e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 de Gener del 2009

Càrrecs politics rendibles


Que una persona que ha ocupat un càrrec polític d'alt nivell es guanyi bé la vida una vegada l'hagi deixat és lo més normal del món.

Les xifres que m'han arribat dels Estats Units, tanmateix, seran un sorpresa per a la majoria del ciutadans comuns. Anem a veure un parell d'exemples:

Bill Clinton cobrava uns 200.000 dòlars/any com a President. No és gran cosa comparat amb alts càrrecs de l'industria o les finances. Un parell de setmanes després de deixar el càrrec, la banca Morgan Stanley l'hi va pagar un honorari de 100.000 dòlars per donar una conferència en un club de Florida. Una editorial ha fet un avançament per les seves memòries : 15 milions de dòlars. Des que va deixar el càrrec a la Casa Blanca, Clinton porta guanyats...

Continuar llegint...

12 de Gener del 2009

Ens hem tornat bojos!


Que en el món les coses estan mal repartides, és de domini públic. Parlo de la riquesa i del recursos indispensables per viure. El que està succeint a Suïssa amb la llet és per preguntar-nos si realment ens hem tornat bojos o ens hem equivocat de planeta.

Donaré les dades quasi telegràficament, per fer al final alguns comentaris.

- L'any 2008 a Suïssa s'han produït 100 milions de quilos de llet en excés.
- Les grans centrals lleteres tenen 3000 tones ( 3 milions de quilos) de mantega
i 8000 tones (8 milions de quilos) de llet en pols als seus magatzems, sense sortida previsible.
- El preu en el mercat mundial per una tona de llet en pols ha passat de uns
4000 Euros (Agost 2007) a 1600 Euros (Desembre 2008).
- A la UE un quilo de mantega...

Continuar llegint...

11 de Gener del 2009

El Minaret polèmic

 

Recomano llegir o rellegir el meu post del 8 de Febrer 2008 on escrivia sobre una iniciativa popular que pretenia prohibir la construcció de minarets als llocs de culte musulmà dins de Suïssa.

L'iniciativa fou llançada a l'estiu del 2007 i després de recollir 113.000 signatures vàlides va ser presentada oficialment a la Cancelleria del Govern el 8 de Juliol 2008. Si tot va com previst, la proposta es posarà a referèndum nacional a la tardor d'enguany.

Amb independència d'aquesta iniciativa, la població de Wangen, al Nord de Suïssa, ha tancat la seva polèmica que ja explicava en el post del febrer passat. Conclusió : el divendres dia 9 el minaret va ser instal•lat damunt del local on membres de la comunitat turca tenen la mesquita....

Continuar llegint...

10 de Gener del 2009

Qui pot aturar l’atur?

Les darreres xifres de l'atur a Espanya confirmen el que tothom suposava, excepte el govern central fins fa ben poc.

Les coses a Suïssa no van tampoc massa bé, encara que el percentatge d'atur „només" és del ordre del 3% que comparat, per exemple, amb el de Alemanya (7,4%) o amb el d'Espanya (13,4%) no sembla molt, però que en un país poc preparat a perdre qualitat comença a inquietar.

Per primera vegada s'han donat a Suïssa les dades de l'atur diferenciant el afectats per nacionalitats. El resum és el següent:

- L'atur entre suïssos és del 2,1 % i entre estrangers del 6,1%
- Per nacionalitats, els alemanys tenen un 3% d'aturats, els francesos un 4,6%, els italians 3,8%, els austríacs 2,9 % i els procedents de l'antiga...

Continuar llegint...

08 de Gener del 2009

Tòpics típics de Suïssa : i 5. Apunts finals

 

Les darrers quatre entrades les he dedicat de manera molt esquemàtica per raons d'espai a glosar els principals tòpics que s'acostumen a tenir sobre Suïssa.

En realitat en podria haver fet quatre entrades més, però no vull atabalar els pacients lectors i de moment, ja n'hi ha prou. Encara que, per acabar, faré algunes postil•les i afegits breus.

Podria haver escrit sobre la pobresa que fins ben entrat el segle XIX va obligar a molt joves suïssos, durant segles, a ser soldats mercenaris al servei dels sobirans o senyor feudals europeus. Com a confirmació cal recordar que la guàrdia que va resistir fins al darrer moment a la Bastilla de París el 1789 era principalment de soldats granaders suïssos, i la Guàrdia Suïssa del Vaticà no...

