e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 de Març del 2011

Estalviar energia : veritats i mentides

La primera manera d'estalviar combustible és la de no fer quilometres inútils. Una segona manera és la de facilitar la disminució del tràfic urbà que obliga a anar amb marxes curtes, a frenar i accelerar a cada cantonada, amb un gran consum de combustible i un alt desgast dels motors. Una xarxa de transports públics eficients, nets i econòmics ajuda molt a fer efectives ambdues solucions.

Obligar a anar a 110 kms/hora a les autopistes ha provocat una polèmica a tots els nivells ja que es posen a la balança l'estalvi de combustible, la fluïdesa del tràfic, la seguretat i fins i tot l'expulsió de gasos, essencialment anhídrid carbònic, a l'atmosfera. Tots els arguments tenen una part de raó i una part discutible.

I és que no sempre les coses són com semblen. Fa uns dos anys, vaig escriure sobre la quantitat de CO2 que llencem a l'atmosfera,...

Continuar llegint...

05 de Març del 2011

Depenem dels independentistes

La veritat és que sempre depenem d'algú de manera que quan parlem d'independència (individual, econòmica o social) ho fem per quantificar el grau menor o major de lligams, acords o compromisos però mai per demostrar que anem sols.

Els personatges polítics de caire independentista que entre tots hem elegit, de moment no semblen demostrar massa interés en fer pinya per anar endavant cap a una sobirania que amb més o menys convenciment tots predicaven durant la campanya prèvia a les eleccions. 

ERC necessita reafirmar els seus principis després d'uns tripartits on van abandonar-los en part a canvi de manar (poquet). Reagrupament actua amb un Carretero que va sortir d'ERC i que ara hi torna tímidament per poder arribar a tenir algun tipus de representació pública. Solidaritat (SI) no ha durat com a coalició ni el temps mínim per agrair el vot als seus votants...

Continuar llegint...

28 de Febrer del 2011

"La Vanguardia.cat" : dubtes i més dubtes

La noticia de la sortida d'un nou diari en català mereixeria ser un motiu d'alegria. El naixement de „La Vanguardia "en català no aconsegueix entusiasmar a ningú i els motius són molt diversos. 

A la majoria de cases dels de la meva generació, La Vanguardia era el diari que durant molts anys va gaudir de pràcticament el monopoli de la premsa escrita. Encara avui, molta gent llegeix La Vanguardia per una qüestió de tradició i malgrat les alternatives que han anat sortint, una part de la societat catalana mai ha deixat de comprar el diari del grup Godó. 

De „La Vanguardia Española"del franquisme a „La Vanguardia.cat"d'ara no hi ha massa diferència d'actitud: una visió dels fets i les noticies amb un enfocament còmode, tractant de no fer enfadar al govern central. Fets com el del seu director Galinsoga, substituït per la...

Continuar llegint...

23 de Febrer del 2011

Tal dia com avui, jo era a Madrid

Avui fa 30 anys vaig iniciar un viatge de negocis amb un vol de Zuric a Buenos Aires, amb escala a Madrid. El dia 23 de febrer del 1981, a les 6 de la tarda vaig arribar a Madrid d'on sortiria cap a Buenos Aires el dia 24 a les 4 de la tarda. 

Un altre moment potser escriuré els detalls d'aquelles gairebé 24 hores passades a Madrid agafat per sorpresa en un intent de cop d'estat que vaig viure de primera ma al centre de Madrid on vaig anar per copsar la inquietud i fins i tot la por que la gent va sentir durant algunes hores, i conscient que assistia a un fet històric. 

Vist amb la tranquil-litat de dona el temps i la distància, i encara que és un fet poc i mal explicat, la possible tragèdia (que no va succeir malgrat els tancs a València) estarà sempre marcada per l'esperpèntica entrada de Tejero, amb el baix nivell del seu llenguatge i en un intent de cop d'estat molt mal organitzat com...

Continuar llegint...

14 de Febrer del 2011

El fet normal de la llengua

 

 

Després del partit de futbol al camp de l'Osca, l‘entrenador del Girona, Raül Agné, va contestar en català a una pregunta feta en català, tot i que va dir que després contestaria en castellà. Davant les protestes d'alguns dels periodistes presents, va abandonar la roda de premsa.

Lamentablement encara es noticia que un personatge públic parli en la seva llengua sense negar l'us d'una segona o fins i tot d‘una tercera segons convingui. Els monolingüistes, que són majoria a Espanya, no admeten fàcilment el nivell superior que suposa parlar més d'una llengua i obren la caixa dels trons cada vegada que poden.

Un cert contrast a la reprovació dels periodistes a Agné el va donar la peli cula „Pa negre ", guardonada amb molts premis „Goya ", rodada en català i basada en la novel·la del mateix nom d'Emili Teixidor. He...

