06 de Maig del 2011

Esforç enlloc de crítica envejosa

Ha esdevingut normal que quan no es pot tenir el que altres posseeixen, ens queixem per aquest fet tot criticant que algú altre ho tingui i nosaltres no.

Enlloc de queixar-nos, de criticar, d'envejar, posem-nos a treballar per obtenir pels nostres mitjans el que envegem que els altres assoleixin. És el nostre esforç el que ens ha de permetre obtenir el que desitgem, i no pas les crítiques perquè els altres ho tenen.

05 de Maig del 2011

Formació per a tothom

A l'hora d'evolucionar, de canviar, és important que tot el col.lectiu de l'empresa ho faci conjuntament.

L'avenç de només una part determinada del col.lectiu pot provocar problemes, ja que el que fan de nou i el que deixen de fer després de passar per una acció formativa, afecta la resta del personal que no entèn els canvis que s'estan produint en les accions del col.lectiu format.

És important, per tant, que la formació s'estengui a tota l'empresa per tal que s'aconsegueixi una harmonia en l'evolució del conjunt.

04 de Maig del 2011

L'edat interior

Conec jubilats de quaranta anys i joves de vuitanta.

Em refereixo a la seva actitud, el seu posat, la seva expressió... Hi ha joves, quant a l'edat temporal, que van per la vida amb un posat amargat, tot i tenir feina i salut. Tot els és un esforç suprem, res no els satisfà, es limiten a reaccionar davant els esdeveniments, o ni això: només es queixen.

En canvi hi ha persones d'edat temporal molt avançada que il.luminen tot al seu pas, ofereixen sempre un somriure tot i els mals físics que els afecten, donen un cop de mà malgrat la migrada pensió que reben, i són proactius. Tenen alegria de viure i la comparteixen.

Per viure plenament, l'edat interior és el que compta!

03 de Maig del 2011

El canvi del producte no és suficient

Quan afrontem una reclamació que ens fan, tendim a pensar que canviant el producte que ens retornen com a defectuós ja hem solucionat la incidència.

Però no és així en molts casos. El client ha recuperat el producte que volia (element tangible), però es pot quedar amb la sensació (element intangible) que ha disminuit el valor del producte, ja que el canvi li ha suposat unes molèsties en temps, diners (si s'ha hagut de desplaçar a un lloc distant), maldecaps tot pensant què li dirien quan tornés el producte i com hauria de plantejar-ho... i la sospita que pot quedar insatisfet en una propera compra, ja que si ha passat una vegada...

El gestor de les queixes i reclamacions d'una empresa no pot quedar-se satisfet amb canviar el producte, doncs. Ha d'afegir altres accions tant tangibles com intangibles: agrair la...

Continuar llegint...

02 de Maig del 2011

No sé què em passa

Hi ha cops que estem neguitosos, enfadats o deprimits i no hi ha una gran causa concreta que ho justifiqui. Es tracta de la suma de petites molèsties que han provocat, totes juntes, la situació negativa en la que ens trobem.

En aquests casos una manera de superar-ho és que ens poguéssim aillar per estar sols i tranquils. Aleshores escriure un llistat de les molèsties que estan fastiguejant la nostra vida. Després, pensar en possibles solucions que resolguin definitivament, o bé que minimitzin, cadascuna de les molèsties. I el darrer pas és dur a terme accions per dur a termes aquestes solucions que hem pensat, perquè no es quedin només en bones intencions.

01 de Maig del 2011

Transmetre enlloc d'ofegar

Quan debatem amb una altra persona sobre un tema solem tenir la tendència a abocar-hi tantes paraules que esdevenim semblants a una aplanadora: tant ens fa el que pugui dir o pensar l'altre, ja que les nostres paraules ofeguen el seu discurs.

Enlloc de "vendre" les nostres idees passant per sobre de l'altre, és preferible ajudar-lo a "comprar" el que li exposem, transmetent-li les experiències, les emocions i els aventatges del nostre raonament.

30 d'Abril del 2011

Repensar

No restis ancorat en les "idees de sempre". Revisa els teus pensaments sobre les idees i les persones.

Potser el que creies que eren veritats absolutes, ara t'adones que només eren prejudicis. Tal vegada qui creies que era el teu gran amic, només era un interessat, i aquell qui solies tenir mig abandonat era en realitat el més valuós per tu.

Sempre estem a temps de millorar, perque la vida en ser un continu canvi ens ho permet.

29 d'Abril del 2011

Som importants

Hi ha qui creu que no és res a la vida, que no té cap cosa a aportar-hi.

Però cadascú és important. No només per si mateix, sinó també pel que val pels altres. Cada dia ens interelacionem amb altra gent: si els tractem amb cortesia, amb una paraula amable, o simplement amb un somriure, ja haurem aconseguit aportar alguna cosa: aquell dia la vida d'aquelles persones serà una mica millor gràcies al nostres gest.

La nostra vida, la nostra actitud, el nostre gest, és important pels qui ens envolten.

28 d'Abril del 2011

Preparar les reunions a les que assistim

Es critica la ineficàcia de les reunions a les que som convocats. Però què fem els convocats perquè siguin un èxit?

Lamentablement és molt habitual:

- Anar a reunions de veïns sense haver-se llegit l'acta i la documentació que han rebut per preparar els temes a tractar.

- Assistir a assemblees de l'Ampa sense saber quin és el grup al que va el fill/a, ni el nom del tutor/a.

- Prendre part en les reunions periòdiques de l'empresa sense haver preparat els temes que s'han de tractar.

No és només responsabilitat del convocant l'exit de la reunió. Els participants, amb la seva preparació prèvia dels temes a tractar, ajuden  molt a que pagui la pena haver esmerçat temps i esforços en realitzar-la.

27 d'Abril del 2011

Menyspreant determinats treballadors

Treu de pollaguera escoltar com hi ha persones que desmereixen d'altres tot denotant la baixa qualificació de la seva tasca. S'han adonat que sense el treball d'aquests que són menyspreats, la vida dels criticaires no seria tan "fantàstica"?

A aquests denigradors els recomanaria que imaginessin com seria la seva vida sense el treball dels escombriaires, cambrers, mossos, becaris, repartidors, etc.

Enlloc d'ignorar-los si fan bé les coses, o d'insultar-los si creuen que no ho han fet bé, caldria que fossin més humils i reconeguessin la feina ben feta d'aquesta gent a la que denigren tan fàcilment.