29 de Novembre del 2009

Fes-ho de paraula

Estic d'acord que l'e-mail ha revolucionat la manera de comunicar-nos i que és una gran eina al nostre servei. Però, des del meu punt de vista, se n'està abusant.

Aprofitant la seva rapidesa i economia, s'estan enviant moltíssims correus que, més que informar, el que aconsegueixen és aclaparar-nos amb dades que no ens calen, ens treuen temps per fer coses més importants i ens produeixen una sensació d'estrés, tant a l'hora d'enfrontar-nos a una safata d'entrada plena de missatges pendents, com quan ens toca classificar-los un cop llegits.

Per això cal replantejar-se quants dels e-mails que enviem podríem evitar, tot ajuntant-los per destinatari i tractant-los directament en persona. Els correus electrònics són mitjans indirectes de comunicació, i per això estan desprovistos d'ànima. El destinatari, en no veure'ns, no pot esbrinar a través del llenguatge...

Continuar llegint...

22 de Novembre del 2009

Motivar sense apujar el sou

Si ja de per si és difícil que una empresa pugui motivar els seus treballadors a través de pujar-los indefinidament el sou, més ho és ara en època de crisi econòmica. Quins poden ser, aleshores, altres formes de motivar sense cost monetari?

-- La més efectiva, és la de donar reconeixement. Un agraiment, sincer, en el moment adient i a la persona correcta, és la fórmula màgica de la motivació. Així ho demostren varis estudis que s'han fet sobre el tema. 

-- Tractar bé els altres. Més que tractar els altres com a tu t'agradaria que et tractessin, és més eficient tractar els altres com a ells els agradaria ser tractats. Com tots som diferents, qui et diu que la forma com t'agradaria que et tractessin és la que agrada els altres també?

-- Reservar temps pels altres. Fer moltes coses pot ser eficaç, però potser...

Continuar llegint...

15 de Novembre del 2009

Treure partit del "no"

Habitualment solem veure les negatives a les nostres propostes com una fracàs, un rebuig o una decepció.

Per tal de crèixer personalment i professionalment, us proposo de canviar aquesta visió negativa del "no". Quan el rebem, pensem que:

-- És una oportunitat que ens donen per tornar a plantejar la nostra proposta, ja que hi ha un interès de l'altra part; si no fos així, ens haguessin ignorat enlloc de dir-nos que no.

-- És l'ocasió per repensar la proposta, millorar-la i perfeccionar la manera com la presentem, tant de fons com de forma.

-- És una possibilitat que només tenen els qui es mouen. Qui es queda callat no gaudirà mai de saber què hagués passat si fos proactiu i valent.

-- És un refús de la proposta que hem plantejat, i no pas un rebuig a la nostra persona. Ens ajuden a millorar en obligar-nos a revisar el que hem fet per...

Continuar llegint...

08 de Novembre del 2009

La gestió de l'acompliment

Contràriament al que es pot pensar d'entrada, penso que la gestió de l'acompliment no és una tècnica empresarial, sinó tot un procés que inclou varis components. Aquests són la planificació dels objectius; la comunicació contínua; el coaching; i l'avaluació de l'acompliment.

Tot i estar molt lligada amb la direcció, en realitat la responsabilitat és compartida entre els directius i els seus col.laboradors, que han de compartir la visió dels objectius a assolir i el reconeixement de la part de contribució de cadascú a l'efectivitat de l'empresa.

Així doncs, per tal que tingui èxit aquest procés de gestió de l'acompliment cal que els objectius a assolir siguin acceptats i no pas imposats; que hi hagi una cultura d'aprenentatge continu; que es mantingui la voluntat de comunicació mútua durant tot el procés; i que...

Continuar llegint...

01 de Novembre del 2009

Respectant les diferències

Una frase que sempre em mereix reflexió és la que s'atribueix a Voltaire: "no estic d'acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir el que penses".

Em sembla una gran mostra de respecte per l'altre. Amb aquest reconeixement de la seva llibertat d'expressió, les nostres pròpies experiències i perspectives s'enriqueixen. Tendim a pensar que tothom veu, o hauria de veure, les coses com les veiem nosaltres. Però no és així, perquè cadascú té els seus propis paradigmes. A partir de l'escolta activa i l'empatia podem veure i acceptar les diferències, cosa que ens permetrà crèixer personalment i professionalment.

Continuar llegint...