28 de Març del 2010

Laporta, dictador i llepaire

El president més indigne –o si més no, el que més indignitats ha comés– de la història del FC Barcelona sembla decidit a fer bo aquell dit castellà que diu que “para lo que me queda en el convento, me cago dentro”. En aquest cas, en el Barça.

El nomenament de Johan  Cruyff com a president d’honor no és sinó una mostra més del tarannà dictatorial/bananero que ha presidit tota la seva gestió institucional. Cruyff és el prototip del personatge que genera divisió i enfrontament, fins i fora del camp: Un exemple il·lustratiu: el primer dia que va trepitjar el Camp Nou es va negar a posar-se el xandall de Meyba perquè no li feia un contracte apart.

Com a jugador Cruyff va ser penós. En cinc anys va guanyar una Lliga i una Copa, i va destacar més pels conflictes que va generar davant la passivitat...

Continuar llegint...

23 de Març del 2010

Laporta vol tapar les seves vergonyes

La necessitat imperiosa d’aconseguir un successor addicte està portant de corcoll a un Laporta que no vol a qualsevol preu que Sandro Rosell exposi públicament les seves vergonyes a partir del proper 13 de juny.

El règim laportià té tantes i tantes coses per amagar que, sense cap mena de dubte, el seu futur polític quedaria en mans de Rosell que podria aixecar catifes a conveniència. Imaginem-nos Rosell, o qualsevol dels seus col·laboradors, explicant què ha trobat pel club, per exemple, sobre la Flavia Massoli, l’amant que Laporta va posar en la plantilla d’empleats malgrat no reunir els requisits necessaris i si era el propi club qui li pagava el lloguer del piset; o la factura de llum que suposava mantenir il·luminat el Camp Nou després dels partits perques els amics de Laporta juguessin a fer de Messi; o les relacions amb el dictador de l’Uzbekistan; o els comptes de la...

Continuar llegint...

08 de Març del 2010

Laporta, un Chávez per a Catalunya

Per si quedava algun dubte de que la etapa de Laporta ha estat el període més indigne que mai ha protagonitzat un president del Barça, la expulsió d’Oriol Giralt com a soci del club ho confirma plenament. Fa por pensar que Laporta pugui algun dia tenir responsabilitats d’alguna mena dins el Govern de Catalunya, doncs si trasllada les barrabassades que ha fet al Barça, on el resultats li han tapat tot, al dia a dia del nostre país sabrem que és i que suposa conviure amb una mena de Chávez o un Franco.

Laporta ha tingut la barra de fer fora, cosa que esperem que la justícia esmeni, un soci que l’ha criticat i amb raó. I tant que sí. Perquè és molt estrany, per no dir sospitós, que mentre el Real Madrid ha fet avalar bancàriament, encara que sigui parcialment, el seu contracte de TV amb Mediapro, el Barça no ho hagi fet i estigui exposat a que una...

Continuar llegint...

01 de Març del 2010

Un consell a Guardiola, per si l’accepta

No vull esmenar la plana ni donar lliçons a Pep Guardiola. Déu em guardi de semblant gosadia. Però, no m’estic de fer-li una petita observació, amb tot el respecte, per suposat. Si més no, el respecte que ell no em va tenir quan vaig treballar al Barça.

Recordo, però, que al febrer de 1994 se’m va ocórrer fer-li una petita observació a Cruyff després de perdre el Barça a La Romareda per 6-3, en un partit en el qual Esnáider va desmanegar Koeman. Sort que entre Romário i Laudrup van maquillar una golejada històrica.

Feia ja algunes jornades que Cruyff jugava amb tres defenses només i després d’aquell partit vaig escriure que Koeman no podia ser més el darrer defensa del Barça i que s’imposava posar-li Nadal al costat per completar un 4-3-3 més conservador. Casualment, és clar, a partir del següent...

Continuar llegint...