavà, Sant Andreu, Figueres, Europa, Mataró, etc. I també la Copa Catalunya contra els mateixos equips. Això suposaria que el Camp Nou s’ompliria un o dos cops l’any a molt estirar i que en  la resta de partits no es passaria de 15.000/20.000 espectadors, per oferir una xifra benèvola.  

Paral·lelament, hi hauria una davallada en els ingressos i en el nombre de socis i no es podrien fitxar estrelles del futbol, a la vegada que els millors elements del planter marxarien a altres lligues amb més competitivitat i al·licients. Mentrestant, a la tele veuríem els partits de la lliga espanyola, amb camps a vessar i futbolistes de gran vàlua.

Tot, naturalment, partint del fet que el futbol espanyol rebutjaria la presència del Barça (i de l'Espanyol, és clar) a les seves competicions, doncs dubto molt que partíssim peres en tot menys en el futbol. I com el futbol, el bàsquet , l’handbol, etc.

Hi ha qui diu que arribada la independència a Catalunya el Barça seria el de menys o, si més no, una anècdota. Home, als que l’estimem se’ns faria molt difícil acceptar la nova situació de una lliga catalana amb deu o dotze clubs, d’haver de jugar la pre-prèvia de la Champions, de perdre tots els jugadors de renom i, en definitiva, d'haver de jugar al Miniestadi en lloc del Camp Nou.

Si els catalans estem disposats o no a renunciar a un Barça al cim del futbol mundial és una de les qüestions cabdals en el moment de plantejar la independència. Un Barça que és ara mateix el millor ambaixador de Catalunya al món. Per aquesta raó crec que em sembla una incongruència que el president i els directius del Barça com a tals es manifesten a favor de la independència de Catalunya, cosa que en principi ha de suposar la ruïna del club. Qui estimi el Barça, i jo me l’estimo molt, molt i molt, no pot abonar-se a la independència de Catalunya, encara que la estimi tant o més que el Barça.

Pot ser hi hagi una solució que ara mateix no se m’acut. I a vostès?