22 de Setembre de 2008

Baixar a peu de carrer

A les escoles de negocis solen explicar els casos dels presidents de grans empreses actuals que quan la fundaren varen començar esmerçaven part del seu temps a estar a peu de carrer, colze amb colze amb els treballadors que atenien els clients o al final de la cadena de la fàbrica on es produia el producte, per tal de veure'n la qualitat final.

L'explicació sol acabar aquí, com a les pel.lícules romàntiques on el final és just quan es casen i se'n van de viatge de noces. I la resta de la història? Ah! Ja no és tan bonica. El president comença a allunyar-se de la base, perquè ha d'atendre els mandataris que venen a veure'l per mostrar al poble com progressa el país; participa en conferències, rodes de premsa, taules rodones, entrevistes a premsa econòmica; comença a dedicar temps a les seves aficions que havia deixat al marge durant els primers temps de l'empresa: presideix clubs esportius; juga a golf o paddle; conrea bonsais; navega, buceja o practica esports d'aventura a llunyans països; etc.

I ja mai més no el veuen a la cadena de muntatge o tractant amb el client final a peu de carrer. Aleshores és quan comencen les decisions inexplicables, la manca de comunicació, el declivi del negoci...