02 d'Octubre del 2008

Liderar o gestionar

El líder dóna confiança. El gestor exerceix control.

El líder es centra en les persones. El gestor es centra en les estructures. 

El líder arrisca. El gestor conserva.

El líder repta l'status quo. El gestor l'accepta.

El líder té visió a llarg termini. El gestor es centra en el present.

El líder innova. El gestor administra.

El líder convenç. El gestor mana.

El líder considera que assoleix l'èxit si el seu equip el té. El gestor considera que l'assoleix només si obté els resultats que se li demanen.  

Vols treballar amb un líder o amb un gestor? 

01 d'Octubre del 2008

Innovació oberta

Hi ha certa tendència a identificar innovació amb avenç tecnològic. Però no és únicament així que es produeix. Innovació és fer les coses de forma diferent a com les féiem abans, tot millorant-ho. Innovar pot ser estar present a la xarxa, si abans no s'hi era; fabricar en petits lots si fins ara només es fabricava a l'engrós; és canviar processos administratius per ser més eficients; etc.

Una nova forma d'innovació és l'anomenada "innovació oberta": tothom pot aportar noves idees: clients, proveïdors, comercials, treballadors de fàbrica; personal administratiu; etc.  De tots ells, és el personal de l'empresa el que ha d'estar plenament compromés a ser un continu innovador. Com diu Mariana Ferrari: "les empreses haurien d'acomiadar tot aquell treballador que no hagi comés una errada creativa. Cal...

Continuar llegint...

30 de Setembre del 2008

La cultura del tots

Si volem aconseguir que l'empresa suri per sobre els problemes que es van presentant actualment, cal l'esforç de tothom. Si només una petita part assumeix la càrrega d'empènyer, mentre la resta es deixa arrossegar, el futur no serà gaire engrescador.

Cal assegurar la involucració de tothom. Tots aportaran noves idees, suggeriments i millores. Tots hauran de jugar-se-la solucionant els problemes que apareguin. Tots treballaran donant el millor de si mateixos, pel seu desenvolupament personal i per la supervivència de la seva empresa.  

Hem d'implantar la cultura del tots. 

29 de Setembre del 2008

Comprovar el que creiem

Sabem el que pensen els qui ens envolten del que fem i de la manera com ho fem?

La primera resposta sol ser "sí". Però en realitat el que sabem és el que creiem que pensen, el que suposem per les seves reaccions externes, filtrades sota els nostres ulls i interessos personals. Per tant l'autèntica resposta seria "no". No ho sabem del cert!

La solució és fàcil, en principi: comprova-ho!  Pregunta com estan de satisfets tots els qui t'envolten: familiars, amics, col.laboradors, clients, caps, proveïdors, etc.

I no et conformis amb respostes "sí o no". Demana, a més a més, els seus suggeriments per tal de millorar la nostra actuació.  

No n'hi ha prou en fer el que creus que els altres esperen que facis. Cal comprovar-ho! 

28 de Setembre del 2008

Provocar canvis

Antigament es deia que les empreses amb bons productes ja ho tenien tot fet. El seu futur estava garantit. Posteriorment, la competitivitat i les noves tecnologies varen deixar aquell pensament enrera. Calia que l'empresa, a més de fer bons productes, fos capaç d'adaptar-se a les necessitats canviants del mercat. Va funcionar durant un temps, però el progrés és ara tan ràpid que no n'hi ha prou amb això. Actualment l'empresa ha d'adoptar mesures i cercar nous camins per provocar els canvis ella mateixa!

Així doncs, els integrants de l'empresa actual han d'esmerçar bona part del seu temps en detectar necessitats i oportunitats futures, per tal d'oferir innovacions abans que el propi mercat les demani, perquè aleshores serà massa tard: algú de la competència ja s'haurà avançat! 

27 de Setembre del 2008

Contra el ressentiment

Va escriure en Nietzsche: "el ressentiment ens fa esclaus". Mentre que el sentiment d'ira es mostra obertament, i això fa que en siguem conscients, el ressentiment es reprodueix en silenci. Ara com ara no el farem públic, però esperem que tard o d'hora es manifesti per a fer justícia.

