22 de Juny del 2008
Des que la iniciativa d’Oriol Giralt va rebre gairebé 10.000 adhesions de socis barcelonistes i a la directiva no li ha quedat altre remei que acceptar-ho, Laporta i els seus companys han patit una transformació radical. Fins i tot el búnquer informatiu en que s’ha convertit el club als darrers cinc anys, amb una llotja del Camp Nou barrada als periodistes i un president que només contesta preguntes a periodistes de cambra a TV3 o fa monòlegs al més pur estil de Gila, comença a oferir escletxes.
El vot de censura, sense cap dubte, els ha fet passar per l’adreçador i els ha obligat a canviar, si més no en les formes, perquè en el fons Laporta segueix sent el personatge rebutjable que tots coneixen. Sense anar més lluny els habitants de Sant Cugat rebutgen per 78% a 22% que sigui el pregoner de la festa major.
Però, cal canviar el xip perquè el vot de...
Continuar llegint...
19 de Juny del 2008
Hem de fer un acte de fe amb Pep Guardiola hi creure que és l’entrenador idoni per a la banqueta del Barça. Així ho demano a tots aquells que encara tinguin reserves mentals en torn a la figura d’en Pep com a entrenador del primer equip, perquè el club és per sobre de tot i de tots, i ara mateix el que ens interessa és que en Pep triomfi, perquè el seu triomf serà el del Barça.
Particularment, crec que Guardiola és encara una mena de
becari en això d’ocupar una banqueta d’un club que haurà de lluitar al màxim nivell. No té experiència i el Barça necessitaria un entrenador amb més hores de vol. Malgrat tot, cal fer un acte de fe, insisteixo.
Cal que Guardiola es senti còmode en el seu lloc i que pugui desenvolupar la seva feina sense traves i amb la serenitat i la confiança que li poden donat...
Continuar llegint...
16 de Juny del 2008
És tot un espectacle veure com als darrers dies els
palmeros de Laporta estan enfurismats tot cercant l’enemic invisible, a la vegada que intenten sense èxit defensar-lo. Volen una referència i saber qui és el dolent que està posant en perill els seus passis de llotja i l’aparcament corresponent, amen dels tiberis a més de dos cents euros el cobert.
Però, no parlen per res del fet que els socis del Barça aniran a les urnes no tant pels motius del vot de censura o pel fracàs esportiu dos anys consecutius, sinó portats pel rebuig que genera Laporta
per se, que s’ha revelat com una persona altiva, supèrbia, xulesca, prepotent, desafiant, mentidera...
En Laporta es combina tot això amb una manifesta incapacitat per gestionar el club i redreçar allò que es torça. Ara fa un any va dir que havia detectar...
Continuar llegint...
12 de Juny del 2008
El judici dels avals que havien d’haver constituït els directius del Barça abans de prendre possessió l’agost del 2006 (com assenyalen els Estatuts del club) ha quedat vist per a sentència. I sembla ser que no trigarà gaire el jutge en donar a conèixer el seu veredicte.
Mentre, crec que la conclusió més important que es pot treure del judici és que el discurs de la bona fe que sempre ha esgrimit Joan Laporta alhora d’explicar les decisions inexplicables s’ha ensorrat definitivament.
Aquesta Junta ha actuat en aquest cas amb evident mala fe, perquè han usat a conveniència aquells vuit dies del juny de 2003 (del 22 al 30), que els compta com el primer any del seu mandat. I ho demostrarem.
Haver actuat amb bona fe va ser l’excusa de Laporta per explicar la no convocatòria d’eleccions al 2006. Amb cara de nen bo, argumentava que ells...
Continuar llegint...
10 de Juny del 2008
La directiva del Barça, que ara fa un any va gastar inútilment més de 60 milions d’euros en reforços per al primer equip, enguany ha superat ja aquesta xifra, doncs entre Piqué (5), Cáceres (16), Keita (14) i Alves (29) porta ja 64 milions gastats (sense comptar els variables) i encara falta comprar qui serà l’encarregat de marcar els gols, doncs Eto’o es pot considerar perdut després dels episodis que ha protagonitzat d’un any ençà.
En aquest moment en que el vot de censura penja sobre els clatells dels directius sembla que el malbaratament arribarà a cotes inimaginables. Laporta vol il·lusionar als socis i no comprèn que és la seva presència i les seves indignitats el que els desil·lusiona. Només la seva dimissió podria retornar el bon rotllo al Camp Nou. Això, que ell és incapaç de comprendre, és...
Continuar llegint...
Rss