16 de Gener del 2009
Ramón Calderón ha dimitit com a president del Real Madrid. Ha estat un diari, el Marca, el que li ha posat unes quantes càrregues de profunditat i l’ha fet saltar com un ninot de fira.
Aquí, a Barcelona, els socis també van fer fora al president del Barça, però Laporta no es va donar per al·ludit i va seguir al càrrec. Si no és el president més indigne que mai ha tingut el Barça, Laporta si més no és el que més indignitats ha comés, començant per aquella baixada de pantalons a l’aeroport del Prat i seguint per les mentides continuades sobre la pertinença del seu cunyat a la Fundació Franco. O per no parlar de la última: no pagar a Sogecable, que ha de rebre gairebé 85 milions del Barça, segons han sentenciat el tribunals de Justícia, el que li correspon per contracte.
Calderón ha...
Continuar llegint...
09 de Gener del 2009
Maradona va passar per Barcelona per lluir l’altra banda de la seva personalitat, un cop superada la seva addició a la cocaïna. Va petonejar i abraçar Laporta, Cruyff i tot el que trobava pel camí. L’home fins i tot es va atrevir a queixar-se del tracte rebut quan era jugador blaugrana.
La coca i tot el que s’ha ficat al seu cos deu haver-li destruït moltes neurones del seu cervell, precisament les de la zona de la memòria, doncs si el Barça es va equivocar en alguna cosa en aquell temps va ser per donar-li excessiva llibertat i no vigilar-lo més. I no fotre’l fora amb una puntada al cul i una denúncia als tribunals laborals i ordinaris per consum de drogues. Dieguito,
maco, per què no ens expliques perquè et vas contagiar d’hepatitis?
El que havia de ser un mirall per a tots els joves que volen ser futbolistes va començar des de la...
Continuar llegint...
01 de Gener del 2009
Sense consultar ningú, i menys als socis, Joan Laporta sembla que s'està treballant el futur a costa del Barça i lluny del seu despatx de picaplets, a la Diagonal. L'aixopluc que li suposen els èxits de Pep Guardiola i el primer equip i l'absència d'una oposició especialitzada en dir mentides, com ell feia quan pertanyia a l'Elefant Blau, li han donat llum verda per relacionar-se amb l'Unicef, l'Acnur i altres organismes internacionals, suposem que amb l'esperança d'obtenir algun càrrec quan deixi la presidència d'aquí un any i mig.
Com és que Laporta i la seva cosineta Marta no es preocupen dels pobres d'aquí, de casa nostra?
És clar que això els reportaria només un càrrec a Càritas o a Acció Social de l'Ajuntament. Molt poc per la seva ambició de fer-se nom i projecció internacionals, com els donaran els organismes abans...
Continuar llegint...
14 de Desembre del 2008
No va ser una golejada, però per la manera de produir-se la victòria del Barça sobre el Reial Madrid va tenir el mateix sabor per als barcelonistes. Sí, perquè el Reial, a base de jugar com un modest, va aconseguir arribar als darrers minuts del partit amb un empat a zero al marcador i tenia a tocar un punt.
Els dos gols van arribar quan el madridistes tornaven a pensar en l'èpica i
el espíritu de Juanito, que és el que normalment fan quan l'equip blanc treu un resultat inesperat sense cap argument futbolístic que ho avali. Els gols de Eto'o i Messi els van posar al seu lloc i es va produir la tercera derrota consecutiva amanida amb un Barça amb 12 punts d'avantatge.
El Reial va lluir les seves vergonyes futbolístiques al Camp Nou amb un sistema defensiu com a solució de compromís. Semblava un sistema consensuat per Juande Ramos amb els propis jugadors...
Continuar llegint...
07 de Desembre del 2008
Dissabte vinent, el Real Madrid visita el Camp Nou. La diferència entre un i altre equip és ara mateix com la distància que separa la Terra de la Lluna. El Real Madrid intenta treure els partits a empentes i rodolons, quan aconsegueix treure'ls, amb Raúl corrent com mai no ho havia fet, amb un mig del camp més atent a destruir que a construir i amb una defensa de vidre on la gran notícia és que enguany Casillas ja no atura allò que és impossible d'aturar.
Sempre he dit que Casillas era el secret del Real i quan el de Móstoles ha baixat del cel per convertir-se en un vulgar humà, com tots nosaltres, al Real li han sortit les vergonyes. Ni Raúl, ni Van Nistelrooy, ni Robinho, ni Ramos, ni Cannavaro... L'autor de les dues darreres lligues que ha guanyar el Real ha estat Casillas.
