12 de Desembre de 2011

A Madrid ja no hi anem a celebrar res

L’absència del President Mas als actes del dia de la Constitució de la setmana passada no hauria de sorprendre ningú. De fet, la sorpresa hauria estat que hi anés. Perquè a Madrid no ens hi conviden quan reformen la Constitució, ni quan la interpreten d’una manera totalment centralista per trinxar el nostre Estatut. A Madrid ja fa anys que només ens hi volen per pagar la festa dels uns i dels altres. I si ens queixem ens diuen insolidaris.

El President és coherent no anant a Madrid; és el President d’un país, Catalunya, que va signar un pacte constitucional amb unes condicions que avui ja no existeixen, amb uns partits estatals que ara en reneguen. PP i PSOE ja fa anys que han oblidat aquell gran pacte de consens del que va sorgir la Constitució. La Constitució no ha estat mai perfecta, però la seva calculada imperfecció era el resultat de molts equilibris: pactes entre demòcrates i franquistes, pactes entre militars i polítics, pactes entre nacionalistes espanyols i catalans, bascos i gallecs... El pacte constitucional buscava sumar-nos a tots en un projecte compartit, cadascú des de les seves diferències.

Aquest pacte constitucional ha quedat en un no-res. El Tribunal Constitucional va trinxar l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya en referèndum -Estatut que s’havia reformat seguint tots els passos que indica la Constitució- menystenint i frustrant les legítimes aspiracions majoritàries dels catalans. El Tribunal Constitucional ens va tancar la porta, i en alguns aspectes fins i tot ens va fer tornar enrere, en un viatge en el temps que ens sembla voler retornar a èpoques grises on el català no era llengua vehicular a l’escola sinó una parla privada, perseguida i arraconada a l’interior de les cases.

El PSOE i el PP són responsables d’aquesta situació; ells mateixos van pactar una reforma exprés en només quinze dies de la pròpia Constitució, sense comptar amb cap dels altres partits ni cap de les sensibilitats que representem –ni consultar al poble, ni espanyol ni català... Qui pot creure que la interpretació a mida que fan de la  Constitució espanyola PP i PSOE pot fer que les catalanes i els catalans ens sentim còmodes?

El President Mas pot tenir molts defectes i virtuts, però si una característica el defineix és la coherència entre les seves paraules i les seves accions. És coherent quan defensa que el pacte constitucional s’ha trencat i no va a celebrar res a Madrid, d’acord amb el que vam aprovar el passat mes de setembre al Parlament de Catalunya. És coherent quan defensa la necessitat d’un pacte fiscal just per a Catalunya, i el posa com a condició indispensable per construir possibles nous consensos. Perquè la gran majoria de la ciutadania de Catalunya estem indignats davant del tracte injust que rebem d’Espanya. Estem cansats de ser maltractats per Espanya, de pagar més impostos que la resta i tenir pitjors serveis. D’haver de retallar mentre d’altres malbaraten. Durant anys hem parlat del maltracte en veu baixa per no excitar els colpistes. Potser ja és hora de parlar clar. Si ells poden canviar la Constitució i trinxar l’Estatut, nosaltres podem denunciar el maltracte i reclamar el que és de justícia.