e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Maig del 2009

La televisió i la (poca) cultura

És una "mezzo-soprano" molt coneguda en els ambients operístics malgrat que el seu repertori inclou poques obres de les dites populars (Verdi, Puccini, Rossini...). Les seves actuacions es reparteixen essencialment entre Salzburg, Paris, Londres i molt poc a Itàlia. El seu nom sembla un pseudònim: Anna Bonitatibus.

Preguntada sobre la seva opinió de la vida cultural italiana diu coses dures i clares:
"Itàlia té una història plena de cultura. Tot se n'ha anat en orris (...) El públic es torna estúpid. Els italians ja no coneixen el seu passat. La televisió italiana ho ha matat tot i els italians viuen quasi només d'aquestes imatges. És una tragèdia que a la televisió italiana no es faci cultura, tot és sense contingut. I els telespectadors, quan tenen dos dies lliures, van a la platja o a la muntanya. Viatges culturals? No. (...) A Munic trobo gent que...

Continuar llegint...

11 de Maig del 2009

Blog guanya per majoria

El dissabte vaig comentar i preguntar de quina manera s'ha de dir en català l'instrument de comunicació que ara llegiu: bloc o blog.

Dels sis llocs on es pot accedir al meu blog he rebut uns quaranta comentaris, per cert formulats amb la correcció que moltes vegades es troba a faltar quan es toquen temes que permeten les discrepàncies. La majoria està a favor de blog.

Com que segons l'humorista morir i pagar impostos són les dues úniques coses segures en aquest món, jo de moment seguiré fent ús de l'expressió blog amb una certa predisposició a canviar si les autoritats (lingüístiques, és clar) m'ho demanen.

A tots els que, aprofitant la qüestió bloc/blog, m'han fet adonar d'algun error gramatical en el meu escrit, moltes gràcies. La veritat és que la culpa és tota meva, en part per la pressa (una part del text no va passar pel corrector)...

Continuar llegint...

09 de Maig del 2009

Bloc o Blog?


És evident que l'informàtica, concretament el Internet, ens ha deixat un vocabulari especial, del que en fem un ús practicament diari sense analitzar ni l'origen ni la possible substitució per una paraula de la nostra llengua. Pensem a chat, e-mail, blog i tantes d'altres.

Concretament l'instrument que ara estem fent servir, vosaltres lectors i jo, s'anomena de dues maneres : bloc per a uns i blog per els altres.

El fet d'escriure amb una determinada regularitat una serie d'apunts personals fins fa uns quants anys hauria necessitat d'una llebreta d'apunt o de notes, fins i tot un bloc amb tapa dura i espiral, com el que feiem servir a l'escola els que som grans. La informàtica va facilitar les coses, i ara s'escriu gairebé sense paper.

També recordo els blocs que es colocaven a la paret per arrencar cada dia una fulla. Eren blocs com el Duran o el Maragall, amb una cara dominada per la xifra del dia de la setmana, amb...

Continuar llegint...

08 de Maig del 2009

T'adones, amic Raimon


Sortosament no tothom té la memòria tan curta com aparentment sembla. La Universitat Politècnica de València ha organitzat un homenatge a Raimon, el poeta que canta.

Els que tenim, si fa o no fa, la mateixa edat que ell, sabem el que va significar Raimon per tota la nostra generació ajudant-nos a retrobar- i per alguns a descobrir- la identitat que ens amagaven.

Raimon, amb poc soroll mediàtic, amb una absoluta discreció sobre la vida privada, ha anat donant-nos mostres del seu talent i de les seves conviccions. Els seus poemes responen a les inquietuds de la meva i de les actuals generacions, i això és un mèrit que no tothom pot assolir. Amb les seves cançons sobre poemes de poetes clàssics i contemporanis va fer una labor pedagògica molt més eficient que moltes càtedres, enciclopèdies i conferències.

En el meu record està un recital a la...

Continuar llegint...

07 de Maig del 2009

Eufòria i fre : cara i creu

L'eufòria -comprensible per altre part- que el partit del Barça ha provocat serà el tema de la majoria de converses avui a Catalunya.

Els mateixos diaris que, amb raó, mostren l'alegria per la classificació del Barça omplen les primeres pàgines amb altres noticies que si bé no han d'enfosquir l'esportiva, ens han de fer reflexionar una vegada el gol de l'Iniesta afluixi la pressió.

Per exemple llegeixo que els experts són crítics amb els plans anti-crisi del govern central que dit clar significa que s'està navegant sense brúixola, en el millor dels casos.

També escriuen els diaris que el Conseller Castells diu que no hi ha avanços en el tema finançament. Mal moment per demanar diners a Madrid, per molt que ens corresponguin de tot dret.

Avui arriba a Barcelona el Ministre de Foment per tractar el traspàs dels trens de rodalies, mentre Montilla...

