06 de Febrer del 2009

El (poc) carisma d’alguns polítics

Una de les primeres qualitats que s'han d'exigir d'un polític és que sigui un bon comunicador.

No n'hi ha prou de tenir qualificacions i idees; és necessari comunicar-les amb claredat i convicció. Vull posar un bon exemple que vaig trobar-me al arribar a Suïssa. És tracta del Conseller Federal (Ministre) Nello Celio (1914-1995), que fou Ministre de Finances del 1968 fins al 1973.

Va enfrontar uns temps molt difícils, amb una inflació a Suïssa del ordre del 12% ( en un país acostumat a inflacions del ordre del 2 o el 3%) i la crisi del petroli del 71 . Celio va proposar al Parlament una sèrie de mesures, posteriorment aprovades per referèndum, que suposaven sacrificis i augment d'alguns impostos. La seva qualitat de comunicador era impressionant i parlava les quatre llengües del...

Continuar llegint...

05 de Febrer del 2009

El català i Europa

Jo voldria haver vist la noticia a la primera plana de tots els diaris, amb lletres ben grosses i a tres columnes. Per fi una bona noticia per la nostra llengua i sorgida de la UE, de la mà de l'Agència Catalana de Noticies.

La Comissió Europea defensa que les universitats catalanes imparteixin les classes als estudiants estrangers d'Erasmus en català. El Comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut és el senyor Ján Figel, enginyer electrònic nascut el 1960 a Eslovàquia. Ha estat ell el que ha instat a l'estat espanyol a "preservar i promoure el seu multilingüisme" en comptes d'estar "a la defensiva".

L'Erasmus permet l'ús de qualsevol llengua que l'universitat utilitzi normalment, de manera que el català entra dins d'aquest criteri malgrat que molts...

Continuar llegint...

04 de Febrer del 2009

El formatge de McDonald’s

És probable que no hi hagin solucions ràpides per reduir la crisi que moltes empreses pateixen. Si fem cas dels que sembla que manen, les solucions són escasses perquè tots van de bòlit.

L'iniciativa privada sempre ha semblat anar millor que la estatal, sigui quin sigui el país. En primer lloc perquè estan obligats a obtenir resultats positius i en segon lloc perquè només disposen del seus recursos i crèdits, de manera que una mala gestió continuada els porta a la desaparició. Les iniciatives estatals poden permetre's el luxe de rendir poc o gens ja que els diners que necessitin el posarà l'estat una vegada rebut dels habitants que paguen peró no gestionen directament.

Ara acabo de llegir un exemple (poc exemplar, valgui la redundància) de com es pot sanejar...

Continuar llegint...

03 de Febrer del 2009

La cultura catalana a l’exterior

Molt es comenta darrerament la decisió de la Generalitat d'obrir les dites ambaixades a diverses ciutats del món. Em suposo que la finalitat és la de promocionar Catalunya com a destí d'inversions, cultural i turístic ja que altres possibilitats d'ordre polític estan fora del dret que l'estat espanyol i l' encallat Estatut permeten.

El desconeixement de la realitat catalana, fora de alguns detalls superficials, és bastant escàs a Europa. No cal que ens fem il•lusions i pensem que els turistes que ens venen a visitar surten coneixent-nos. Fora dels llocs on passa el Bus-Turístic de Barcelona, Dalí i Gaudí i algunes visites standard prop dels centres de platja, en general poques coses saben de Catalunya. Millor això que res.

Tinc i he rellegit el...

Continuar llegint...

02 de Febrer del 2009

Catalunya mirada de lluny : i 5. Els "altres"

Catalunya sempre ha estat una terra històricament d'intercanvis i de pas per a molts pobles durant segles degut a la seva posició geogràfica i per tant sempre ha conegut corrents migratòries.

Suïssa també, amb l'excepció de la entrada marítima. No és doncs estrany que ambdós pobles tinguin una identitat formada a partir de elements diferents. L'industrialització va fer arribar a principis del segle XX gent de l'Aragó i de Murcia cap a Barcelona i la seva zona d'influència. També va arribar-hi molta emigració del interior de Catalunya atreta per les noves possibilitats. En l'època franquista, l'emigració que arribava a Catalunya era mes aviat d'Andalusia i d'Extremadura. Els darrers temps l'emigració ha estat menys uniforme ja que han arribat gent...

Continuar llegint...

