11 de Juliol de 2011

Reus, gran ciutat

El passat 6 de juliol, l’Alcalde de Reus i diputat de CiU, Carles Pellicer, va defensar al plenari del Parlament de Catalunya la proposició de llei per aplicar a Reus el règim d'organització dels municipis de gran població, que va rebre el suport de tots els grups de la cambra, que havien presentat la iniciativa conjuntament.

El règim anomenat “de grans ciutats” es pot aplicar als municipis de més de 75.000 habitants en circumstàncies especials i amb l'aprovació prèvia del ple municipal, i s'haurà de desenvolupar ara en una normativa municipal en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor de la llei. És un sistema molt flexible, que dóna molta més capacitat organitzativa als Ajuntaments. Permet, entre d’altres mesures, organitzar la ciutat en districtes, amb una autonomia important; facilita la direcció professional dels serveis municipals i l’augment d’eficàcia de l’administració; permet convertir el plenari d’un Ajuntament en una mena de Parlament local, que aprova normes i és un òrgan de control del govern… Modernitza, en definitiva, el règim municipal general, que ha quedat una mica antiquat, on els plenaris municipals encara aproven acords propis de l’acció de govern. Per exemple, a qualsevol Ajuntament català, l’augment de sou d’un conserge encara ha de ser aprovat pel plenari municipal; amb el règim d’organització dels municipis de gran població, aquest augment de sou l’aprova la Junta de Govern, un òrgan de govern i gestió, mentre que el ple municipal es centra en les funcions de representació de la pluralitat política.

Vull felicitar l’Ajuntament de Reus i el seu Alcalde, perquè un cop més han estat pioners. Tot i que la llei de grans ciutats es va aprovar el 2003, Reus ha estat la primera ciutat catalana que ha demanat acollir-s’hi. La tradició pionera de Reus ve de ben lluny: ja al 1815, quan Reus era la segona ciutat de Catalunya, va organitzar el primer servei regular de diligències de tot l’Estat, que la connectava cada dia amb Barcelona.

Però fa estrany aquesta primícia, perquè vol dir que en vuit anys de vigència de la llei cap Ajuntament català havia sol·licitat fins ara acollir-s’hi. Sembla que el municipalisme català, que va ser pioner en moltes coses al principi de la democràcia, aquests darrers anys s’havia anat instal·lant en un cert conservadurisme... Espero que els canvis de majories a les darreres eleccions municipals ens permetran ara recuperar el nostre lideratge.

Amb la seva iniciativa, Reus fa de punta de llança en un nou front de la modernització política i institucional del país. Tan de bo molts Ajuntaments catalans segueixin aquest exemple, i prenguin decisions per transformar-se en les institucions modernes, eficaces i competitives que necessitem, i així poder encarar amb èxit els grans reptes socials i econòmics que tenen al davant.