27 de Març del 2009

La lliçó de Roig a Laporta

Mentre el FC Barcelona s'ha convertit en una mena d'ONG que treballa per aconseguir un lloc de treball a Laporta per quan deixi el club, el president del Vila-real, Fernando Roig, acaba de donar-li una lliçó, i per extensió a la resta de presidents de Primera, no cobrant l'abonament de la temporada vinent a tots aquells socis que es trobin sense feina i a l'atur.

El gest de Roig contrasta amb el comportament de Laporta, que sembla que s'està treballant un càrrec a la xarxa mundial de beneficència oficial per quan li toqui plegar del Barça. La burocràcia d'aquesta mena de xarxes absorbeix més del 80% del seu pressupost, com s'ha denunciat reiteradament. Els centres que està inaugurant Laporta a mig món no reporten cap benefici al Barça i sí, en canvi, a Laporta que està, si més no, cercant una feina amb cotxe oficial i xofer en el seu futur fora del club.

La riuada de...

Continuar llegint...

17 de Març del 2009

Hereu, no despengis el telèfon!

En una minsa mostra d’obertura informativa, Jan Laporta va parlar a RAC-1 sobre alguns temes d’actualitat blaugrana. No va ser massa el que va dir, però almenys sabem què circula pel seu cervell. Ara sabem que vol deixar lligat de peus i mans al seu successor, no solament en el contracte de les samarretes (fins 2018 amb Nike) i televisió (fins 2013 amb Mediapro), sinó també pel que fa a la secretaria tècnica doncs sembla que vol fer-li un contracte més llarg a Begiristain. Qui fa tot això és el que deia que Núñez no podia signar contractes més enllà de la finalització del seu mandat. Recordeu?

Va dir també que ha lluitat molt per l'estabilitat institucional, allò que ell va dinamitar quan era Elefant Blau. Laporta té sort que no hi ha cap partit polític que recolzi una oposició, com ell va trobar-la a Convergència al...

Continuar llegint...

02 de Març del 2009

El búnquer informatiu blaugrana

El successor de Joan Laporta a la presidència del Barça hauria de ser el candidat que prometés aixecar les catifes de veritat, no com el que va fer el propi Laporta que després de guanyar les eleccions va donar una primera mostra de la seva capacitat de faltar a la paraula donada, amagant les misèries de l’època de Joan Gaspart i Enric Reyna, quelcom que reclamava tot el barcelonisme. La cèlebre due dilligence va quedar amagada i els barcelonistes no vàrem saber què havia ocorregut en aquells tres anys de trist record. Era el començament del búnquer informatiu blaugrana.
 
Ara, però, hi ha motius més que sobrats per pensar que l’època de Laporta mereixerà una altra due dilligence i no només perquè el club necessita diners dels bancs per manca de liquiditat, sinó perquè d’un temps ençà els...

Continuar llegint...