Continuar llegint...

07 de Gener del 2009

Tòpics típics de Suïssa : 4. Heidi

 


El turisme, a Suïssa, no és cosa d'ara. Molts personatges, de Lord Byron passant per Goethe fins a Tomas Mann, han deixat testimoni de la seva gent i el seu paisatge i fins i tot s'hi han instal•lat durant molt temps.

La natura , la tranquil•litat, la netedat i l'educació de la gent ha estat de sempre els principals atractius per fer una aturada a Suïssa. També s'ha de dir que la història de Heidi, sobretot gràcies a la sèrie de televisió japonesa, ha portat molts turistes d'arreu del món on la sèrie va ser programada.

L'historia de Heidi va ser escrita l'any 1880 per la senyora Johanna Spyri. Eren temps molt difícils per els suïssos, amb una gran recessió i inclús pobresa ( es parlava de "pauperismus"), gana, emigració, treball infantil, alcoholisme i atur. Dins d'aquet context social, el personatge de Heidi baixa de la...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2009

Tòpics típics de Suïssa : 3. La xocolata


Comencem per dir les coses tal com són: els primers europeus a produir xocolata com a producte de pastisseria foren els italians al segle XVIII. Els grans de cacau coneguts a Europa dos cents anys abans, només havien servit per fer, barrejant-hi mel i especies, una beguda exòtica però poc agradable al gust.

Alguns pastissers de les regions suïsses veïnes d'Italia anaren a Tori, Milà o Venècia a aprendre l'elaboració de productes amb xocolata. Després, viatjaren pe tot Europa , principalment a Amsterdam, Hamburg, Paris i Londres on crearen plantes de producció.

Aquesta experiència va retornar a Suïssa de la mà del senyor Cailler que després d'aprendre l'oficia Tori va fundar la primera fàbrica de xocolata...

Continuar llegint...

05 de Gener del 2009

Tòpics típics de Suïssa : 2. Els rellotges


Al parlar de rellotges suïssos sempre venen a la memòria els rellotges de luxe (Rolex, Patek-Philippe, Omega...) i els rellotges de cu-cut.

Els de luxe tenen en gran part un origen religiós, i els de cu-cut no són suïssos.
De tot això en parlarem avui.

L'origen de l'industria rellotgera suïssa és l'historia de la pobresa d'una regió i de l'instint de sobreviure. Tot va començar al peu de les muntanyes del Jura, una regió agrícola i que per raons climatològiques obligava a passar els hiverns sense pràcticament cap activitat al camp. Llavors la gent es dedicava a treballs que demanessin poc espai i pocs materials, és a dir a l'artesanat de la fusta o el ferro i a fer puntes. A l'altra banda de les muntanyes del Jura es troba la...

Continuar llegint...

04 de Gener del 2009

Tòpics típics de Suïssa : 1. Els Bancs


Qui de nosaltres no ha fet servir alguna vegada un tòpic? Qui no n'ha sentit centenars o milers?. Els anglesos son flegmàtics, els americans( de USA) incultes, els francesos bons amants, els escocesos garrepes i així fins a repassar tots els països, totes les ètnies.

Suïssa, país petit, també a rebut i encara rep moltes definicions tòpiques (bancs, rellotges, xocolata, paisatge „ a la Heidi") que aniré analitzant una per una començant amb els bancs.

És evident que la banca suïssa ha estat fins fa poc segurament la de més prestigi (que vol dir seguretat) del món. També era discreta, és a dir que no preguntava massa l'origen dels diners en ella dipositats, ni donava explicacions a qui les demanava. Era un...

Continuar llegint...

03 de Gener del 2009

La música i les proporcions

No es possible entendre el món de la creació artística sense la música. La música, en el sentit ampli i no sols sonor o acústic, és a la base de totes les manifestacions artístiques.

Els antics grecs assignaven a cada una de les arts una musa; la de la música era Euterpe que literalment vol dir „la molt agradable" i que en el fons era la musa de l'art de tocar la flauta encara que posteriorment arribés a cobrir la música en general.

La paraula música prové del grec i vol dir „l'art de les muses", que es una manera de fer coincidir dins la música a totes les arts, cosa que comparteixo .

Un llibre, un text, necessita de musicalitat per que tingui ritme, i molt més accentuada es la necessitat dins la poesia, amb...

Continuar llegint...