26 d'Abril de 2010

Els resultats de la consulta del cap de setmana sobre la independència han decebut, per molt que s'intenti treure valor a la baixada de participació respecte a les dues onades de votacions anteriors.

Ni la decisió incerta del TC sobre l'Estatut ni les properes eleccions autonòmiques han motivat a més votants a fer ús del seu dret d'expressió. Segurament la fredor demostrada pel President Montilla respecte a les consultes, i no diguem sobre la independència, com també l'ambigüitat de Mas han ajudat que molts votants del PSC i de CiU hagin marcat distàncies amb les urnes.

La radio i la premsa analitzaran els resultats i ens explicaran el perquè a Lleida a participació va ser tan pobre o perquè a Martorell o a Reus no es va arribar a la mitjana de vots, per parlar només de tres ciutats amb un cens relativament alt. Els politòlegs ens descobriran els misteris del «si» i del «no» i dels que van decidir quedar-se a casa. 

La veritat és que cal demanar-se que ha fallat, que s'ha fet malament o que no s'ha fet per tal que la participació permetés que els resultats tinguessin més pes específic. Cada vot positiu és un clam i s'ha de valorar com cal, però el conjunt de votants ha estat poc motivat i no es pot amagar el cap sota l'ala. El dissabte vaig escriure: «No badem!». ¿Hem badat?.