18 de Febrer de 2010

El debat d ‘ahir al Parlament espanyol que per higiene mental no vaig seguir en directe a la televisió malgrat que per cable arribava a Suïssa, i que només conec per resums de la premsa, dona una imatge més aviat trista i que pot ser un exemple per Catalunya.

Tothom està d'acord que la situació laboral i econòmica a Espanya és molt delicada i els comentaris que cada dia es poden llegir als diaris seriosos europeus col•loquen el país al mateix nivell de „quasi fallida "al costat de Grècia i Portugal. L'euro està en perill de caiguda i tothom va esverat de tal manera que les pressions de l'UE ja han començat a arribar a Madrid i encara seran més intenses les properes setmanes.

L'espectacle del Congrés de Madrid ha de donar motius als polítics catalans per definir-se i ser efectius en lloc de brillants. El president ZP sense idees per combatre la crisi va apel•lar al pacte d'Estat, que no és res més que un artifici per engrescar l'oposició i repartir-se les culpes si no s'arriba a cap millora, com és previsible. L'oposició, també sense idees, només va proposar deixar la cadira lliure per ocupar-la ells.

A Catalunya convé que els nostres polítics en prenguin nota: un president sense idees fora las de no plegar i repetir si pot ser, i una oposició que només vol la caiguda dels que manen i que no pot presentar un programa de govern convincent són catastròfics pel país. De manera que no fem com els de Madrid, que la gent només espera decisions en la bona direcció, vinguin d'on vinguin.