Però en Casillas ja no és el que era. Ahir, en el primer gol del Sevilla, va fer una...
Continuar llegint...
30 de Novembre del 2008
Encara que a aquest final de temporada Leo Messi està sent molt superior a la resta dels
cracks mundials, no es pot negar que Cristiano Ronaldo ha estat el millor jugador de 2008, doncs a la seva qualitat intrínseca com a jugador, que no és poca, ha unit més de 40 gols i els títols de la Premier League i de la Champions League. Pràcticament, el mateix cas que Ronaldinho a 2005-06.
No és injust el guardó de la Pilota d’Or que se li atorgarà aquesta setmana al portuguès. Se l’ha merescut pels guardons que ha assolit amb el seu equip, pels gols que ha marcat i pel seu joc d’alt nivell.
No podem caure en un
chauvinisme fàcil, malgrat que Messi es troba ara mateix per sobre del portuguès. Aquest, però, es va fer operar del turmell el passat estiu i fins fa ben poc encara no havia assolit la seva millor forma física.
La...
Continuar llegint...
23 de Novembre del 2008
Leo Messi és un extraordinari jugador de futbol que té el seu taló d’Aquil·les, com gairebé tothom, i en el seu cas no són altre cosa que les lesions musculars quan les seves cames es carreguen de partits i entrenaments.
Messi seria ara mateix un nan si els metges del Barça no s’haguessin afanyat en impedir-ho i guanyar un dels millors jugadors del món per al club. Anys i anys de treballs de laboratori han donat com a resultat un jugador de classe mundial, encara que amb algunes rèmores. La ciència no pot arreglar-ho tot.
El preu de convertir-lo en un esportista apte per a l’alta competició ha estat un físic exposat contínuament a lesions. El seu creixement artificial està passant-li factura. Contra el Getafe no va jugar per precaució, doncs el seu bíceps femoral és a punt de petar.
En certa manera,...
Continuar llegint...
16 de Novembre del 2008
La directiva del Barça ha decidit que, per tal d’incrementar l’assistència d’espectadors al Camp Nou, retornar immediatament la meitat del preu de l’entrada a aquells abonats que alliberin amb 72 hores d’antelació la seva cadira mitjançant el sistema de Seient Lliure.
A periori sembla una bona idea, perquè, a més, no hi haurà cap límit, amb la qual cosa els socis fins i tot poden fer negoci, donat que si alliberen moltes vegades el seu seient perquè el club el pugui vendre a una altra persona, l’import final dels seus alliberaments pot superar la quota de la temporada. A més, el club ha anunciat que l’ingrès del 50 per cent del preu a taquilla de la localitat, li serà abonat al soci de forma automàtica i independentment de si la seva localidad es venuda o no.
Posats a fer números, penso que la idea, bona en sí mateixa,...
Continuar llegint...
10 de Novembre del 2008
Fa unes setmanes vàrem apuntar quins motius havien portat els barcelonistes a desertar del Camp Nou de forma molt sensible. En relació a les darreres temporades, hi manquen més de 15.000 persones per partit de mitjana i això no és normal perquè l’equip està jugant molt bé. Però, ni les crides dels jugadors i l’entrenador fan efecte: contra el Valladolid, menys de 60.000 persones i contra el Basilea, menys de 50.000 comptant els 6.000 suïssos.
El problema rau en la política de la directiva per no haver atorgat als socis que fan cua el seient d’aquells que han causat baixa. D’aquesta manera en els darrers cinc anys ha anat minvant el nombre d’abonats al Camp Nou. El directiu Godall va dir da quinze dies que el 98% dels abonats havia renovat el seu abonament. Però, el 98% de quin nombre d’abonats? Això sí que no ho va revelar.
...
Continuar llegint...
02 de Novembre del 2008
La victòria de Lewis Hamilton al Campionat del Món de Conductors i la presumible de Barack Obama a la presidència dels Estats Units fan pensar que el 2008 serà l’any de la gent afro, és a dir, dels descendents d’aquells que van emigrar a Europa i a Amèrica tot cercant una vida millor. O d’aquells que els van obligar a anar a Amèrica per set sotmesos a l’esclavitud i amb el pas del temps els seus descendents han reeixit per arribar amunt del tot.
Hamilton s’ha merescut el títol i no solament perquè ha fet més punts que els demés, sinó també perquè ha hagut de lluitar contra la rancúnia de tots els seus rivals, que mai li van perdonar que fos capaç de superar-los des del primer gran premi que va disputar. Els errors de joventut d’ara fa un any no els ha repetit i d’aquesta manera ha sabut resoldre de forma intel·ligent...
Continuar llegint...
Rss