28 de Maig del 2009

I al 2010, la quarta al Bernabéu

La història ja és escrita: el primer triplet del futbol espanyol l’ha fet el Barça, que ara mateix és l’equip que millor futbol fa a tot el món. El terrible Manchester United va caure a Roma, a la final de la Champions, davant un Barça que només el va deixar jugar durant deu minuts. La resta, pèl i repèl. Ha semblat fàcil, però, que difícil és arribar a aquest cim de fer fàcil el que sembla impossible!
 
El sostre d’aquest equip i de Guardiola s’ha assolit en només una temprada. El llistó ha quedat molt alt, però donada la joventut i la qualitat de la plantilla, tot fa pensar que això durarà un bon grapat d’anys. I, si més no, des d’ara ens permetem somniar amb la celebració de la quarta Champions al bell mig de l’estadi Bernabéu, que serà l’escenari de la final de...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2009

Un asterisc per al campió

La Lliga i la Copa ja estan ganyades per dinovena i vint-i-cinquena vegada, respectivament, i ara queda guanyar per tercera vegada la Champions, encara que amb aquest doblet les il·lusions de molts s’han omplert abastament.

L’argument principal que esgrimien qui, en el moment de preguntar-los sobre quin triomf preferien si la Lliga o la Champions (el triomf a la Copa es donava per descomptat) era obvi: si no es guanyava, la Lliga hagués estar pel Reial Madrid, amb la qual cosa, guanyant-la es mataven dos ocells d’un sol tret. Però, ara que ja no s’ha d’escollir entre Lliga i Champions molts creuen que el Barça assolirà el triplet, el primer de la seva història i el primer d’un club espanyol.

Temps haurà per glosar la final del dia 27, que d’antuvi penso que serà tot un monument al futbol doncs s’oposaran els millor representants de dos estils i dues mentalitats...

Continuar llegint...

14 de Maig del 2009

Un altre monument al futbol

Ja no queda cap mena de dubte que el Barça aconseguirà el tres de tres. Sense Iniesta, Henry, Valdés, Abidal i Márquez els de Guardiola van escombrar del terreny de joc de Mestalla a un Athletic que s’havia fet alguna il·lusió que podria guanyar la final de la Copa i batre un equip que cada cop va assolint les fites futbolístiques pròpies de les grans llegendes d’aquests esport. Després del 2-6 del Bernabéu el vaig comparar amb el Brasil dels anys 70 i no em vaig equivocar, salvant totes les distàncies.

El segon temps de la final de la Copa del Rei va ser un altre monument al futbol que va desmitificar el vell aforisme que diu que les finals són per guanyar-les. Sí, això és ben cert, però també per fer un joc de qualitat, exquisit i tècnicament irreprotxable, i donar espectacle encara que el resultat estigui per sobre de tot sense importar...

Continuar llegint...

11 de Maig del 2009

I les rotacions, Pep?

De sobte, l’èxtasi s’ha aturat. L’empat del Vila-real al Camp Nou ha estat un lleu contratemps, doncs el Barça guanyarà aquesta Lliga sí o sí. Només manca un punt que pot arribar tant dels que guanyi l’equip blaugrana com dels que deixi de guanyar el Reial Madrid.
 
Però la lesió d’Iniesta, encara que no important, és el que ara preocupa perquè no podrà jugar la final de Copa, encara que sí podrà estar a Roma a la de la Champions. És la quarta baixa important per a la final contra l’Athletic. Henry, Abidal i Márquez són les altres tres. I, si Guardiola és conseqüent, posarà Pinto a la porteria (que s’ho va guanyar amb escreix aturant aquell penal a Martí) en lloc de Valdés, amb la qual cosa cinc jugadors titulars indiscutibles no jugaran aquest partit decisiu. Malament.
 ...

Continuar llegint...

757

3

07 de Maig del 2009

L’èxtasi sense treva

No hi ha dret. En altres circumstàncies encara estaríem assaborint el 2-6 durant una bona temporada. Però aquest Barça de Guardiola no es dóna temps fer fer-ho i encara amb la mel del Bernabéu als llavis, ara ens fa viure tota una epopeia a Londres que esborra l'anterior. Qui parla ara del 2-6?

I, a més, tot fa pensar que diumenge que ve, amb el caviar que Iniesta i companyia ens van servir des d’Stamford Bridge a la boca, tindrem que celebrar el títol de Lliga, a casa perquè guanyarem i el Reial Madrid no ho farà a Mestalla. I ens oblidarem injustament de l’1-1 de Londres.

I dimecres, dia 13, amb la ressaca de tot plegat haurem de celebrar el títol de Copa que conquerirem a Mestalla contra l’Athletic, amb tots el respectes. Sortosament, tindrem dues setmanes per recuperar-nos i poder celebrar la tercera Champions a partir del 27.

Sortosament també, aquest tipus...

Continuar llegint...

04 de Maig del 2009

El millor Barça que recordo

Porto des de finals dels anys cinquanta veient partits del Barça. Pràcticament, des que tinc ús de raó. I he de confessar que mai havia vist un partit tan complert, espectacular i tècnicament irreprotxable com el de dissabte al Bernabéu, que va acabar 2-6, en una inoblidable jornada que figura ja a la història del club amb lletres d’or.

L’equip de Guardiola va fer una obra d’art, gairebé un partit perfecte, si és que la perfecció existeix, amb joc d’una altra galàxia, mitja dotzena de gols i una sincronització absoluta entre els jugadors.

Així, de volada, em vénen a la memòria els partits del Barça d’Helenio Herrera, amb aquella davantera formada per Tejada, Kubala, Evaristo, Suárez y Czibor, que em va captivar a la meva adolescència, sobretot per la elegància d’en Suárez, qui va marcar el gol...

Continuar llegint...