|
|
22 de Setembre del 2008
A les escoles de negocis solen explicar els casos dels presidents de grans empreses actuals que quan la fundaren varen començar esmerçaven part del seu temps a estar a peu de carrer, colze amb colze amb els treballadors que atenien els clients o al final de la cadena de la fàbrica on es produia el producte, per tal de veure'n la qualitat final.
L'explicació sol acabar aquí, com a les pel.lícules romàntiques on el final és just quan es casen i se'n van de viatge de noces. I la resta de la història? Ah! Ja no és tan bonica. El president comença a allunyar-se de la base, perquè ha d'atendre els mandataris que venen a veure'l per mostrar al poble com progressa el país; participa en conferències, rodes de premsa, taules rodones, entrevistes a premsa econòmica; comença a dedicar temps a les seves aficions que havia deixat al marge durant els primers temps de l'empresa:...
Continuar llegint...
21 de Setembre del 2008
Un dels problemes que frenen les tasques a complir i enrareixen l'ambient als equips de treball és la manca d'una assignació clara de la responsabilitat.
Quan s'ha de dur a terme una tasca, una persona, només una, ha de ser designada com a responsable. I aquesta persona ha d'acceptar expressament asumir la responsabilitat, i estar disposat a aconseguir l'objectiu dintre dels límits acordats i amb els recursos que rep.
Un altre dels requisits que calen és que la resta de l'equip i de l'empresa sigui informada de la responsabilitat atorgada, i de l'autoritat que se'n desprén d'aquesta assignació. Tant se val si són col.laboradors seus, com superiors jeràrquics: tots han de respectar les decisions que prengui el responsable, si són dintre dels límits acordats.
D'aquesta manera s'estalvien molts problemes posteriors. Altrament el repartiment de responsabilitat entre vàries...
Continuar llegint...
20 de Setembre del 2008
En aquests moments de dificultats econòmiques a nivell mundial, crec que ve a tomb esmentar un paràgraf del llibre "El venedor de temps" de Fernando Trías de Bes:
"L'avidesa sense mesura que passa per sobre de les qüestions més essencials, dels drets més bàsics de les persones, que no respecta, en definitiva, les bases del propi sistema d'economia lliure és la causant de gairebé totes les crisis econòmiques succeïdes a la història, des del crac de 1929, fins la de Japó a la decada de 1990. I, si no ho evitem, acabarà succeint el mateix al segle XXI"
Pel que ens està començant a caure sobre, sembla evident que ha prevalgut la recerca del benefici económic personal més gran, per sobre de vetllar pel bé comú.
19 de Setembre del 2008
Al llibre "La saviesa de la tortuga", en José Luis Trechera dóna un decàleg per aprenents (que són tots aquells qui no creuen que ja ho saben tot i, per tant, estan disposats a aprendre):
- Canviar el rellotge per la brúixola:de què serveix tenir més temps, si no saps què fer-ne d'ell?
- Esdevenir el protagonista de la pròpia història: les coses que volem aconseguir no arriben per si soles. Hem de ser nosaltres qui posem els mitjans i l'actitud adient per obtenir-les.
- Aprendre a conèixer-se: cal ser conscients de com som, analitzant les nostres fortaleses i debilitats.
- Saber prioritzar: fer primer el que realment és important per nosaltres, i no pel que diuen els altres.
- Assaborir el present: no perdre el gaudi del moment present per estar pensant en coses passades o bé en futurs hipotètics.
- Saber perdre el temps: es viu a...
Continuar llegint...
18 de Setembre del 2008
Williams Redford va descobrir, en els seus estudis a la Universidad de Duke, que tenir tendència a enfadar-se és un indicador de mort prematura més important que altres factors de risc, com el tabaquisme, o el colesterol alt.
I és que si es descontrola pot causar més problemes que qualsevol altra emoció negativa. La seva explosió porta una energia que no podem controlar. Benjamin Fanklin va dir que "sempre hi ha raons per poder estar enfadats, però aquestes raons mai no solen ser bones". I Aristòtil va sentenciar que "qualsevol es pot enfadar, perquè és ben senzill. Però no ho és pas enfadar-se en el moment adient, en el grau exacte, amb la persona corresponent i en la manera correcta".
17 de Setembre del 2008
Avui he assistit a unes quantes presentacions i m'he adonat com el no tenir cura dels detalls pot malbaratar tot el contingut de les presentacions.
