|
|
Notícies des d'aquest petit racó del món.
20 de Gener del 2010
Vaig quedar astorat quan vaig llegir la notícia, altament recomanada, que varen publicar els meus col.legues de directe!cat que deia així: "Pamplona prohibeix els Olentzeros per considerar-los manifestacions de suport a ETA".No només astorat sinó que em va inspirar la redacció d'aquest nou article que he titulat "El Caganer serà prohibit pel Tribunal Constitucional per considerar-lo promotor de l'Estatut".
El Nadal del 2005 vaig visitar el País Basc i va ser on vaig conèixer el Sr. Olentzero: un simpàtic pagès "greixando" que fuma amb pipa, que beu una mica massa i que dur regals a la mainada. Vaig pensar que tal personatge estava molt ben relacionat; s'exposava al mig del naixement i molt ben...
Continuar llegint...
21 de Gener del 2010
30 de Gener del 2010
D'entremig del món fantàstic de Zapatero i el seu particular país de les meravelles surt com renaixent del mig de les cendres un nou món molt més realista que l'anterior: el món de Pandora. No és pas d'aquest que vull parlar, hi ha moltes referències sobre el tema, sinó de l'altre; producte de la fantasia i fatxenderia.
El present del país a finals de gener pinta encara força negre, [sobretot després de la publicació de l'últim informe del FMI que exclou Espanya del inici de la recuperació econòmica], del color negre parlava, i al fons de tot; però molt i molt al fons, es comença entreveure el color de la primavera; molt aviat arribarà...
Continuar llegint...
06 de Febrer del 2010
Fa pocs dies sortia Marianito vestit amb una jupa de pell de color negra i amb aires de "maripili travestorra" donant-nos lliçons de ciutadania i política social; o això pretenia, i avui vol proposar al parlament la cadena perpètua amb la seva corbata de color blau "gavina pidolaire". I és que per més que no vulgui sempre em sembla que aquest home té una meitat d'àngel i una altra de marisc, - com deia Dalí referint-se a Maruja Mallo-, i que encara no ha sortit del seu armari tant particular, sacrificant-se d'aquesta manera per amor al seu partit; que és "PePe" i no "Pepa". Sembla ser, per dissort nostra, que es dibuixa un horitzó atapeït de gavines que ens portaran molt mal de cap pels sorolls,...
Continuar llegint...
10 de Febrer del 2010
Quan Carretero va presentar la dimissió del càrrec que ostenta com si d'un absolutista es tractés la primera idea que em va passar pel cap va ser que el fet en sí mateix no corresponia a res més que una estratègia de la seva política kafkiana per posar al capdavant del partit a Laporta.
Els últims esdeveniments; actituds impròpies d'un candidat a la presidència, han portat el desencís i desafecció a molts dels seus seguidors i tant ells com jo estem absolutament d'acord amb la classificació que fa Arturo Pérez-Reverter dels polítics, parlant ja en termes genèrics, categoritzant-los en tres grups: "charlatanes", "cantamañanas" i "los hijos de la gran puta".
Tot allò que representi un moviment en...
Continuar llegint...
20 de Febrer del 2010
Avui, des d'una, Obèlix em deia: "-aquests romans estan bojos!" i de sobte, ha discorregut pel meu cap que molts catalans opinem el mateix de la classe política que ens ha tocat mastegar, aquest grup d'individus emparentats entre ells i amb tantes característiques comunes que els separa tant de la nostra classe: el populatxo, -així ens qualifiquen ells-. Aquesta estirp de sang bruta, -així els anomenem nosaltres-, que no...
Continuar llegint...