21 de Juliol del 2008
Des que la votació de la moció de censura li va fer veure que el 60,6% del socis del Barça els té en contra, Joan Laporta s’ha lliurat en cos i ànima cercar un xollo per quan deixi el Barça, o sigui per abans del 31 de juny de 2010 en el pitjor dels casos i a la propera Assemblea, en el millor .
L’home va donant tombarelles i passa d’un extrem a l’altre en un exemple paradigmàtic de cas de bipolaritat digne d’estudi científic. Tant fa veure que s’emociona i a continuació pica l’ullet als seus amics per de mostrar-los que interpreta molt be, com es passeja amb Ronaldinho i el seu germà repartint somriures a dojo. En certa manera Laporta ens recorda ara mateix aquell ministre franquista José Solís Ruiz, que se’l va conèixer com “la sonrisa del régimen”. El règim laportià porta el somriure en ell...
Continuar llegint...
17 de Juliol del 2008
He de confessar que no sabia com acomiadar-me de Ronaldinho, al que no conec personalment i que se’n va del Barça sense que sapiguem per quines raons, ni el perquè dels dos darrers anys decebedors després de tres anys màgics.
Crec, però, que és just que li donem les gràcies per tot el bo i el millor que ens va donar, per aquelles nits estel·lars, per aquelles jugades irrepetibles, per la capacitat de sorprendre’ns una i altra vegada... I per les dues Lligues i la Champions, a la consecució de les quals hi va posar-hi tot el seu cabdal futbolístic.
Ronaldinho ens va sorprendre a tots i va revolucionar el futbol amb la seva imaginació sense límits quan va arribar el 2003. Des del gol en front el Sevilla la nit del gaspatxo, sempre li recordarem els que va marcar contra el Milan tot canviant-se la pilota de peu, la xilena contra el Villarreal o al Calderón, la...
Continuar llegint...
14 de Juliol del 2008
Joan Laporta ha portat al Barça cap una situació desconeguda en la seva historia, o sigui, la d’un president al que el 60,6% dels socis demanen la seva renúncia i que, en canvi, s’enroca, perd vuit directius (després d’haver-ne perdut sis els anys anteriors) i s’atrinxera disposat a morir amb les botes posades. Acorralat per l’opinió pública dispara contra tot el que es mou prop del seu búnquer.
D’aquell Elefant Blau que s’omplia la boca tot reclamant democràcia al Barça ja no en queda res. Ara mateix es un cadàver polític, sense futur en els ambients on es penca poc i es guanyen molts diners, que són els que sempre li han agradat, i està disposat a sotmetre’s al veredicte d’una Assemblea que va qualificar en 1998 com “una reunió del’Inserso”, tot menyspreant l’òrgan suprem decisori del club....
Continuar llegint...
09 de Juliol del 2008
Durant els darrers dies els periodistes hem detectat un reguitzell de comportaments indignes destinats a massacrar Joan Laporta per part del seus companys de Junta Directiva.
En aquesta fastigosa tasca ha destacat per sobre de tots Ferran Soriano, que ha fet un patètic peregrinatge pels mitjans de comunicació per vendre la seva figura com a dofí de Laporta, mentre aquest es trobava a Suïssa a una reunió de l’UEFA. Un apunyalament en tota l'extensió de la paraula que l’hagués firmat, encara que no millorat, el mateix Judes.
Aquest comportament el defineix perfectament. Una persona que és capaç de vendre el seu company i amic, amb el qual fins abans de diumenge mantenia forts lligams d’amistat, és indigna d’ocupar la butaca presidencial del club.
Com Soriano, encara que amb menys intensitat, també altres directius s’han dedicat a posar a baixar...
Continuar llegint...
07 de Juliol del 2008
Joan Laporta i la seva Junta es disposen a seguir fins el 30 de juny de 2010 al front del Barça tot i saber que el 60% de la massa social els rebutja i que seran un obstacle per al normal desenvolupament del club.
L’aixopluc estatutari que els dóna suport, doncs el rebuig no ha arribat al 66,66%, i el desig de seguir ben enganxats a la mamella estan per sobre de l’estabilitat del club, segons ens demostra Laporta. Res de nou, perquè és aquest un comportament que es correspon perfectament amb d’idiosincràsia del personatge, altiu, superb, prepotent...
Laporta ignora que la percepció dels socis es que a la llotja del Camp Nou hi ha, a partir d’ara, una mena d’okupas, als quals els han dit clarament que fotin el camp i s’hi resisteixen. Però els socis no es resignaran i hauran de fer-los veure quina és la seva decisió sobirana.
Perquè, indubtablement,...
Continuar llegint...
03 de Juliol del 2008
Els barcelonistes socis del Barça estan cridats diumenge a les urnes per a jutjar Joan Laporta i la seva Junta Directiva, gràcies a un vot de censura endegat per dos socis que ha rebut un amplíssim suport previ, de gairebé 9.500 signatures.
Creiem que hi ha raons més que justificades per dir sí a la moció. I no parlarem de que no s’ha guanyat cap títol (Laporta va posar un vot de censura al 98, quan se’n van guanyar vuit), ni del deute que ja és a la cota de 300 milions, ni de les reiterades indignitats del president, des d'abaixar-se els pantalons al bell mig d’un aeroport fins foragitar el xofer del cotxe perquè anava massa lent. Això és, potser, el de menys.
Crec que hi ha raons de molt més calat en aquest assumpte. Una, la notícia que els oferim dels 37.000 socis que fan cua per tenir un seient del Camp Nou i que son burlats per la Junta...
Continuar llegint...
Rss