24 de Gener de 2012

El Regne Unit accepta celebrar un referèndum a Escòcia per decidir sobre la seva sobirania; el Canadà ja fa anys que permet que el Quebec voti lliurement sobre el seu futur. A casa nostra, en canvi, la intransigència del PP, del PSOE i d’altres poders fàctics i mediàtics espanyols segueix impedint-nos exercir el nostre dret a decidir.

PP i PSOE i companyia són estrictes defensors de la “indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”; però em sembla que aquesta intolerància no ajuda gaire a la defensa de les tesis unionistes, ans al contrari.

La flexibilitat que demostren el Regne Unit o el Canadà és un bon escenari per als independentistes, però també és el millor escenari per als unionistes; uns i altres poden defensar les seves idees amb diàleg, a partir de la raó, argumentant els pros i els contres de les seves opcions. I sembla de sentit comú afirmar que la defensa de les idees des del diàleg sempre serà millor que des de l’agressivitat, la intolerància o l’amenaça.

El que tothom que viu a Catalunya coneix i pateix és que els unionistes, els que defensen la “indisoluble unidad”, són els mateixos que promouen, defensen i reivindiquen la contínua discriminació i espoli fiscal per part de l’Estat cap a Catalunya, que sofrim tots i totes, ens sentim o no independentistes. El maltracte constant d’Espanya cap a Catalunya genera més independentisme o més unionisme? Ens fa acotar el cap o ens revolta? El que sembla clar és que ens genera a tots –tinguem la ideologia que tinguem- un escenari de violència i d’agressivitat que no és el millor per a la convivència.

Afortunadament, el Parlament de Catalunya discutirà aviat el Projecte de llei de consultes populars no referendàries proposat pel Govern; aquesta serà una nova proposta per al diàleg, una nova mà estesa a l’Estat i, en definitiva, una nova oportunitat per a totes les forces unionistes per ser menys intolerants envers Catalunya.

Perquè no es tracta de saber si poder consultar als catalans sobre el pacte fiscal o sobre el futur de Catalunya beneficia a uns o altres; es tracta d’entendre que no tenir dret de decidir només beneficia la intransigència, la irracionalitat i, en definitiva, la violència.