Continuar llegint...

09 de Febrer del 2011

El futur no és Espanya

Per dir-ho més clar: Espanya, tal com està configurada ara, no te futur. I Catalunya no pot lligar el seu avenir a un país amb les estructures polítiques esquerdades per tots costats i amb una tendència quasi obsessiva a trobar-nos defectes i problemes. 

El viatge protocol-lari de Mas a Madrid, a més a més obligat per la necessitat d'anar allà a dir el que no volen escoltar, ha engegat una tronada digna d ‘una festa major. Bona part de les autonomies han posat el crit al cel, demanant el dret a „endeutar-se "tal com l'hi han permès a Catalunya. Fins i tot l'alcalde de Madrid, que és una ciutat i no una autonomia, ha denunciat el tracte discriminatori que suposa el principi d'acord Mas-Zapatero.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ho ha dit molt clar: "El que se'ns permet fer, el que es va discutir ahir, el que es va plantejar per part de Catalunya no és res...

Continuar llegint...

03 de Febrer del 2011

El franquisme del PPC

Em costa molt escriure PPC ja que no veig massa justificació a la C de Catalunya que sembla posada per definir la seu del partit i no per demostrar una identificació amb el país. 

Doncs bé, el PPC ha tingut la brillant idea de col-locar al peu de l'obelisc de la cruïlla del passeig de Gràcia i la Diagonal de Barcelona una figura en honor del rei Juan Carlos I per substituir el buit que ha deixat l'estàtua de la Victòria franquista acabada de retirar.


Aixecar monuments a fets històrics relativament recents sempre suposa un perill ja que si es gira la truita les veus per retirar-los o transformar-los seran inevitables. També és un risc posar noms de personatges vius a carrers, places o escoles. Val la pena de recordar, si més no com a anècdota, que a Cuba no s'han erigit monuments a Fidel Castro, ni han batejat carrers o indrets amb el seu nom. Tractant-se d'un...

Continuar llegint...

29 de Gener del 2011

Pujol, Montilla i els llamps

Molt sovint, quan un polític es manifesta temps després d'ocupar el càrrec ho fa per justificar algunes de les seves decisions anteriors. Molt poques vegades un polític modifica públicament les posicions que va defensar en actiu, com si l'infalibilitat anés lligada al càrrec.

L ‘expresident Jordi Pujol ha publicat a la seva pàgina web un article on planteja la independència de Catalunya per primera vegada com una possibilitat i no només com a una opció. En entrevistes posteriors a l'escrit del dia 25 ha confirmat aquesta opinió. 

Com és natural, al senyor Pujol l'han obligat a fer de parallamps ja que de tots costats l'han criticat i tractat de senil, d'hipòcrita o d ‘oportunista. El darrer llamp l'ha llençat l'expresident Montilla que ha acusat Pujol de voler trencar l'espai central de convivència, afegint que aquesta actitud...

Continuar llegint...

16 de Gener del 2011

La solució és treballar més

Anem a pams: dues empreses suïsses, davant la devaluació de l ‘euro respecte al franc suïs i la conseqüent caiguda de les exportacions han decidit augmentar de dues hores el treball setmanal dels empleats, sense cap compensació econòmica. 

Els detalls de la decisió, que segurament crearà escola, són molt interessants. Totes dues empreses tenen una cartera de comandes plena però malgrat això els marges comercials s‘han reduït ja que molts contractes estan signats en monedes altres que el franc suïs, de manera que darrerament han deixat de guanyar entre un 15 i un 20 % calculat sobre francs. 

Augmentar el temps de treball significa produir més amb un cost menor per hora de treball de manera que es pugui compensar, si més no parcialment, la devaluació de l'euro, o la revaluació del franc segons es miri. 

Les grans...

Continuar llegint...

11 de Gener del 2011

El negoci de la FIFA

El futbol que gestiona la FIFA és un negoci, i després un espectacle i molt, molt enrere, un esport. 

El „show "que ahir va escenificar la FIFA, amb la complicitat del diari „France Football ", va demostrar una vegada més la hipocresia d'uns personatges encapçalats per l'impresentable suïs Joseph Blatter, capaços de treure diners com sigui amb la pretensió de fer un treball gairebé d'ONG en favor del futbol. 

Els catalans interessats pel futbol poden estar més que satisfets amb els tres finalistes al premi de millor jugador del món i amb els sis jugadors del Barça dins de l'equip ideal mundial. I també per Guardiola com a finalista entre els entrenadors. Tot molt merescut i per tant un gran dia pel Barça i per Catalunya, dins de l'àmbit futbolístic. 

La FIFA disposa a Suïssa d'un estatus especial que li permet...

Continuar llegint...