e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 d'Abril del 2009

La loteria no és la solució

Avui, la majoria de gent ha esmorzat amb les declaracions del governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, on dona com probable l'entrada en picat de la Seguretat Social que tindrà números vermells ja aquest any. També ha certificar la greu crisi econòmica, negada mesos i mesos per el Govern Central, i que tothom coneixia fa més d'un any, sobre tot els que ara ho diuen oficialment.

En temps tan tèrbols, una de les coses que, a la desesperada, més esperances dona al ciutadà normal i senzill és la loteria. La loteria suïssa del tipus "Primitiva" es basa en trobar 6 números de 45; la espanyola és de 6 números de 49 de manera que les probabilitats de guanyar són a Espanya molt menors que a Suïssa.

Fem un exemple senzill amb els 45 números suïssos : suposem una autopista entre Barcelona i Berlín. En...

Continuar llegint...

15 d'Abril del 2009

El fracàs de la nostra societat

Les coses no rutllen. El sistema econòmic, a nivell mundial, ha perdut credibilitat i tothom parla de canviar-lo encara que ningú sap molt bé com fer-ho. Els que tenen estalvis no gosen gastar i els que tenen deutes no veuen com els podran pagar. Realment les coses no rutllen en gran part per la desconfiança i l'inseguretat que una vegada descobert el «tinglado» financer s'ha apoderat de la gent.

Els diaris alternen noticies de caire positiu amb d'altres que indissimuladament ens preocupen. L'atur, que és una conseqüència de la caiguda de les vendes, sembla difícil de reduir en una societat acostumada a viure per damunt de les possibilitats reals, gràcies a crèdits aparentment generosos.

Han fallat tots els controls. Mai no s'hauria d'haber arribat a unes pèrdues tan enormes ja que les alarmes tindrien de sonar molt abans de adonar-se de la desaparició de milers de milers de...

Continuar llegint...

14 d'Abril del 2009

Catalunya està present !


Els diaris, de tant en tant, ens donen sorpreses positives, com la que vaig tenir jo el dissabte dia 11 al llegir en el diari de la meva regió la següent noticia que tradueixo :

« A finals d'abril la Biblioteca Municipal de Zofingen celebrara una vegada més el Dia Mundial del Llibre. La tradició del Dia Mundial ens ve de Catalunya.
La Biblioteca Municipal dedicarà aquest any dues de les seves activitats a Catalunya. De tal manera que el darrer dissabte del mes, el 25 d'abril, els infants tindran un trobada especial a la Biblioteca on entraran en contacte amb l'obra del conegut pintor català Joan Miró (1893-1983). Les enjogassades i colorides pintures de Joan Miró fascinen als infants i ells les entenen.
Sots el títol « Qui és aquest Miró » la senyora Maja Weber explicarà la vida del pintor i discutirà amb els infants diverses preguntes : És Miró un...

Continuar llegint...

13 d'Abril del 2009

Incòmodes admirats: i 5. Friedrich Dürrenmatt


El gran escriptor suís neix el 1921 en un poble de la regió de Emmental, al Cantó de Berna.
Durant molts anys dubta de ser pintor o escriptor fins que decideix seguir la segona opció sense per tant mai abandonar la primera.

Vaig tenir el meu primer contacte amb la obra de Dürrenmatt els anys seixanta gràcies a la traducció al català de la obra « Der Besuch der alten Dame » (« La visita de la vella senyora »), coneguda per molta gent en la seva versió cinematogràfica. Posteriorment s'han traduït i interpretat en català altres obres teatrals d'ell (« Els físics », « Ròmul el Gran ») i també la seva novel•lística a arribat a casa nostra ja fa molt temps (« Grec busca a grega », « El jutge i el seu botxí", "La promesa"...).

Dürrenmatt ha estat un gran crític de...

Continuar llegint...

12 d'Abril del 2009

Incòmodes admirats: 4. Joan Miró

L'aspecte que tots recordem del Joan Miró és, com vaig dir en una altre ocasió, el de l'avi que tots podríem acceptar com a nostre. Mai no va fer part de moviments sorollosos, de tertúlies provocadores i va portar una vida familiar tranquila, sense escàndols ni especulacions. Sempre va viure al recer de l'anécdota i del pintoresquisme, per desgràcia dels seus biògrafs, tal com va dir Jacques Dupin.

Darrera aquesta imatge de bonhomia s'amaga un rebel, un inquiet, un iconoclasta en el món de l'art. Un home íntimament lligat a la terra, a les coses corrents insignificants (una pedra, un tronc, un càntir...) i que al mateix temps és capaç de dir : « L'únic que tinc clar és que pretenc destruir, destruir tot el que existeix en la pintura. L'únic que m'interessa és l'esperit de la pintura en si mateix, i només utilitzo les eines típiques d'un...

Continuar llegint...

