29 de Març de 2009

Avaluar la vida en parella

A nivell empresarial, donem per lògic que periòdicament es faci un estudi de com s’estan desenvolupant les tasques que es realitzen: bé sigui a través d’una avaluació del rendiment, d’una auditoria, d’una anàlisi d’objectius, etc. Si això es fa habitualment i és útil, si es fa bé i té conseqüències, per què no ho fem a nivell de parella?

Quant fa que no hem valorat amb la nostra parella com va la nostra vida en comú?  Tenir una conversa relaxada però seriosa i profunda sobre com veiem el què hem fet conjuntament, i sobre quines són les coses que desitjaríem fer en el futur, hauria de ser tan normal com ho és a nivell empresarial.

Per què no ho fem?  Per por a adonar-nos d’una realitat que no ens agradaria?  Per sentit de ridícul pel sol fet de plantejar-ho?  Per temença a provocar confrontacions?

Amagar el cap sota terra com l’estruç no és la solució. La realitat acabarà topant contra la nostra relació i ens adonarem de quant de temps hem perdut per no voler plantejar-nos el valorar plegats com és la nostra vida en comú i com desitjaríem que fos en el futur.

Siguem valents!  Diguem a l’altre com veiem el present i quines són les nostres esperances de futur. Intercanviem opinions, cerquem punts en comú i visualitzem el futur. I un cop ens posem d’acord en quines coses farem per millorar la nostra relació, posem-les per escrit: així el nostre cervell ho percebrà com a tema vital i es posarà en marxa per aconseguir-ho. I dintre d’un temps acordat, tornem a parlar-ne per revisar si anem per bon camí o cal canviar alguna cosa.

Mobilitzem-nos per tal que la por o la rutina no guanyin a la nostra vida de parella!