Cada dia rebem a la feina molts correus; uns externs a l'empresa en la que treballem, i altres interns, bé directament adreçats a nosaltres, o bé en còpia. Sigui quin sigui el seu origen, la realitat és que la suma de tots ells dóna com a resultat molta informació a processar.

Si som conscients del molt de temps que ens ocupa llegir-los, valorar-los i decidir quines accions a fer a partir del que llegirem, hauríem de ser conseqüents i mirar de no col.laborar a fer encara més farragós el procés, quan som nosaltres els qui enviem els correus.

Així que siguem...

Continuar llegint...

He escoltat moltes discussions a les empreses on per defensar la posició de cadascú s'empren expressions com "és molt car", "això ens portaria massa temps", "és una cosa que pensen molts treballadors", "però si és molt barat!" ...

Són frases que semblen dir molt, però que no tenen contingut efectiu per solucionar la discussió. Quant és més car: 2 euros o bé 20.ooo?; quant és massa temps: 1 dia més o bé 1 anys més?; quants són molts treballadors: 5 o bé 500?

Per arribar a...

Continuar llegint...

Has pensat què passaria si perdessis, de sobte, per algun incident inesperat la informació de la que disposes, o bé es malmetés el lloc on vius o treballes?  Per una simple qüestió de probabilitats, en un moment o altre succeirà algun esdeveniment que es pot carregar el local físic o bé la informació de la teva empresa o de la teva vida privada.

Cal ser previsor i establir mesures per afrontar-ho: fer còpies de seguretat o fotocòpies de la informació; guardar-les fora de l'empresa o de casa; tenir un lloc alternatiu on començar a treballar o a viure...

Continuar llegint...

Hi ha qui creu que els diners ho compren tot. I que pagant més que la competència tindrà, al seu servei, els millors professionals del sector.

Però no és així. Ni tan sols en èpoques de crisi! Amb diners sí que es podrà aconseguir atreure la gent, però no es podrà retenir-la per molt que es pagui. Els diners no compensaran la manca d'empatia, els abusos, l'avorriment, les injustícies, les batalles internes, els cops baixos...

A la llarga es demostra que som persones i no objectes venuts al millor postor.

Que es mori un actor famós és notícia de titulars. Se'n fan articles d'opinió, biografies, reedició d'antigues pel.lícules, etc.  En canvi, el que cada any morin centenars de persones per accidents laborals, de trànsit o violència domèstica ja no és notícia. És un fet al que ens hem adaptat.

No hem de permetre aquest tantsemenfotisme. Hem de denunciar-lo i pressionar encara més per posar-hi mitjans i accions efectives per evitar-ho.

Davant de situacions problemàtiques tendim a recloure'ns i esperar que escampi. Però la realitat és que en un món tan ràpid i canviant com l'actual, si no reaccionem restarem fora de joc.

Callar com a resposta s'entèn que significa que admetem el que es diu de nosaltres i que no tenim cap explicació que justifiqui el problema causat. Així que la confiança en nosaltres es perd i difícilment la recuperarem mai. Per tant cal actuar davant els problemes. De manera reflexiva, sí, però actuant!