25 de Setembre del 2009

'Mortadelo' Laporta i 'Filemón' Oliver

Fa temps que venim augurant que el final de Laporta como a president del Barça serà el propi d’una astracanada, o sigui, d’una obra teatral xarona i barroera. El que no comptàvem és que s’amanís també amb una forta dosi de baixesa moral, com és espiar els seus vicepresidents Yuste, Ferrer i Boix, en teoria amics del president, per trobar-los alguna tara per escampar-la, arribat el cas, durant el procés electoral que s’endegarà la propera primavera.

No es pot incloure Franquesa a la llista dels espiats. Cal triar el gra de la palla i no ser ingenus. Franquesa ha interpretat el numeret de persona espiada per enganyar els altres tres i fer-los creure que ell, amic personal i soci de Laporta en negocis varis, també ha estat perjudicat en aquest cas. És clar que Yuste, Boix i Ferrer no s’han empassat l’esquer, com nosaltres tampoc, perquè no...

Continuar llegint...

18 de Setembre del 2009

Laporta com a submarí

No fa gaire temps auguràvem que el final de Laporta com a president del Barça seria d’autèntica astracanada. Per tots els indicis sembla que no ens equivocarem, donat que ja ha començat el reguitzell de despropòsits que ens té preparats l’amic Jan en el seu comiat.

Com tothom ha assenyalat, coincideixo en que Laporta té tot el dret de manifestar-se per qualsevol causa que cregui convenient, encara que com a president del Barça estigui fent un trist favor al club, perquè no pot defugir del seu càrrec en posar-se en la primera fila d’una manifestació per portar una pancarta reivindicativa del caire que sigui.

Si considera que ho fa a títol particular, que se’n vagi a un lloc anònim i s'arrengli amb el gruix dels manifestants. Però si ho fa com a president del Barça, ha de ser conscient del trist favor que li fa al club, ara que havia...

Continuar llegint...

07 de Setembre del 2009

Barça i independència

La independència de Catalunya és un assumpte del que en sento parlar des de tinc ús de raó, i d’això fa més de mig segle, quan el franquisme més pur i dur envaïa totes les esferes del poder a aquest país i Espanya. Soc dels convençuts que la independència és quelcom necessària per a Catalunya perquè aquest país anomenat Espanya ens bandeja, ens explota i s’aprofita de tots nosaltres. En un mot, és un llast que ens impedeix progressar com a país i com a societat. I això passa tant amb governs de dreta com d’esquerra.

Però ara vull introduir en l’assumpte de la independència un element tan sensible com és el Barça. Què seria del Barça com a institució i com a equip de futbol dins una Catalunya independent?

Resulta evident que jugaria la Lliga Catalana, contra Espanyol,...

Continuar llegint...