e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 d'Octubre de 2010

El Nobel que em va avorrir

Quan vaig llegir que Mario Vargas Llosa havia rebut el Premi Nobel de Literatura 2010, em vaig recordar d'un llibre d'ell que tenia oblidat en un racó de la meva biblioteca. L'any 1993, un amic de Lima em va regalar „El pez en el agua"sots-titulat „Memorias".

Una cosa em van sorprendre del llibre: vaig trobar un punt de lectura entre les pàgines 78 i 79 és a dir molt al començament de les 538 totals. La veritat és que la meva extensa biblioteca no és per fer bonic sinó per omplir-la amb llibres que llegeixo i rellegeixo. El de Vargas Llosa em va avorrir i el vaig deixar abans de martiritzar-me amb una lectura feixuga, orientada a dissimular el seu mal humor pel fracàs de la seva candidatura a la presidència del Perú i de l'escàs ressò del seu Movimiento Libertad. 

No tinc cap dubte que Vargas Llosa sap escriure, que és molt prolífic i que fins i tot mereix el Premi Nobel de Literatura que altres més poc dotats que ell ja havien obtingut abans. Tampoc necessito combregar amb les seves idees per acceptar el seu ofici. Però algunes de les seves posicions, que hem pogut llegir en el molts articles i ressenyes periodístiques dels darrers anys, m'han creat un rebuig a la seva persona que només puc demostrar ignorant la seva obra.

El senyor Vargas Llosa podria tenir un millor record de Barcelona i Catalunya del que demostra ja que va ser aquí on va tenir de la ma de Barral les seves primeres oportunitats. Vargas està radicalment contra els nacionalismes (excepte el seu, naturalment) i contra tota acció que permeti a la llengua catalana obtenir el paper que li correspon.

Al Perú, una gran part de la població té unes arrels molt anteriors a les arribades dels Vargas i dels Llosa, i mantenen una llengua, el quítxua, que els elitistes com Vargas Llosa han ignorat i sovint menyspreat. Vargas Llosa viu en un exili daurat i voluntari, i no s'apropa al seu Perú per mala digestió dels seus fracassos polítics. El dia que decideixi tornar a Lima o a la seva ciutat Arequipa, potser el tornaré a llegir si és que la realitat del seu país li obre els ulls. 

A l'espera d'aquest moment, el punt de lectura continuarà entre les pagines 78 i 79 mentre, sense gaire enrenou, felicito a Vargas Llosa pel Premi.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1047
12
Comentaris afegits 
Ramon (Suïssa) 11-10-2010 - 11:52
Jo he escrit ..."Però algunes de les seves posicions...m'han creat un rebuig a la seva persona..". El quitxua és només un exemple, però hi ha altre posicions d'ell que no m'agraden. I per cert, parlar el dialecte suïs-alemany (minoritari) significa...
Ramon (Suïssa) 11-10-2010 - 11:50
... integració. El romanche l'entenc bastant be(en gran part gràcies al català), el llegeixo habitualment i el considero un patrimoni cultural. De totes maneres crec que parlant tres de les llengües oficials i un dialecte no faig cap mal paper a Suïssa.
Pedro (Barcelona) 11-10-2010 - 11:29
Per cert, el felicito pel seu admirable poliglotisme, però veig amb consternació que no parla cap llengua minoritària, ni tan sols el romanche, llengua en perill i pròpia del país que l'ha acollit.
Pedro (Barcelona) 11-10-2010 - 11:26
Doncs hauria de probar a llegir, per exemple "La tía Julia y el escribidor". D'avorrit no en té res. Però tornant al tema, oi que a ningú se li acudiria de dir que no llegeix el Truman Capote perquè no defensa l'apatxe com a patrimoni cultural?
Ramon (Suïssa) 11-10-2010 - 09:33
Em sembla que alguns podrien llegir els meus comentaris més poc a poc. Jo he llegit Vargas fins a la pàgina 78 del llibre en qüestió, i l'he llegit en articles, resums de conferències i entrevistes i per això dic que em va avorrir.
TORNAR