05 de Gener del 2011

Carta republicana als Reis

Benvolguts senyors

Quan tenia sis anys vaig descobrir que els regals que cada any em trobava al balcó de casa els compraven els meus pares i no vosaltres. Més tard vaig saber que l'únic evangeli que parla de vosaltres no diu res de Reis sinó de mags, ni diu que éreu tres, ni us dóna cap nom, de manera que molt aviat vaig decidir que no sou res més que un invent. 

De totes maneres, sou un invent que genera il-lusions a grans i a petits i per aquest motiu podem celebrar la vostra diada sense complexos. Els altres Reis, els que si existeixen, els que regnen en alguns països, no illusionen a ningú i només serveixen per omplir pàgines de revistes tan prescindibles com ells.

De manera que seguiré la tradició i us demanaré que porteu als qui ens governen una bona porció d'idees per resoldre la difícil situació general. Com ja sabeu, el...

Continuar llegint...

31 de Desembre del 2010

El camí independent de la cultura

Ara que gairebé tothom ha comentat el govern del president Mas vull ficar cullerada abans que acabi l'any.

Al Govern de Mas pot ser criticat per ser un nou-pujolisme, per fer socio-convergència (horrible expressió), per errar al nomenar la Consellera de Justícia i un llarg etcètera. En realitat és tan fàcil trobar-hi defectes com ho és esperar que treballin i demostrin fins a qui punt omplen les necessitats i les il-lusions dels ciutadans.

El Govern està davant de problemes molt greus que sovint no podrà solucionar per la dependència de l‘Estat central, de manera que Mas ha d'intentar fer, allà on es pugui, un camí independent que, si més no, servirà per demostrar la factibilitat de les vies nacionals catalanes. 

Les prioritats clares com reduir l'atur, equilibrar ingressos i despeses, intentar no perjudicar als més febles de...

Continuar llegint...

24 de Desembre del 2010

Prou !

Avui al migdia la presidenta del Parlament visitarà el Rei Juan Carlos I per comunicar-li els resultats de la sessió d'investidura d'ahir de manera que el Rei pugui nomenar Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya. És un acte protocol-lari, obligat per la llei, però que significa vassallatge, i és humiliant i injust. En el fons es tracta de recordar-nos que (encara) fem part d'un gran ramat i que el pastor resideix a Madrid.

La sentència del Tribunal Suprem contra el model català d'immersió lingüística, publicada amb tota la mala intenció el dia de la investidura de Mas, i el recurs presentat al Constitucional pel govern del PSOE contra la Llei de consultes de Catalunya, acordat el mateix dia, demostren que a Madrid no han entès mai la realitat catalana i que tampoc ho pensen fer d'ara en endavant i que en lloc de resoldre problemes, prefereixen crear-ne.
...

Continuar llegint...

22 de Desembre del 2010

La destrucció de les cultures: l'exemple de França

Entre els documents que ha fet públics Wikileaks es poden trobar informacions interessants que, sense ser grans descobriments o secrets d'estat, ens permeten ratificar posicions cada vegada més esteses a l'hora de parlar del futur de Catalunya. 

Un document que transcriu la conversa que l'ambaixador americà a Paris va mantenir amb l'ex-primer ministre Michel Rocard, amb data 27 d'octubre del 2005, conté unes opinions poc escoltades a França i que mereixen ser-ho, també a Catalunya. 

Recomano llegir el document complert (wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html) però ara voldria destacar el paràgraf segon que traduït ràpidament diu: 

„ Rocard, com abans el president Giscard d'Estaing, creu que l'história de França subministra les claus per entendre els polítics i la política francesa.... França es va auto-crear a base de...

Continuar llegint...

18 de Desembre del 2010

La venjança de Zapatero

El senyor Rodríguez, de nom artistic Zapatero, pot servir d'exemple sobre com no ha de ser un cap de govern. Els molts apropaments a Zapatero per part dos darrers tripartits, no han aconsseguit fer confondre als ciutadans catalans que a l'hora de votar han marcat clarament les distàncies amb Madrid.

Zapatero (tothom ho ha vist a la televisió) és totalment ignorat a totes les reunions europees. Sol, fent com si llegís documents mentre els altres governants conversen cordialment entre ells. Zapatero va perdut i no només per manca de coneixement d'idiomes sinó per manca de personalitat i d'idees. Ni amb traductor al costat les seves converses amb els seus colegues no duren més d'un minut i encara gràcies.

Zapatero ha fet que el paper d'Espanya sigui cada vegada més insignificant, i només cal llegir la premsa europea per copsar la manca de confiança política en un...

Continuar llegint...

