e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

02 de Gener del 2009

L'esport espanyol i el dopatge

 

Un dels més prestigiosos periodistes esportius alemanys, Oskar Beck, que publica principalment al diari „Stuttgarter Nachrichten" de Stuttgart, ha escrit un article on critica durament l'esport espanyol respecte al problema del dopatge.

És un article molt extens, de manera que només donaré alguns passatges amb l'intenció que no resultin deformats al estar fora del context general de l'article.

Diu el senyor Beck que Espanya ha tingut un any 2008 ple de bons resultats : futbol, tennis, Formula 1, ciclisme... però que les ombres que el dopatge del esport espanyol projecta són més que inquietants. Parla del Doctor Marcos Maynar, de la Universidad de Extremadura, acusat a mitjans d'any de col•laborar a que els ciclistes puguin controlar millor els controls...

Continuar llegint...

01 de Gener del 2009

L'Any Nou i el Concert


Quan escric aquestes impressions falta molt poc perquè comenci a Viena el Concert d'Any Nou que es retransmet per radio i televisió a tot el món.

Ja fa molts, molts anys que és la meva manera d'entrar al nou any, començant en els temps on sempre dirigia Willy Boskoswski fins els darrers temps on el directors d'orquestra de més gran reputació mundial s'han alternat a la batuta.

Avui dirigirà Daniel Barenboim, argentí d'origen jueu, i un dels gènis de la música tan com a pianista com de director d'orquestra i que per cert va néixer només unes hores abans que jo. Fa molts anys que segueixo les activitats de Barenboim i tal com m'ha succeït amb Joan Miró o Pau Casals, ja no sé si admiro més l'artista o l'home.


Barenboim a creat la West- Eastern Divan Orchestra, amb joves israelians i palestins, com a símbol de que la música...

Continuar llegint...

31 de Desembre del 2008

Any Vell

Avui s'acaba l'any. Les revistes, els diaris, les ràdios i les televisions ens assageten amb resums del fets més importants del 2008, amb els personatges més destacats i amb profecies per el 2009, algunes de molt evidents i la majoria errades com cada any.

També nosaltres, els homes i dones que hem tingut la sort d'arribar fins aquí, despertem l'instint de fer repàs a l'any que se'n va i, sense capficar-nos-hi massa, recordem algun fet interessant o alguna oportunitat mancada. De l'any que s'acaba, com de la fira, tothom en parlarà segons l'hi hagi anat.

De tota manera, com sempre, són els poetes els que per damunt de les coses materials, ens donen el toc d'una altre dimensió de les coses.

Avui voldria acabar l'any amb un curt extracte d'un poema titulat „Any Vell"...

Continuar llegint...

30 de Desembre del 2008

L'església vista com una empresa

Per no induir a l'error començaré per dir que em refereixo a l'església reformada
(o protestant) de Suïssa, encara que els fets que relataré són molt significatius fora del lloc d'origen.

Abans de tirar endavant crec que val la pena explicar que un Pastor de l'església reformada suïssa rep un sou variable segons la població el cantó en el que exercita el seu càrrec però que dona a nivell nacional una mitjana equivalent a 6.000 Euros al mes (amb 13 mesades per any). Es tracta d'un sou més que respectable dins del context laboral suís, inclús considerant que normalment són persones casades amb esposa i fills a càrrec.

Fins ara, els Pastors eren elegits per un període d'un quants anys, amb pràcticament...

Continuar llegint...

29 de Desembre del 2008

L'Uruguai, el desconegut

Un amic m'escriu just acabat d'arribar d'un viatge a Montevideo de manera que inevitablement em venen a la memòria records dels meus viatges a l'Uruguai durant els meus recens anys d'activitat professional.

L'Uruguai és un país bastant mal conegut per la majoria. Sempre se l'ha vist com un „apèndix" de l'Argentina malgrat la seva personalitat pròpia.

No vull entrar en la seva historia política i social, fàcil de consultar a Internet. De la etapa més propera a nosaltres, a molts els resultarà un records trist la dictadura militar i el moviment dels „tupamaros". No ha tingut l'Uruguai una història tranquila però malgrat tot es considerat avui dia el país més democràtic de l'Amèrica del Sud i uns del de menor...

Continuar llegint...

