12 de Desembre del 2010

Passotisme en temps de crisi

Passen uns minuts de les vuit del matí d'un dissabte. Vàries persones esperen a la porta d'un bar-restaurant. La persiana metàl.lica no està del tot aixecada, cosa que permet veure que està passant dins, però a la vegada impedeix d'obrir suficientment la porta interior de vidre per poder entrar dins. Arriba una altra persona. - Encara no han obert? pregunta als qui esperen fora. - No, encara no! Davant d'aquesta contesta, es mira el rellotge i diu: - Que no són les vuit, ja? -Sí que ho són, però no han obert. Hi són, perquè els veiem des d'aquí, i ells a nosaltres, però s'estan prenent un cafè i xerrant. -Sempre igual. Obren quan els surt dels nassos. Doncs no m'espero. Me'n vaig a l'altre bar de més avall. -Jo també. Agafaré un refredat si continuo esperant que obrin. I aquestes dues persones se'n van. Passen uns minuts més, i ...

Continuar llegint...

05 de Desembre del 2010

No tinc més remei

Un famós actor català diu a una entrevista, "treballar en un dia festiu, quan tothom està de pont, em deprimeix molt, però no tinc més remei".

M'ha sobtat la frase, per vàries raons:

-- Se suposa que és la feina que t'agrada. Per tant hauries de gaudir d'ella, i no pas deprimir-te molt en fer-la.

-- No té més remei? Davant d'una situació donada, hi ha moltes respostes possibles. Ens tanquem a l'única que se'ns ve al cap en aquell moment, però en realitat sempre es pot triar entre vàries alternatives.

-- Si treballar en dia festiu és negatiu, què hauria de pensar tota la munió d'actors que estan a l'atur tot esperant la seva oportunitat?

-- I el cantó positiu del treball, encara que sigui en festiu? Fer el que t'agrada; et paguen per fer-ho; reps aplaudiments en acabar, si ha agradat l'obra, cosa que...

Continuar llegint...