31 de Maig del 2011
El Barça és en aquests moments l’admiració del món sencer. I no és solament pel joc del seu primer equip de futbol, sinó per tot el que l’envolta, que sembla insuperable, i el tarannà del club que és generós i va sempre amb la mà estesa i el front ben alt.
Els actius del Barça són inabastables per altres clubs. Per exemple, un estadi capaç per a gairebé 100.000 espectador, de moderna arquitectura, que és part d’un complex poliesportiu de primer ordre; unes seccions campiones d’Europa, com enguany l’handbol, l’any passat el bàsquet i altres anys l’hoquei patins, a més dels reiterats títols de Lliga estatals dels tres esports, als que ara s’afegeix el futbol sala; una massa de més de 170.000 socis que són propietaris del Club; unes instal·lacions modernes però gens...
Continuar llegint...
05 de Maig del 2011
El Barça ha sortit netament triomfador dels quatre clàssics d’aquest final de temporada. El Real Madrid ha aconseguit un títol menor, el de la Copa del Rei, mentre el Barça serà campió de Lliga i disputarà la final de la Champions.
Però, sense cap mena de dubte, per sobre del futbol aquests partits passaran a la història pel segell personal de José Mourinho, que s’ha convertit en un maldecap pel Madrid i per Florentino Pérez que l’haurà de suportar un any més com a mínim. El Real de les “glorias deportivas” ha caigut a les clavegueres del futbol amb un joc brut ordenat per un bocamoll que no s’ha n'estat de posar en tela de judici la neteja de la competició, la imparcialitat del col·legiats i l’historial esportiu del Barça.
Tot allò que es deia, encara que mai no ha existit, del...
Continuar llegint...
30 d'Abril del 2011
Els lamentables episodis registrats després del tercer Barça-Real Madrid pel que fa als mitjans de comunicació, concretament al sector de l’esport, em fa pensar que la professió està en el pitjor moment i no solament en l’aspecte laboral, que també, sinó en el de l’observança dels principis ètics més elementals.
Anant al gra, cal aportar com principals arguments del que dic les manipulacions de les imatges de jugades conflictives que han fet diversos mitjans. Ja el diari
As va manipular fa un poc més d'un mes una fotografia d'un fora de joc en treure, mitjançant el programa photoshop, un jugador que l’evitava. Després va haver de rectificar i va donar les culpes al pobre becari de torn, que és el que s’acostuma a fer en aquests casos.
Sobre la famosa expulsió de Pepe en el primer clàssic de la Champions,...
Continuar llegint...
23 d'Abril del 2011
El defecte més gros del Barça en els dos primers partits contra el Real Madrid ha estat la innocència dels jugadors. Els madridistes van ser uns mestres a l’hora de enterbolir el partit i posar l’àrbitre contra les cordes de manera reiterada, tant fent faltes que fregaven la vermella directe com envoltant-lo de forma tumultuària per coaccionar-lo.
Mourinho, que és un amant del joc brut i del teatre, ha alliçonat molt bé els seus jugadors que han interpretat en aquests dos primers partits el paper de víctimes quan ells han estat ells botxins en moltes jugades, en les que els jugadors del Barça van quedar com uns autèntics passerells. Manca picardia i mala llet entre els blaugrana per condicionar i confondre el col·legiat com fa el Madrid.
Per exemple, Arbeloa trepitja el turmell de Villa que havia caigut a terra. Entre Arbeloa y Ramos aixequen Villa per fer...
Continuar llegint...
11 d'Abril del 2011
Pep Guardiola coneix i ha mamat el Barça des que pràcticament va néixer. Per això tot el que sent, veu i es mou en l’entorn del club li fa més o menys gràcia en funció del moment esportiu de la temporada.
El Barça necessita que tothom que l’estima i sent que d’alguna manera en forma part remi en la mateixa direcció. Per intentar desestabilitzar-lo ja tenim els horteres de l’altiplà castellà que van llençant contínuament mentides com el favoritisme arbitral, el dopatge, anuncis pretesament ofensius, etc. Només falta que els de casa els fem el joc, especialment en aquest moment en què en menys d’un més es ventilen els tres títols de la temporada.
Guardiola té motius per estar emprenyat amb alguns mitjans que es diuen barcelonistes però que tenen algun element que enyora el laportisme i que...
Continuar llegint...