El ressentiment ens immobilitza: per una banda perquè ens oposem a l'actual estat de les coses, que creiem que no ens afavoreix; per una altra, perquè pensem que ara mateix no podem fer res per solucionar la situació que jutgem injusta; i finalment, perquè no fem pública la nostra disconformitat, tot esperant que quan sigui possible pagui el responsable pel mal que ens ha causat.

I no només ens afecta a nosaltres. La convivència al nostre entorn també es veu afectada: qui és objecte del nostre ressentiment es troba en un entorn hostil, encara que no ho percebi encara. La coordinació...

Continuar llegint...

26 de Setembre del 2008

L'apagafocs empresarial

A la pregunta "què has fet avui a la feina?", hi ha sovint la següent resposta "ui, no he parat!". Però no hi ha resposta concreta a la qüestió "què", perquè s'ha treballat molt, és cert, però sense cap ordre ni objectiu concret, fora del d'apagar focs. Ben cert és que cada dia pot sorgir algun imprevist que faci canviar la manera d'encarar la jornada laboral, però quan gran part d'ella es dedica a posar pegats a les crisis que van sorgint, aleshores alguna cosa falla. S'està emprant l'expressió d'apagar focs com a excusa per encobrir la manca d'una correcta gestió del temps i de planificació del treball. S'està treballant només al curt termini i amb un gran estrès.

Cal canviar, doncs, aquesta manera de treballar. Pel bé dels resultats de la nostra feina, però també en benefici de la nostra salut mental i...

Continuar llegint...

25 de Setembre del 2008

Suïcidi i autoestima

Segons els estudis fets per l'Organització Mundial de la Salut, cada any es produeixen més d'un milió i mig de morts per suïcidi. Un nombre impressionant, que ignora la majoria de la gent: davant l'allau de notícies sobre violència que ens arriben dels mitjans de comunicació, resta amagat el fet que hi ha més persones que moren al cap de l'any perquè es treuen elles mateixes la vida, que el total de morts sumant-hi les guerres, els actes terroristes i la violència interpersonal!

Hi ha moltes raons que poden dur a prendre una decisió tan dràstica com és la d'acabar amb la pròpia vida. Una de molt important és un baix grau d'autoestima. Quanta menys en tinguem, més grans són les probabilitats de veure tot "negre": trobar problemes en cada situació que sorgeix; tenir males relacions amb els altres i esdevenir cada cop més solitari; no gaudir...

Continuar llegint...

24 de Setembre del 2008

El presentisme

S'escriu força sobre l'absentisme laboral i els seus efectes sobre la marxa de les empreses i de l'economia en general. Però del presentisme, qui en parla? Potser ningú no l'esmenta perquè es considera que no és un "problema" per l'empresa, sinó un tema personal del treballador. 

Què entenc per presentisme? És passar-se més hores de les necessàries al lloc de treball, encara que no es tingui res a fer. Per què es pot produir?

- Per fer veure un gran compromís amb l'empresa.

- Per por a ser acomiadat si es limita a complir l'horari laboral.

- Com a tapadora de problemes a la relació familiar. 

- Per manca d'activitats que emplenin fora de la feina.

- Per suposada cultura d'empresa (a les d'origen oriental, per exemple) 

- Per por a trobar-se a soles amb si mateix.

Cal deixar d'emprar el treball com a excusa per a deixar...

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2008

Definir la felicitat

Tot i que hi ha moltes persones que han intentat explicar què és la felicitat, penso que no és possible donar-ne una definició. La felicitat és tan subjectiva que no permet tancar-la en una explicació que valgui com a concepte comú per a tothom.

No pot entendre-la igual un pobre, que la pot veure com el fet de tenir el mínim necessari per viure, que un ric, el qual dona la subsistència com a cosa feta. Tampoc serà el mateix per una dona de l'Antiga Grècia, mancada de drets pel simple fet de ser-ho, que per una de la nostra època. Fins i tot canviarà per a una mateixa persona, depenent de si la defineix mentre és infant que quan ho faci a la tercera edat.

Sigui com sigui, quina felicitat ser feliç!