11 d'Abril del 2009

Incòmodes admirats: 3. Georges Brassens

Neix el mes d'octubre del 1921 a Sète de pare paleta. El fonògraf que els seus pares va rebre com a regal per el casament va acompanyar musicalment l'infància de Brassens. A l'escola s'interessa molt per la literatura i la poesia i de marrec acompanyant-se amb una mandolina, canta cançons de moda per els companys d'escola i fins i tot en algun restaurant.

Al començar la guerra puja a Paris i treballa de manobre a la fàbrica Renault dedicant els moments de lleure a la visita de biblioteques municipals. L'any 1942 publica pel seu compte un recull de poemes (A la venvole). És enviat obligatòriament a Alemanya, a un Camp de Treball, on viurà un dos anys fins que retorna a Paris on comença veritablement la seva carrera de poeta i cantant.

No cal ara fer un recull de tots els seus èxits que són extensos, però si que cal recordar que Brassens era capaç d'omplir tres mesos seguits la Sala...

Continuar llegint...

09 d'Abril del 2009

Incómodes admirats: 2. Pitigrilli

L'escriptor italià Pitigrilli és un dels personatges del país germà que més controvèrsies ha creat entre els crítics literaris, els lectors admiradors, els lectors detractors i tothom que s'ha atansat a la seva obra.

Va néixer a Torí el 9 de maig del 1893, sota el nom de Dino Segre. La mare era d'una família aposentada de farmacèutics i els seu pare oficial de l'exercit. Estudià dret i molt aviat es va dedicar al periodisme. Als 25 anys va ser desafiat a un duel pel gran Gabriele D'Annunzio cosa que ja demostra el caràcter incòmode del nostre personatge. Pitigrilli va refusar el duel.

Pitigrilli va publicar el 1920 la seva primera novela, "Mamífers de luxe" iniciant una carrera literària plena de processos, molts per ultratge al pudor malgrat que el seu estíl era intelectual, educat i molt poc vulgar. Donà moltes conferencies a la Sorbona de...

Continuar llegint...

08 d'Abril del 2009

Incòmodes admirats: 1. El perquè

Jo soc de mena pacífica, poc cridaner, un xic conformista i amic de les tradicions mentre siguin autentiques. Però al mateix temps en el terreny creatiu, artístic, m'agrada l'innovació, he participat en moltes activitats que han trencat motllos i encara avui, al llindar una edat generalment associada a poc enrenou, m'atrauen les novetats de tot ordre.

Fent un repàs als personatges que fins ara he admirat m'he donat compte d'un parell de constants : primera, m'han interessat les obres i no les biografies ; segona, quasi tots els que he mantingut anys i anys com a importants per a mi han estat incòmodes, molt incòmodes dins de la societat en la que han viscut ; i tercera, no en tocaria cap de la meva llista particular perquè cap m'ha decebut ni viu ni després de mort.

Tot...

Continuar llegint...

07 d'Abril del 2009

La musica i l'educació dels infants

El pianista i director d'orquestra Daniel Baremboim, és una de les personalitats del món cultural més interessants en aspectes que fins i tot ultrapassen la seva activitat musical.

Nascut a l'Argentina de pares jueus emigrats, ha actuat arreu del món i a fundat la West-Eastern Divan Orchestra de la que fan part joves músics d'Israel, Palestina, Líban Egipte, Síria i altres paísos. És un gran partidari de la convivència entre Israel i Palestina i ha tingut en aquesta activitat un reconeixement mundial.

En un llibre de converses de títol « Parallels and Paradoxes. Explorations in Music and Society » (Paral•lels i Paradoxes. Exploracions sobre la música i la societat) parla de l'importància de la música ( no la clàssica o la moderna sinó la música com a art) en l'educació.

Barenboim constata una manca de veritable formació...

Continuar llegint...

06 d'Abril del 2009

Itàlia sempre

Acabo d'arribar d'un curt viatge al Nord d'Italia. Res d'extraordinari si tenim en compte que Milà està a 3 hores de cotxe de casa i això em permet de fer un parell de viatges cada any a un del països que més a gust visito.

Ja ho he dit alguna vegada : si Itàlia fos una empresa, ja fa molts anys que hauria desaparegut. Amb una economia interna molt mal distribuïda, amb un Nord ric i un Sud mig oblidat, amb una classe política a Roma que moltes vegades passa al costat del problemes per fer política de partit, amb un tipus de govern que permet, sobretot en el passat, d'estar mesos i mesos sense Primer Ministre etc. etc..

Malgrat tot, segueixen endavant, es queixen i fins i tot fan burla del Berlusconi, però el voten. En general la gent vesteix bé, a taula tot és abundant, estimen els cotxes i els luxes i, almenys formalment, tot respira prosperitat. Mirant una mica és el fons de les coses la...

Continuar llegint...