25 de Març del 2011
Confesso que estic preocupat per com afrontarà el Barça la recta final de la temporada. Tot i que l’equip està superant rècords i es troba per sobra de les xifres d’ara fa un any, hi ha coses preocupants com el fet de generar 69 ocasions de gol en els cinc partits del mes de març i només transformar-ne nou.
Una eficàcia lleugerament superior al 10 per cent. Mentre, es van rebre tres gols davant Sevilla, Arsenal i Getafe que van portar l’angoixa fins el final dels partits.
Aquesta davallada d’eficàcia estic segur que es remuntarà i el Barça tornarà a marcar gols amb més facilitat. Però el que em preocupa de veritat és que els tres gols que ha rebut l’equip de Guardiola han estat en els cinc o deu minuts que els seus rivals van poder desempallegar-se del domini aclaparador dels blaugrana.
Així, entre la manca d’encert per fer...
Continuar llegint...
10 de Març del 2011
El proppassat dia 3 de març les facècies econòmiques que va cometre Joan Laporta com a president del FC Barcelona van conèixer un salt qualitatiu pel que fa a la exigència de responsabilitat. Un jutge va ordenar a ell i set directius més a avalar conjunta i solidàriament 23,2 milions per cobrir les pèrdues del primer mandat (15 de juny de 2003 a 30 de juny de 2006) i hauran de fer-ho abans de dos mesos.
L'enginyeria financera –com ara s’anomenen les trampes i malifetes– dissenyada per Laporta, amb la figura del vicepresident econòmic Ferran Soriano com a col·laborador necessari per no haver de suportar la “pesada motxilla” que van heretar del duet Gaspart-Reyna, acabarà com el rosari de l’aurora.
Durant aquells 15 dies que “no comptaven per res” (del 15 al 30 de juny de 2003) es van perpetrar maniobres de gruix calibre encaminades a...
Continuar llegint...
03 de Març del 2011
Encara que no ho digui, Pep Guardiola sap quan s’equivoca i quan no. En el nostre comentari anterior dèiem que l’assignatura pendent de l’equip d’en Pep era saber defensar-se amb eficàcia quan l’equip contrari prenia la iniciativa i
pixelava el futbol digital del Barça, com va ocórrer al partit contra l’Arsenal a l’Emirates Stadium, on l’equip londinenc en va tenir prou amb 10 minuts d’inspiració per donar la volta al resultat. I en aquest sentit va comptar amb una gran col·laboració en un sistema tàctic excessivament generós per part del Barça.
Guardiola sabia que el partit contra el València, que portava sense perdre els 11 partits precedents, seria molt difícil guanyar-lo, potser el més difícil del que resta de Lliga, com així va ser. I que cas de superar la prova, a més de suposar un cop moral...
Continuar llegint...
18 de Febrer del 2011
El Barça del futbol digital, quan els demés són encara en l’era analògica, ha demostrat una altra vegada quin és el seu defecte principal: no sap defensar-se sense pilota. Anem a pams.
L’èxit a nivell mundial d’aquest Barça de Guardiola es basa principalment en la possessió de la pilota fins a uns nivells mai encara reeixits per cap equip. La seva millor forma de defensar-se és precisament no deixar que el rival no tingui la pilota i no vagi més enllà del 30 per cent de pertinència.
Ara bé, quan el rival pren la iniciativa, doncs és impossible amagar-li la pilota els 90 minuts, sobretot davant equips de primera fila, com és l’Arsenal, l’equip d’en Pep no sap com fer front a la situació i aturar al rival.
Això es va demostrar ara fa un any contra el propi Arsenal (del 0-2 al 2-2), el...
Continuar llegint...
11 de Febrer del 2011
He llegit a la revista Capçalera, que edita el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que la professió i el Barça estan en conflicte perquè el club és molt gelós de la seva intimitat i ha acabat amb el que podríem anomenat la barra lliure dels professionals pel que fa a l’accés a la informació.
Jo vaig ser al Barça als quatre darrers anys de Núñez com a president i, malgrat que jo estaré sempre de part de la meva professió, vaig haver de reconèixer que, potser degut a la proliferació de mitjans als darrers anys, sobretot pel que fa als de caire audiovisual, calia posar una mica d’ordre perquè el club es veia desbordat i la sobreinformació que patís era contraproduent. Allò semblava un concurs diari per veure qui la deia més grossa.
Com a ens privat que és el Barça no té...
Continuar llegint...
1
Rss