03 de Març de 2012

Segons anuncien diverses fonts periodístiques, aquesta setmana sabrem com acaba el recurs que el Govern de la Generalitat va interposar en contra de les sentències del Tribunal Suprem que exigeixen que el castellà sigui llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

Amb independència del que finalment sentenciï el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, voldria reflexionar sobre la raó de ser de la immersió lingüística a les escoles de Catalunya. Perquè l’escola en català, tot i el que diuen alguns suposats defensors de la “convivència cívica catalana”, no obeeix a un “caprici nacionalista excloent”. Ans al contrari, la immersió lingüística és la principal arma de la que disposa la societat catalana contra l’apartheid. Precisament la convivència cívica de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya es fonamenta en la lluita democràtica contra els guetos: els catalanoparlants no volem ser una minoria segregada, però tampoc volem segregar o minoritzar els castellanoparlants.

La nostra convivència demana que tots, uns i altres, entenguem i puguem utilitzar els dos idiomes en igualtat de condicions. I això s’assegura, entre d’altres maneres, evitant l’apartheid escolar que suposarien uns alumnes que només aprenen una llengua mentre els altres n’aprenen les dues; uns joves que queden segregats del conjunt de la societat, mentre els altres segueixen formant-ne part; uns infants separats per raó de llengua, segregats en un apartheid lingüístic que sí que amenaçaria de fracturar la societat catalana i la nostra convivència cívica.

Tots els indicadors dels estudis d’avaluació demostren que el català com a llengua vehicular, a més de garantir la cohesió social i evitar l’apartheid lingüístic, assegura un bon domini del català i del castellà en els alumnes de les nostres escoles. Quan el Govern de la Generalitat, la gran majoria dels representants electes del Parlament, i la gran majoria de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya defensem immersió lingüística, el que estem defensant és l’autèntica convivència cívica catalana. El que estem fent és lluitar contra l’apartheid lingüístic, contra una Catalunya segregada o segregadora. I potser avui cal recordar-ho alt i clar, quan hi ha d’altres que intenten apropiar-se no només de les llengües, sinó també de les paraules.