30 de Juny del 2009
El Barça s’ha llençat a una cursa de renovacions i millores de contractes dels seus jugadors més importants i emblemàtics, la qual cosa sembla natural ateses les circumstàncies que van envoltar la darrera temporada.
Mantenir el bloc de jugadors que ho van guanyar tot és el més assenyat, encara que Eto’o n’és una excepció per motius extraesportius i la seva situació és ara la mateixa que fa un any... amb la diferència que el 30 de juny proper queda lliure i podrà marxar sense que el club pugui rebre res a canvi.
Però, mentre la majoria de jugadors tenen ara contractes que van més enllà del 2011, l’entrenador, la peça bàsica del projecte, acaba el seu lligam amb el club el 30 de juny de 2010 i aquest no és un bon senyal. El tècnic ha de ser el pal de paller de tot projecte i el Barça ha...
Continuar llegint...
22 de Juny del 2009
Ara fa un any -dia amunt, dia avall– la majoria de comentaristes de l’actualitat del Barça vàrem afirmar que el millor fitxatge de la temporada havia estat la continuïtat d’Eto’o i ara s’ha demostrat que el primer encert de Guardiola va ser rectificar –quelcom que diuen que és propi dels savis- i readmetre el camerunès a la plantilla de la temporada que és a punt d’acabar després de ser foragitat ensems Deco.
També és cert que no va haver-hi per Eto’o una oferta convincent per traspassar-lo a un altre club i que això també va influir en la seva continuïtat. És possible. Però el cert és que ara, un any més tard, el jugador ha correspost a la confiança en ell dipositada amb 34 gols, entre els que cal esmentar el que va obrir el marcador a la final de la Champions a Roma, com tres anys enrere ja havia fet a la final...
Continuar llegint...
16 de Juny del 2009
És indecent el que està passant amb les caixes i bancs espanyols en aquest moment de recessió econòmica on moltes empreses han hagut de tancar per manca de finançament i els somnis de moltes persones s’han anat en orris i elles a l’atur, perquè el bancs els han tancat l’aixeta.
I ho és més quan un descobreix, i si no és veritat rectificarem, que tres dels gegants espanyols estan ajudant a Florentino Pérez en satisfer la seva megalomania i deliris de grandesa. Si en el nostre article anterior ens preguntàvem qui feia possible tantes barrabassades en un moment econòmic tan delicat, ara estem en condicions de dir que són Caja Madrid, Santander i la Caixa. El més fotut és que aquestes entitats amaguen l’accés als diners, amb permís del Govern, als ciutadans que realment els necessiten, incomplint la seva finalitat, sobre tot en el cas de...
Continuar llegint...
11 de Juny del 2009
En plena recessió econòmica, quan a les persones se’ls ha tancat l’accés a un habitatge perquè cap entitat financera els atorga crèdit i quan una gran quantitat d’empreses se’n van en orris i els seus empleats a l’atur, al Real Madrid de Florentino Pérez li obren l’aixeta dels euros per perpetrar barbaritats econòmiques fitxant jugadors a preus desorbitats en un exercici mal entès de mostrar al món una pretesa grandiositat.
Ell, Florentino, que va abandonar el Reial fa uns anys com una rata fuig del vaixell que s’enfonsa, ara ha tornat per mostrar tota la petulància, la vanitat i l’ego que l’ofega, després d’aquell comportament covard i vergonyós.
Però, qui li permet que llenci euros a tort i a dret en un moment econòmic en que els ciutadans pateixen severament els rigors de la crisi? Cal saber quin és...
Continuar llegint...
04 de Juny del 2009
Ferran Soriano va ser des del 20 de juny de 2003 al 7 de juliol de 2008 el vicepresident econòmic del Barça. Els serveis prestats a Joan Gaspart, del qual va amagar sota les catifes del club tot el dolent i pitjor de la seva gestió, li ha valgut fa poc la presidència d’Spanair apadrinat per l’empresari hoteler. Els favor es paguen amb favors. Faltaria més.
Entre un i altre, entre el Barça i Spanair, Soriano va escriure un llibre titular
La pilota no entra per atzar, tot lloant la seva bona gestió al front de la economia blaugrana fins al punt de creure’s que ell empenyia la pilota quan anava a parar a la xarxa de l’equip rival. O gairebé.
Home, potser la pilota no entri per atzar, però de vegades un pensa que pot entrar per casualitat. Fora de la retòrica del llibre, a aquesta conclusió s’arriba després de repassar el grans trets de la seva...
Continuar llegint...
Rss