|
|
31 d'Agost del 2008
Gairebé tots tenim l'experiència d'assistir a reunions que són una pèrdua de temps, recursos i energia. I malgrat això hi continuem assistint!
Crec que és millor cancel.lar una reunió abans que mantenir-la perquè ja s'ha convocat, o "perquè s'ha fet sempre". Aquests són alguns casos:
- Quan no hi ha un objectiu clar per a fer-la: si no hi ha motiu específic per fer-la, quin sentit té esmerçar-hi temps?
- Quan hi ha altres maneres més efectives de solucionar el tema a tractar: si el problema el poden resoldre dues persones cara a cara, per què convocar vàries persones més a una reunió?
- Quan no hi ha ordre del dia: reunir-se sense saber del que es tractarà no permet preparar els temes per part dels assistents i la reunió serà el terreny adobat per anar divagant hores i hores.
- Quan no hi ha...
Continuar llegint...
30 d'Agost del 2008
Tot i que el cervell és l'òrgan humà més desconegut, els seus investigadors han anat desenvolupant noves formulacions sobre el seu funcionament. Una d'elles és que cada meitat del cervell té la seva pròpia manera de processar la informació que rep.
L'hemisferi esquerra treballa amb seqüències lògiques. Analitza, avalua, controla... És el que regeix la informació matemàtica i la gramàtica, per la qual cosa memoritza paraules i nombres.
L'hemisferi dret treballa amb globalitats. S'ocupa dels temes creatius, intuitius, artístics... Regeix els moviments del cos, el dibuix, la pintura, els sentiments, i memoritza coses i experiències.
Segons la nostra facilitat per uns temes o altres podem dir quin dels dos hemisferis domina més. Però si aconseguim desenvolupar ambdos, aleshores el nostre cervell estarà treballant amb tot el seu...
Continuar llegint...
29 d'Agost del 2008
Diuen que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades a la mateixa pedra. És curiós de veure com davant d'una situació en la qual ja s'ha comprovat que no s'han assolit els resultats esperats, es torna a repetir la mateixa actuació del primer cop, tot esperant que ara sí que funcioni. I, evidentment no és així: si continuem fent el mateix que sempre el resultat de les nostres accions seguirà sent el mateix: res no canvia si no innovem.
Per què no som creatius, doncs?
La principal raó és la creença que hom no és creatiu. La resistència a pensar que podem ser creatius. El pensament que mai no s'ha tingut, ni es tindrà, cap idea creativa.
Si aconseguim superar aquest primer obstacle pot sorgir una segona raó. Abandonar una idea creativa perquè visualitzem només problemes, riscos, perills que es poden produir si decidim...
Continuar llegint...
28 d'Agost del 2008
Donar servei és satisfer les necessitats del client. És fer el suficient per assolir el que espera d'ell el receptor de la seva feina. No arribar a aquest nivell seria un mal servei. I en aquest cas perdria el client. Però què succeeix en el cas de, simplement, donar servei? El client no deixaria el proveïdor pel servei donat, sinó que la competència el convenceria de tenir un servei millor, en base a publicitat més impactant, preus més baixos o regals extres, i se'l faria seu.
Com aconseguir no perdre el client, doncs? Oferint un servei excel.lent. Aquell que supera en escreix les expectatives del client. El que aporta valor afegit al producte. El que "enamora" el client i no el deixa escoltar els cants de sirena de la competència. No ens conformem, doncs, a complir. A donar servei. Cal esforçar-se en cada ocasió per fer més del que s'espera de nosaltres!
27 d'Agost del 2008
26 d'Agost del 2008
Sabem quins són els nostres objectius a la vida?
Ens ho hem qüestionat mai?
Tot just acabar el curs de formació on s'ha tractat sobre com assolir els objectius empresarials, molts dels participants em confessen que mai no s'han plantejat quins són els seus objectius personals a la vida. I la majoria d'ells, quan n'hem parlat passat un temps, em confirmen que després del curs s'ho han rumiat i que a rel d'això realment han canviat coses a la seva vida.
Si no sabem què volem, com podem decidir cap a on anem?
Cal plantejar-se quins objectius volem a la vida, si la desitgem plena de sentit.
Si anem simplement donant tombs, quanta energia perduda, quant de temps malbaratat i quanta frustració en mirar endarrera!
25 d'Agost del 2008
Es dóna com a una obligació que el cap ha d'esmerçar una part del seu temps en els seus col.laboradors, donant-els-hi suport, consell, noves idees, motivació i reconeixement a la seva tasca.
Però i al cap, qui el motiva?
Per una banda no se sol fer, perquè es creu que es veurà com una forma de "fer el pilota". També pot no fer-se perquè es consideri que no s'ho mereix, atès que no fa el mateix pels seus col.laboradors. I finalment, perquè es pensi que ja va amb el càrrec el no rebre'ls.
No hi estic d'acord. Tota persona necessita reconeixement, independentment del càrrec que ocupi. Si no els rep, l'equilibri emocional se'n resenteix. I pot esdevenir més insociable, o adoptar unes actituds inapropiades, irascibles o fins i tot agresives verbalment.
Cal donar al cap reconeixement, quan se'l mereix. Vull dir que lluny de l'adul.lació, el que...
Continuar llegint...
24 d'Agost del 2008
Qüestions per reflexionar sobre la confiança que transmetem:
Complim les nostres promeses?
Lliurem els treballs revisats, o simplement acabats?
Parlem del que realment sabem, o del que creiem saber?
Arribem a l'hora convinguda?
Deixem d'esforçar-nos quan no ens vigilen?
Critiquem els altres quan no hi són presents?
Som fidels a la nostra parella? I a la nostra empresa?
Acollim les crítiques que rebem com a possibilitat de millora?
En definitiva, som dignes de confiança a nivell personal i professional?
23 d'Agost del 2008
Davant les coses que no surten com nosaltres desitjaríem podem reaccionar negativament: ens queixem de com n'és de dura la vida (amb nosaltres, és clar!); expliquem a tort i a dret les injustícies que es cometen (i que, casualment, ens afecten particularment); no ens agrada res del que han fet els altres (nosaltres ho haguéssim fet la mar de bé, segur)...
És una forma d'encarar la vida, i de veure-la passar.
Però com bé indica la pròpia paraula: la vida és per viure-la! Així que és més profitós no fer-se el màrtir i passar a ser l'actor principal de la nostra pròpia vida.
Per tal d'aconseguir-ho hem de:
Ser positius, tant en els nostres pensaments, com en els sentiments i en les accions.
22 d'Agost del 2008
És ben curiós que, als esports, tothom coincideixi que per assolir resultats cal jugar en equip. Les individualitats poden estar bé per "una jugada determinada" o quan "el partit ja està decidit". Però només en aquests moments puntuals. Ha de prevaldre el joc en equip. Passa això a les empreses?:
- Sona el telèfon repetidament i hi ha qui no s'immuta. És més, ni s'ha pres la molèstia de saber com s'agafa una trucada que sona a la centraleta.
- Piquen a la porta i si no va a obrir "la persona de sempre", el que espera fora acaba desesperant.
- En empreses on es treballa sense despatxos, hi ha qui no és silenciós a l'hora d'arribar, o de trucar per telèfon, o bé de comentar el partit del dia anterior.
- Necessites una dada per completar la teva feina, però no te la poden donar: estan fent la compra per...
Continuar llegint...
 |
|
| Nom: | |
| Joan Manel Rovira | |
| Lloc: | |
| Barcelona | |
| Veure el meu perfil | |
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Desenvolupament personal i professional
1
Rss