27 de Setembre del 2009

Animar les aportacions

Les empreses solen centrar-se en apostar per les aportacions dels seus directius, obviant el de la resta dels seus treballadors. Ignoren així tots els coneixements i les experiències acumulades per molta de la seva gent que permetrien avançar més l'empresa en el seu conjunt.

Obviar aquest talent amagat fa que l'empresa no tingui la visió total de la realitat. No percep el que experimenten els qui no estan en primera línia de decisions, però que estan també al peu del canó diàriament. 

Per tal d'evitar aquesta pèrdua de talent caldria establir mecanismes de participació constant: reunions periòdiques amb la participació de tots, llocs comuns habilitats per fer constar públicament les noves idees que a qualsevol persona se li puguin acudir, intercanvi d'experiències entre diferents departaments, etc.

D'aquesta manera s'acostuma a tothom a pensar que...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2009

Activitats formatives "outdoor"

Des que van començar a fer-se activitats formatives empresarials "outdoor" (les que es desenvolupen fora de l'aula de formació) han anat incrementant-se en nombre i complexitat. Fins i tot han nascut empreses dedicades especialment a aquesta especialitat. 

Però amb el temps s'ha anat desvirtuant l'origen formatiu, i cada cop més s'ha optat per organitzar activitats lúdiques i espectaculars: paintball, raids, karts, tirolines, ...

Opino que alguns dels assistents s'ho podran passar molt bé amb tant de risc i espectacularitat, però molts altres es negaran a participar-hi per por o per incapacitat física. I crec que el que li interessa realment a l'empresa que paga per aquestes activitats és que hi hagi un profit real en el seu dia a dia laboral a partir de les reflexions que s'hagin produït. És per això que penso que les activitats han de ser senzilles, atractives i aptes per a...

Continuar llegint...

13 de Setembre del 2009

L'excusa de la recessió

Malgrat haver perdut un 3,5 de volum de negoci, el president d'uns grans magatzems no es mostrava gens preocupat, ja que ara, com gairebé tots els empresaris, té l'excusa fàcil per justificar aquest mal resultat davant els accionistes: és culpa de la recessió.

Enlloc d'aprofitar l'avinentesa per veure com millorar, tanca els ulls a les possibles errades comeses i posa el problema ben lluny de la seva empresa per tal de continuar com si res no passés. Qui dies passa, anys empeny...

Ara és el moment adient per fer una bona repassada a tota l'empresa: processos, departaments, idees, millores, etc. Amb l'ajut de tothom, i no només dels seus directius: treballadors, clients, proveïdors, sindicats, organitzacions de consumidors...

Cal mirar endins enlloc de pensar que la causa de tots els mals és algú o alguna cosa d'allà fora. Els treballadors no estan tan motivats com abans; les promeses...

Continuar llegint...

06 de Setembre del 2009

I què puc aportar jo?

Tot el dia rebem serveis dels altres, tant a la nostra vida professional com privada: quan comprem al supermercat, quan assistim a un esdeveniment, quan encarreguem un material a un proveïdor de la feina, quan utilitzem un transport públic...  I en totes aquestes ocasions jutgem la qualitat del servei que ens donen. Si és bo, ho donem com a cosa lògica. Si el considerem dolent, aleshores ens queixem.

Però el que vull considerar ara és què podem fer per millorar la situació in situ. El fàcil és criticar i marxar. Però això no ajudarà a resoldre el problema. Enlloc d'adoptar aquesta posició passiva, podem pensar què puc aportar jo per ajudar a solucionar-ho: per exemple, si estem en un esdeveniment privat, què podria fer?  podria parlar amb el responsable per fer-li veure el problema plantejat, i fins i tot oferir-me per ajudar a resoldre'l; si...

Continuar llegint...