15 de Juliol de 2009

Barça: el preu de ser una ONG

El Barça volia posar publicitat a la seva samarreta per tal d’incrementar els seus recursos econòmics. Però Laporta va optar -no sense motius- per convertir el club en la sucursal d’una ONG, la qual cosa està molt bé mentre no afecti negativament el desenvolupament de la institució.

Queda fora de tot dubte que el fet que el Barça posés l’Unicef a la seva samarreta suposa una inversió personal per a Laporta i la seva cosineta, que està ben endollada a la Fundació, que sempre tindran la porta oberta a un càrrec dins aquesta organització o altre similar, que els permeti seguir viatjant en primera als avions i tenir cotxe am xofer als aeroports. Però, al Barça, aquesta inversió li està resultant ruïnosa.

Si el Barça nedés en l’abundància no semblaria malament regalar diners a Unicef, encara que és una organització mundial ultraburocratitzada i que, segons càlculs, de cada euro que rep n’arriba menys de la meitat a les finalitats objecte de la seva existència. Si de veritat volen fer obres de caritat no cal anar a Nova York. Aquí, a Barcelona, hi ha una munió de organitzacions caritatives que necessiten recursos en aquests moments de crisi (sense anar més lluny el Banc d’Aliments ha esgotat gairebé les seves existències), encara que aquestes tenen un inconvenient: no generen la possibilitat de tenir un càrrec a nivell mundial ni viatges exòtics, ni discursos a Nova York.

Però això és el menys important. El pitjor és que per portar Unicef a la samarreta, el Barça paga 3 milions d’euros cada temporada i en deixa de rebre uns 20 milions pel cap baix, si tingués un patrocinador a l'ús. Entre el que es paga i el que no es rep, una diferència de 23 milions que, multiplicats per tres temporades, donen un total de 70 milions si hi comptem les despeses de viatges a Nova York que Laporta, la cosineta i Fofó Sala i Martín, entre un reguitzell de funcionaris i directius.

Amb aquests 70 milions el Barça podria cobrir sense problemes el lloc més important de l’equip, el de davanter centre, que a cinc dies del començament de la temporada no ha aconseguit cobrir amb el futbolista que necessita. No volem dir que el Barça llenci els diners, però si que és impropi del club que després d’haver assolit la fita esportiva més important de la seva història, com és el triplet, ara hagi de dur una existència de pidolaire, com a conseqüència de la pèssima gestió que s’ha fet en tots els aspectes.

Crec que el problema que ara mateix té el Barça és que Laporta encara no s’ha assegurat un càrrec important per quan deixi de ser president i ha vist, per exemple, que el seu rival Ferran Soriano es passeja amb xofer per Barcelona com a president d’Spanair. El final com a president del Barça d’un Laporta a la recerca d’un xollo que ompli el seu ego pot ser espectacular. De moment, el club ho està acusant amb una alarmant manca de recursos econòmics impropi del seu estatus dins l’esport mundial.

I l’assumpte encara no ha acabat perquè el patrimoni del club, després de vendre's un tros de Can Rigalt i el que quedava de la ciutat esportiva, també està minvant i, com ja hem dit des de fa dies, el nou contracte de televisió no serveix per obtenir crèdit bancari.