Una de les coses a preveure és que no funcioni algun tema informàtic. Ni tan sols el mateix Bill Gates va poder evitar tenir problemes informàtics en una de les seves presentacions. Així doncs, cal tenir present com minimitzar el risc.
El primer de tot és tenir llistat tot el material que poguem necessitar i repassar que el tenim tot abans de sortir cap al lloc on farem la presentació. Un segon requisit és arribar amb molt de temps d'antel.lació per poder preparar la sala i provar tot el material. I, finalment, tenir previstes solucions per problemes que poguessin sorgir: disposar d'allargaments, canó i portàtil de reserva, elements d'escriptura, material en major nombre que els assistents previstos per si n'apareguessin de més, etc....
Continuar llegint...
16 de Setembre del 2008
Avui donava un emprenedor tecnològic la seva recepta per no enfonsar la pròpia empresa:
- saber reconèixer que no s'és expert en determinats temes (en màrqueting, finances, ...)
- concentrar-se a treballar en la part que agrada (en aquest cas, la tecnològica)
- acostumar-se a deixar espai al talent d'altres persones que venen de fora a millorar el que ja hi ha.
- no estressar-se amb feines de gestió que no agraden a l'emprenedor tecnològic.
- lluitar contra el sentiment de possessió de la pròpia empresa, i deixar que facin els autèntics experts el que calgui fer.
- rodejar-se d'un equip de persones que saben molt més que tu en els seus temes específics.
Amb aquests conceptes ha aconseguit fer créixer la seva empresa dels 3 fundadors inicials als 350 treballadors que són ara.
15 de Setembre del 2008
Es diu que costa molt saber gestionar el talent de persones innovadores, creatives,...
Avui dos directius d'empreses multinacionals donaven els criteris que segueixen per a aconseguir-ho al llarg d'una conferència a Barcelona sobre aquest tema:
- Fixar les regles del joc, el marc exterior que no es pot sobrepassar.
- Donar llibertat total dintre del marc fixat.
- Tenir una organització jeràrquica el més plana possible, per evitar jerarquies que ofeguin el procés innovador.
- Juntar dins l'equip innovador perfils de persones diferents entre si que puguin complementar la feina de cadascú.
- Tenir una política de comunicació clara i contínua.
- Oferir expectatives laborals bones, i no sols a nivell econòmic.
- I finalment, regar el talent cada dia!
14 de Setembre del 2008
Quan de temps fa que no tenim una xerrada de debò amb la nostra parella?
No em refereixo a discutir sobre un tema d'actualitat o sobre què fer el proper cap de setmana. Faig referència a seure i escoltar-se. A examinar com va la vida en comú. A compartir sentiments, pensaments i comportaments.
La munió de coses que fem en el dia a dia feiner, i les múltiples activitats de cap de setmana no solen deixar temps per a conversar en profunditat sobre la relació comuna. I així hi ha el risc que un petit estrip esdevingui amb el pas del temps un enorme forat. No parlar-ne, no soluciona el problema, sinó que ajuda a engrandir-lo.
Paga la pena parlar de debò amb la parella. Pel bé de cadascú i de la parella en el seu conjunt. Per desenvolupar-se i millorar mutuament. Per tenir una relació més plena i feliç. Per viure i no només sobreviure!
13 de Setembre del 2008
Els doctors Roseman i Friedman, dos cardiòlegs, van fer una investigació que va trobar un vincle entre les malalties cardíaques i la personalitat del tipus "A" (les persones que tenen aquest tipus es diu que van "Accelerades"). Tenen set vegades més probabilitats de patir una malaltia coronària; dues vegades i mitja més de tenir un atac cardíac; i nivells més alts de colesterol que la resta de persones.
Algunes de les seves característiques d'una personalitats "A" són:
- No vol perdre el temps i, per tant, carrega excessivament la seva agenda i la dels que la rodegen.
- Competeix sempre, fins i tot quan ningú no competeix amb ella.
- Vol fer-ho tot bé, i dóna el màxim de la seva capacitat.
- Intenta fer vàries coses al mateix temps, quan li és possible.
- Parla i es mou de pressa. I s'irrita quan els...
Continuar llegint...
 |
|
| Nom: | |
| Joan Manel Rovira | |
| Lloc: | |
| Barcelona | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Desenvolupament personal i professional
Rss