05 d'Abril de 2011

Durant massa anys fer política ha volgut dir gastar cada cop més, de vegades sense pensar gaire, i això s’ha acabat. Per sempre. A la Generalitat, i també a la resta d’institucions, començant pels Ajuntaments.

Ara cal que gestionem millor, és l’hora de l’austeritat. Totes les institucions públiques han viscut massa temps per sobre de les possibilitats, i ara cal corregir-ho. Ara bé, això no ha de voler dir en cap cas caure en un altre error, el de retallar per retallar: no es tracta de retallar a tort i a dret.

De moment ens hem de recuperar dels set anys de tripartit a la Generalitat que ens han fet acumular dèficit;  i després es tracta de tornar al bon costum de no gastar més del que es té. Però ni ara ni després hem de retallar prestacions socials, ni cap valor afegit social o institucional: hem d’aconseguir fer més amb menys, com va dir el President Mas. Hem de fer més coses amb menys diners, crear més valor afegit amb menys cost. I com es fa això? Doncs sobretot pensant.

Pensant abans d’actuar. Estudiant moltes maneres diferents de fer les coses, que sempre n’hi ha moltes. Estudiant què es pot deixar de fer o fer d’una altra manera més barata sense perdre valor per a la societat. Estudiant com l’administració pot fer més coses amb menys gent. Com pot fer amb els funcionaris el que abans feien empreses externes. Com pot exigir més productivitat i més rendibilitat social al treball dels funcionaris.

També és ara l’hora de la política sense diners: no cal fer de Pare Noel per fer política! Tot i que sembli massa difícil per a alguns, fer política no vol dir sempre gastar molts diners, es poden fer moltes coses sense diners, o amb molt pocs diners. L’exemple històric a Catalunya és el de Prat de la Riba, que amb una institució molt feble, la Mancomunitat, i molt poc pressupost, va engegar la construcció institucional de la Catalunya moderna.

Construir Catalunya no vol dir només fer autopistes i hospitals. Vol dir també crear i enfortir els vincles socials, vertebrar la societat, promoure el voluntariat, crear models de conducta, fer bones lleis i derogar les dolentes, homenatjar l’excel·lència dels nostres creadors i emprenedors, reforçar la dignitat i l’exemplaritat de les nostres institucions, fomentar l’autoestima de la nostra llengua, de la nostra cultura, de la nostra societat... tot això i moltes més coses es poden fer i molt bé amb molt pocs diners.

A les properes eleccions municipals es poden comparar els programes d’uns i d’altres. Jo crec que guanyaran els que han entès el canvi i aposten per l’austeritat però també i a la vegada per la creativitat, per la imaginació i l’enginy, i també pel compromís, la implicació i la gosadia per reinventar la cosa pública que ens porti novament a sentir-nos orgullosos de la nostra pàtria i de la nostra empenta.

Els que no ho han entès són de dos tipus, els que prediquen que seguiran gastant com si res, i els que prediquen retallades salvatges; uns i altres segurament perdran les eleccions, i ho tindran ben merescut.