28 de Desembre del 2008

Miró, l'home


Els vint-i-cinc anys de la mort de Joan Miró han estat celebrats de moltes maneres encara que certament no ha estat mai un artista oblidat .

La seva obra és de gran importància dins de l'art del segle XX i malgrat el rebuig que encara obté per part dels que prefereixen un art plàstic més „identificable", tots els estaments culturals del món el consideren bàsic per entendre l'evolució artística dels darrers cent anys.

Molt menys recordat, però íntimament lligat a la seva obra, és el Joan Miró home. D'una aparença modesta, amb aires de ser l'avi que tothom podria considerar com el seu, amb una vida privada reservada i normal, posseïa uns principis ferms dels que no va mai fer renuncia.

El seu segell „Aidez l'Espagne", per recaptar a França diners per ajudar l'exèrcit de la República va fer que una vegada acabada la...

Continuar llegint...

27 de Desembre del 2008

Roma capital de Xauxa ?


Haig de començar dient que soc un enamorat d'Italia, tan per la seva historia i cultura com per els paisatges i per els seus defectes, que ens permeten sentir-nos membres d'una mateixa arrel.

He rellegit el meu escrit del 4 de setembre (Itàlia sorprèn) per lligar conceptes amb la noticia que avui comento.

El govern italià està considerant la possibilitat de reduir la setmana laboral a 4 dies (en alguns sector especials fins i tot a 3 dies), en certa forma fent seu l'eslògan del Partit Comunista dels anys 90 „ Lavorare meno, lavorare tutti" , „Treballar menys, treballar tots".

Segons el Ministre del ram, l'estat es farà càrrec (fins a un 80%) del sou del cinquè dia „suprimit", de manera que els treballadors no tinguin massa pèrdua salarial. És una variant „sui generis" per rebaixar la crisi, com ho fou a finals de Novembre l'idea de...

Continuar llegint...

24 de Desembre del 2008

Pau !

Podria començar l'escrit amb el títol : „Ens volen enredar", o bé „Ja s'ho faran", o bé „Amb mi que no hi comptin" i un parell d'altres.

Però crec que hem d'aprofitar l'esperit de pau i de tolerància que aquestes festes escampen arreu per deixar les desconfiances i les irritacions enterrades si més no per un parell de dies.

Ara tenim l'ocasió de tornar-nos infants sense cap por de fer el ridícul, i val la pena aprofitar-ho. Després ens sentirem molt millor, més tranquils i mirarem als altres, fins i tot els que no ens agraden, amb uns ulls diferents.

És, potser, tant per creients com per no creients el veritable misteri de Nadal.

Ens retrobarem el dissabte. Bon Nadal!

 



Continuar llegint...

23 de Desembre del 2008

El guirigall del finançament


Si no fos tan important i seriós podríem dir que lo del finançament s'ha tornat un galliner.

Promeses fetes sense convenciment i acceptades sabent que no arribaran a terme. Explicacions per calmar el conjunt però que exciten les minories. Molta „simetria" i avantatges per a tothom, quan la gent sap que no tracten de ser justos sinó de no perdre vots a les futures eleccions europees, regionals o nacionals.

Fa cosa de mig any vaig escriure : „ Cada vegada que sento dir que „ens entenen", que „compten amb nosaltres" i ens demanen que „siguem solidaris", inevitablement em poso la mà a la cartera per saber si encara la tinc o ja me l'han pispat".

 

 

Avui ja no em poso la mà a la cartera. Ara ja...

Continuar llegint...

22 de Desembre del 2008

Les bones idees


Vegeu quins bons propòsits polítics acabo de llegir :

„Vull que tots els béns siguin comuns, i que tothom hi tingui una part igual i en visqui; que no sigui aquest ric i aquell pobre; que un no conreï un immens camp i un altre no tingui on sepultar el seu cadàver...La pobresa no obligarà a treballar ningú. Tot serà de tothom"

Un programa d'igualtat digne del millor comunisme, entès en el sentit estricte de la paraula. Utòpic, potser, com totes les intencions polítiques abans de que la realitat les esbraveeixi.

Curiosament no és un text d'ara sinó que fou escrit fa 2400 anys per Aristófanes en la seva obra teatral „ L'assemblea de les dones o Les ecclesiazuses". La protagonista , Praxàgora, explica així la seva concepció de l'Estat ideal i just.

El més interessant és la continuació...

Continuar llegint...