15 de Març del 2009

Aquest any sí!

Estic sorprès d’escoltar com directius de força empreses em diuen que “aquest any sí”. Que enguany focalitzaran la seva energia a fomentar la innovació, millorar la productivitat, cercar la creativitat de tothom, i de satisfer les demandes dels clients que fins ara no havien cobert. Per què ara?  Perquè hi ha crisi, em diuen, i tenen temps de fer-ho…

Aquestes millores en innovació, productivitat, creativitat, atenció al client, etc. no són pròpies només dels anys de crisi. No els cal una situació crítica per fer-les surar. Haurien de ser el pa de cada dia de l’empresa, tant en els anys de vaques grasses com en els que hi ha dificultats.

Cada any ha de ser el de la innovació!

Cada any ha de ser el de la productivitat!

Cada any ha de ser el de la creativitat!

Cada any ha de ser el de l’atenció al...

Continuar llegint...

08 de Març del 2009

No amagar la realitat

Un defecte comú a força empreses catalanes és el d’amagar la realitat als treballadors. Sota l’excusa del que no els cal saber-ho, la direcció no els dóna informació sobre l’estat econòmic, fiscal, legal o d’altra mena.

Però aquest fet, a la llarga, es torna contra la direcció. Comencen a córrer notícies, sense confirmar, en base a mitges informacions de les quals hom s’assabenta; sorgeixen hipòtesis sobre el futur empresarial; apareix la desconfiança cap als missatges parcials que provenen de la direcció. I el clima laboral s’intoxica.

Cal que la direcció ofereixi una informació completa i oberta. Així s’eviten els malentesos, el creure’s marginat, la intoxicació per desinformació, etc. I es genera un clima d’honestedat i confiança que permetrà que tothom pugui opinar i...

Continuar llegint...

01 de Març del 2009

No contestis... ara

Tenim el mal costum de contestar ràpidament, fins i tot abans que l’altra hagi acabat de parlar. Ens guanyen les ganes de contestar, d’explicar la nostra visió dels fets, de fer veure la nostra realitat, de tenir la raó…

Hem d’esforçar-nos a escoltar, sense voler respondre ja!  Escoltar amb ànim d’entendre i no pas de rebatre. Per tal d’aconseguir-ho, podem fer el següent:

- No preparar la nostra resposta, mentre l’altra està parlant.

- No tallar el discurs de l’interlocutor.

- Posar-se en el lloc de qui està parlant, per entendre’l millor.

- Fer-li preguntes per acabar d’entendre el que ens ha dit.

- Llegir el seu llenguatge corporal per ajudar a interpretar el que diu de paraula.

- I escoltar amb el cor; no només amb les orelles.

22 de Febrer del 2009

És possible!

A mitjan segle XIX, metges alemanys van publicar un treball on es deia que les velocitats de vehicles superiors a 24 quilòmetres/hora, provocarien greus danys al cervell dels seus passatgers.

A mitjan segle XX, experts en aeronàutica van assegurar que els avions mai no podrien superar la velocitat del so, perquè en aquell moment es desintegrarien.

Quantes idees que hem tingut s’han anat en orris simplement perquè algú “molt assabentat del tema” ha dit que el que proposàvem no es podia fer?

Justament ara, en període de crisi, és quan més s’ha d’anar alerta amb la destrucció de les noves idees. Així ho veia, ja fa anys, l’Einstein: “La crisi és una benedicció pel que fa als progressos. És en aquestes èpoques quan neix la iniciativa, els descobriments, les grans estratègies. Analitzem les causes, proposem...

Continuar llegint...

08 de Gener del 2009

Experimentar

He comprovat, en moltes ocasions, que treballadors que estan donant servei al client extern no han utilitzat mai els serveis que ells mateixos ofereixen. El que fan, ho realitzen perquè així se’ls hi ha dit que ho facin, però no pas per una convicció basada en la pràctica.

Com pot donar-se un servei excel.lent quan es desconeix els efectes que “sent” el client? No es pot posar en la pell del client per a comprendre, des de la perspectiva de qui rep el servei, què és el que satisfarà realment de la realització de la seva tasca.

Cal, doncs, donar als treballadors no sols una formació teòrica sobre els...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2009

Empreses idíl.liques

Les empreses que aprenen són aquelles on les ambicions dels treballadors estan en el mateix pla que la missió i visió corporatives i, com a resultat, tenen una visió positiva del canvi i la millora.

Els seus treballadors aprenen contínuament de les seves pròpies errades, comparteixen coneixements, confien els uns en els altres i es comuniquen obertament amb els altres.

Els seus directius formen, ajuden, inspiren, motiven i estimulen, i elaboren processos de negoci que són revisats sovint, basats en mesures d’actuació i en la resposta obtinguda.

Continuar llegint...

05 de Gener del 2009

Vigilar el llenguatge

Quan ens comuniquem, ho solem fer d’una manera poc curosa i després ens sorprenem que hi hagi algun malentès, que ens sentin però no ens escoltin, etc.  Hauríem de tenir sempre present que l’important no és el que diem, sinó el que han entès del que hem comunicat, perquè d’aquí és d’on sortiran els efectes de la nostra emissió del missatge.

Pensem alguna vegada en quina mena de paraules o expressions estem emprant?:

Negatives: no, mai de la vida, problemàtic, difícil, dolent…

Continuar llegint...

04 de Gener del 2009

Hipòcrites

Joep Schrijvers, en el seu llibre “L’estratègia de la rata”, afirma el següent:

”… La majoria de professionals, ras i curt, es converteixen en esquizofrènics. Duen una doble vida. Usen les paraules boniques que una empresa espera sentir. Pronuncien expressions del tipus “transparència i sinceritat”, “compromís”,  ”sinergia”, i , no obstant, saben que l’alta direcció sempre es reserva informació, que el personal diu una cosa al bar i una altra a les reunions i que tothom porta aigua al seu molí…”

Realment som hipòcrites de mena els humans, o...

Continuar llegint...

03 de Gener del 2009

Consciència de grup

Una de les incongruències que he trobat en algunes empreses és el tema de la “consciència de grup”.

És curiós de veure com l’empresa dóna el missatge que tothom és important i que el grup és el que ha de prevaldre, però després ho desmenteix en fets concrets, com el de prendre postures diferents segons la persona a la que afecti la decisió presa, discriminar atenent el càrrec que es té, o baixar-se els pantalons tenint en compte el grau de substituibilitat del treballador amb la que hi ha un possible conflicte.

El resultat d’això és que, a la llarga, es produeix...

Continuar llegint...

02 de Gener del 2009

Mètodes per afrontar l'excés de feina

Per evitar la sobrecàrrega de feina, la principal resposta és la planificació.

Però pels qui no es creguin dotats per a tal cosa, o ja han fet tard, la Barbara Berckhan, en el seu llibre “L’art del mínim esforç”, proposa les següents alternatives:

– Distribueix la feina entre els companys. Potser no ho has provat mai encara…

– Si ningú la vol, no fer-la tu tampoc. Que peti tot, i vegin que no els salvaràs cada cop.

Continuar llegint...