15 de Desembre del 2010

L'exemple del Rodríguez i del Pérez

Ens agradi o no, malgrat l'autonomia, amb un procés de renovació dels càrrecs polítics però amb un Estatut retallat i descafeïnat Catalunya encara depèn molt de Madrid i és inevitable mirar tot el maneguen perquè directament o de retruc ens afecta de ple.

El conflicte encara no solucionat dels controladors aeris ha demostrat, fins i tot als que no se n'havien adonat, que a Madrid la manca de lideratge i d'idees és preocupant. El senyor Rodríguez, conegut com Zapatero, només ha fet que amagar-se davant dels controladors. Aprofitant la situació, el senyor Pérez, conegut com Rubalcaba, a entrat en possessió del govern de la nació espanyola amb la condescendència de la resta de membres del govern. Un cop d'estat no violent que presenta una situació „de facto "com a resultat de les mancances del senyor Rodríguez, conegut com Zapatero. ...

Continuar llegint...

897

0

11 de Desembre del 2010

Menys que un club?

La decisió de la Junta del senyor Rosell de comercialitzar la samarreta del Barça ha fet esclatar els ànims de molts „culers "que creuen que no era necessari trencar la tradició centenària de no exhibir publicitat comercial a l'equipament.

De fet, el logotip de la marca Nike, segurament inevitable, era i és una publicitat comercial discreta, si és vol., encara que potser compensada amb uns ingressos gens menyspreables per la venda de samarretes. Ningú s'ha queixat.

El logotip de la UNICEF ni suposa ingressos, ans el contrari, i representa una institució internacional dedicada a la infància de manera que el nivell „propagandístic "queda molt disculpat per les condicions econòmiques i el sentiment de solidaritat. 

El contracte que la junta de Rosell ha signat amb l'emirat de Qatar per posar a la samarreta del Barça el logotip de la...

Continuar llegint...

04 de Desembre del 2010

Plegar a temps !

A una setmana de les eleccions catalanes, pocs dels seus protagonistes semblen haver „digerit "els resultats, tant els positius com els negatius. Els que han guanyat vots i escons (que no sempre van les dues coses tan juntes com pot semblar), han tingut temps d'esbrinar el motiu de l'augment de simpatitzants i saber si és degut a mèrits propis o a una reacció de rebuig a altres opcions. Els que han perdut vots i escons, segur que ja saben si la pèrdua ha estat per proposar un programa polític errat o per incompetència personal a l'hora d'explicar-lo.

Encara espetegaven els taps de cava dels guanyadors quan el senyor José Montilla va dir que plegava. Una actitud noble, responsable i que no ha tingut, ni ara ni abans, massa aplicació a casa nostra. Tothom sembla disposat a pujar al carro que més poder promet, però molts pocs en baixen quan no s'arriba allà on tots esperaven. 
...

Continuar llegint...

969

0

30 de Novembre del 2010

Èxit i treball

Un escriptor americà, Ambrose Bierce, va dir que l'únic lloc on èxit va davant de treball és el diccionari. Amb altres paraules, l'èxit, el veritable, el durable, és una conseqüència del treball, de manera que ja tenim un motiu per relativitzar les expansions d'alegria, per altra banda justes, tant amb motiu de les eleccions del diumenge com pel resultat d'ahir al Camp Nou. 

Artur Mas, després de guanyar dues eleccions sense arribar a governar, podria ara inflar el pit i oblidar que la travessa del desert ha estat llarga i dura... i que es pot repetir. No ho farà, entre altres coses perquè no s'adiu amb el seu tarannà ni amb dels seus seguidors. 

Montilla, conscient que la seva incompetència per separar el PSC del PSOE els ha portat a una derrota humiliant, ha fet molt bé de dir que es retira de tots els càrrecs polítics perquè sap...

Continuar llegint...

27 de Novembre del 2010

El vot del bon jan

Quan es van convocar les eleccions, va decidir dedicar molt temps a les propostes de tots els partits. Ara, amb la jubilació, podria escoltar totes les entrevistes a la ràdio, llegir els seus dos diaris de paper a fons i fins i tot el principals diaris digitals. Com que és un bon jan, es va proposar per primera vegada no anar a votar amb una imperceptible rutina com fins ara sinó anar al fons de les propostes i escollir amb el cap i no només amb el cor. 

El bon jan, doncs, va anar a cercar els principis fundacionals, les propostes i les biografies dels caps de tots els partit i associacions que s'han presentat a les eleccions. Tots, per molt insignificants que semblin a l'hora d'escollir. El bon jan va fer una feina digna d'un historiador i tanta intensitat posava en la lectura del blog d'un destacat socialista com en la del programa electoral dels Pirates de Catalunya, que per cert té més cap i peus que el nom del...

Continuar llegint...