20 de Setembre de 2011

S’han dit moltes coses arran la reforma exprés de la Constitució espanyola, pel que suposa de trencament del consens polític i social del 1978 i d’atemptat contra l’autonomia financera i política de Catalunya.  Voldria, però, posar l’accent en un fet que aquesta reforma ha fet encara més evident: el contrast entre els conceptes d’austeritat a Espanya i a Catalunya.

Sembla que a Madrid, austeritat només vol dir escriure la idea amb lletres d’or a la sacrosanta Constitució. Es pot anunciar l’austeritat i omplir-se la boca d’austeritat, però es segueix gastant a tort i a dret com abans, sense prioritzar les inversions, per exemple licitant AVEs a Extremadura per gairebé 4.000 milions d’euros. Es tracta de parlar molt d’austeritat, d’intentar enredar als alemanys i fer veure que els fem cas, mentre se segueix igual, sense canviar res.

A Catalunya, en canvi, austeritat vol dir una nova manera de governar; vol dir que el Govern Mas hagi reduït la despesa de la Generalitat un 10% real.  Vol dir que des del Parlament hem tornat un xec de sis milions d’euros al govern. Vol dir practicar l’austeritat de veritat, sense haver-ho d’inscriure en lletres d’or a cap Constitució. Vol dir governar i prendre decisions, prioritzar, decidir què hem de seguir fent i què podem fer diferent. Vol dir pensar en el bé comú, i voler mantenir l’Estat del Benestar. Vol dir treballar per no ser Grècia -ni semblar-ho!

Els qui van malbaratar els diners de tots a Catalunya i continuen malbaratant els diners de tots a Espanya professen ara l’austeritat publicitària, la que només fa canvis a la Constitució; els qui hem rebut l’herència de els seves pràctiques al Govern de la Generalitat practiquem obligats i alhora convençuts l’austeritat real, la mateixa que fan servir les famílies catalanes per arribar a final de mes en una crisi com l’actual. Perquè l’austeritat vol fets, i no paraules.