01 de Febrer del 2009

Catalunya mirada de lluny : 4. Tradicions i costums

Un dels clixés que corren sobre nosaltres és el de que quan dos catalans es trobem en algun lloc del món, immediatament decideixen fundar un club. Els suïssos són de la mateixa ona de manera que, una vegada més, podem dir que els dos països s'assemblen.

Per confirmar el fet anterior puc dir que a la ciutat on visc, amb 10.000 habitants, tenim en actiu 72 associacions o clubs, que van de música fins a ocellaires. Amb aquesta densitat, tothom té l'oportunitat de ser alguna vegada membre d'un junta directiva, activitat molt recomanable per poder exercir la democràcia directa a la que estem acostumats a Suïssa.

Catalunya estima molt les seves costums. Les fires, les festes majors són part essencial de la vida dels pobles i les ciutats, junt amb les festivitats locals, normalment d'origen...

Continuar llegint...

29 de Gener del 2009

Catalunya mirada de lluny : 3. La llengua

La llengua, per a tots els pobles i sobretot els petits és fonamental per no perdre l'identitat. A Catalunya les diverses circumstàncies històriques han tractat de manera molt diferent la llengua, el seu ensenyament i el seu arrelament.

El català és encara viu perquè és una llengua del poble, i el poble fins i tot en moments històrics no tenia opcions com a entitat, l'ha conservada i ha permès que hagi arribat fins avui malgrat les dificultats. La prepotència del castellà, imposat per raons polítiques i sense necessitat perquè els catalans no han rebutjat mai el fet de parlar dues llengües, ha fet perillar el català com a llengua primera de Catalunya. Un part de l'emigració, amb poques possibilitats o poca voluntat d'assimilar la llengua del país, ajuda...

Continuar llegint...

28 de Gener del 2009

Catalunya mirada de lluny : 2. Treball i diners

En el Cant VIII del Paradís, el Dant escriu un hendecasíl•lab moltes vegades mal formulat: "l'avara povertà di Catalogna". Cal dir que aquesta "Catalogna" del Dant és Sicília, dominada pels reis de la Corona d'Aragó, i no la Catalunya peninsular. També s'ha de recordar que a la Divina Comèdia el poeta fa sortir dotzenes de vegades el concepte d'avarícia que ell assimila o lliga amb la riquesa, de manera que la lectura s'ha de fer vista dins d'un context històric i no actual.

Malgrat això, se'ns ha penjat la llufa de ser "pesseters" i no hi ha manera de que els de fora facin un mínim esforç per entendre'ns. Sempre hem donat més del que rebem, però sembla que als de fora els convé ignorar-ho mentre tinguem una autopista de...

Continuar llegint...

27 de Gener del 2009

Catalunya mirada de lluny : 1. Som i serem

El suggeriment d'uns amics m'ha animat a dedicar una sèrie de posts a Catalunya, les seves coses i la seva gent, amb una visió condicionada per la distància i naturalment per les meves limitacions.

La meva vida, repartida entre 26 anys a Catalunya (Manresa i Barcelona essencialment) i 40 anys a Suïssa em permet observar certs fets i actituds amb una òptica llunyana, no necessariament infalible però si complementària. És, si es vol, com contemplar un paisatge amb una llum diferent : l'impressió canvia.

Suïssa i Catalunya tenen coses en comú : una superfície geogràfica i una població similars, una necessitat com a països petits d'anar sempre explicant-se perquè se'ls entengui, una tradició de treball molt arrelada, una complementació natural...

Continuar llegint...

26 de Gener del 2009

Una veu sensata : Heiner Geissler

Davant de les opinions, acusacions i demostracions d'incompetència que l'actual situació financera mundial ens fa arribar dia a dia, és molt reconfortant escoltar la veu d'una de les persones amb criteri i sense voluntat ni necessitat d'erigir-se en el salvador ni en el „ja ho havia dit" del món financer.

Es tracta del intel•lectual alemany Heiner Geissler, de 78 anys. Després de passar quatre anys en un seminari dels jesuïtes, va doctorar-se com a jurista, fou cinc anys ministre del govern Kohl i 12 anys Secretari General del partit CDU. Va „trencar peres" amb Kohl i es va dedicar a escriure llibres i a col•laborar amb la televisió i la premsa. El diari „Sonntag.CH" d'ahir diumenge porta una entrevista que poden llegir els que sàpiguen l'alemany sota www.sonntagonline.ch i...

Continuar llegint...