27 de Setembre de 2008

Contra el ressentiment

Va escriure en Nietzsche: "el ressentiment ens fa esclaus". Mentre que el sentiment d'ira es mostra obertament, i això fa que en siguem conscients, el ressentiment es reprodueix en silenci. Ara com ara no el farem públic, però esperem que tard o d'hora es manifesti per a fer justícia.

El ressentiment ens immobilitza: per una banda perquè ens oposem a l'actual estat de les coses, que creiem que no ens afavoreix; per una altra, perquè pensem que ara mateix no podem fer res per solucionar la situació que jutgem injusta; i finalment, perquè no fem pública la nostra disconformitat, tot esperant que quan sigui possible pagui el responsable pel mal que ens ha causat.

I no només ens afecta a nosaltres. La convivència al nostre entorn també es veu afectada: qui és objecte del nostre ressentiment es troba en un entorn hostil, encara que no ho percebi encara. La coordinació d'accions es veurà afectada greument, la confiança en el que ens digui desapareixerà; i la productivitat mútua caurà.

Hem de fugir del ressentiment. Unes vegades ho podem fer a través de tornar a examinar la situació que el va produir. Podem descobrir que tal vegada no hi ha lloc a tal sentiment, o bé que la persona a la que acusem no n'és l'autèntica responsable. D'altres vegades el millor és formular una queixa de manera expressa, de tal manera que fem visible la nostra situació, i l'altra part pugui donar-nos la seva visió de la situació i arribar així a alguna solució, que sigui o no positiva per nosaltres, sí que permetrà alliberar-nos de l'esclavitud del ressentiment. Hem passat de la inacció, que comporta el ressentiment, a la proactivitat que es manifesta en la formulació de la nostra queixa.