Continuar llegint...

06 de Maig del 2009

Tripartits, pactes i altres filigranes


Tal com estava previst el senyor Patxi López serà el nou lehendakari gràcies al pacte PSE, PP i UPyD. Tot molt legítim, però que no deixa de donar motiu a algunes consideracions.
Crec que va ser l'inefable Fraga Iribarne que ve dir - més o menys- que la política feia companys de llit molt estranys. Mai tan ben definit per el que ara a succeït en el País Basc. Està claríssim que el pacte entre els socialistes bascos i el PP, amb l'afegit del insignificant UpyD s'ha fet només per treure el PNB del govern. I quan dic només és només: cap dels principis polítics dels dos (tres) partits coincideix per fer pensar que el pacte pot donar algun resultat polític positiu.
A Catalunya, el anomenat Tripartit presenta, a priori, almenys alguna coincidència entre els tres membres, encara que només petita degut també a la dependència del PSC...

Continuar llegint...

05 de Maig del 2009

Del Parlament Europeu cap al cel

 

Els polítics tot l'any ens van llençant suaument les seves promeses, que poques vegades arriben a ser un fet, per la necessitat que tenen que els recordem quan vinguin noves eleccions. Fan el que en podríem dir una pluja fina d'intencions, una xim-xim de bones frases.

Quan s'atansen noves eleccions, la pluja fina es torna més forta i comença a ploure a semalades. És el que ara succeeix amb les eleccions al Parlament Europeu.

Per dir-ho clar, ningú sap molt bé quines són les funcions del parlamentaris europeus; de vegades fins i tot crec que no ho saben ni els candidats. Un parlament amb 785 diputats de 27 països diferents és molt interessant del punt de vista humà però té totes les característiques per ser ineficient. Ni tots els diputats tenen idees pròpies, ni tenen temps per exposar-les de manera que si casualment estan presents en el moment d'una...

Continuar llegint...

04 de Maig del 2009

Ens han enredat (una vegada més)

Ens han dit i ens han repetit dotzenes de vegades que l'economía és més estable i els riscs es redueixen si es fa un repartiment « carregant el pes sobre diverses espatlles ». És a dir que si un sistema econòmic reparteix els seus recursos en un entramat d'opcions diverses es torna més estable i te un menor perill de sofrir pèrdues importants. No posar tots els ous en un únic cistell, com es diu vulgarment.

Doncs bé, no és veritat. Segon publica el «SonntagsZeitung» el teòric de sistemes Stefano Battiston, del Politècnic de Zuric junt amb el Premi Nobel d'Economía Joseph Stiglitz han demostrat que arriba un moment que la xarxa de diversificacions es torna negativa i fins i tot perillosa per l' existència de la empresa. La crisi actual sembla que els hi dona raó.

Diuen que si el número de enllaços o nexes augmenta molt, es produeix un...

Continuar llegint...

01 de Maig del 2009

El dret a reclamar


Abans d'ahir vaig comentar les negres previsions turístiques a Europa per l'estiu vinent. Avui voldria tocar un aspecte menys conegut i més distret : el de les reclamacions que els turistes adrecen a les agencies de viatges.

Naturalment em referiré a les reclamacions que es fan a Suïssa, on també existeix l 'Oficina del Protector dels Viatgers, complementària de les reclamacions que es fan directament a les agències organitzadores dels viatges.

Una quants exemples ens donan una idea de lo escarafallosos que poden arribar a ser una gent en principi suposadament culta i preparada. Un suïs va reclamar, arribant d'un viatge a Egipte :" Lamentablement, el tour que entrava dins dels « paquet » va ser molt poc variat, és a dir, masses piràmides " .

Un altre, molt poc preparat i sense la més mínima noció de geografia, desprès de reclamar de l'hotel de Mallorca...

Continuar llegint...

30 d'Abril del 2009

Les ciutats amb millor qualitat de vida

He llegit un avanç de la llista de ciutats del món que cada any publica l'empresa consultora internacional Mercer. La llista ordena 250 ciutats per ordre de qualitat de vida, segons 39 criteris.

Entre els criteris que més punts atorguen hi trobem factors polítics, socials, econòmics i ecològics. També es considera la seguretat personal dels habitants, la cobertura sanitària, l'educació i les ofertes de transport.

Les 10 primeres ciutats d'aquest any són :
1. Viena
2. Zuric
3. Ginebra
4. Auckland
5. Vancouver
6. Düsseldorf
7. Munic
8. Frankfurt
9. Berna
10. Sydney

Primera constatació : Tres ciutats alemanyes, tres ciutats suïsses i una de Àustria, de Nova Zelanda, de Austràlia i de Canadà. No hi ha cap ciutat francesa, ni anglesa, ni italiana, ni dels Estats Units ni d'Espanya.

També es pot argumentar que...

Continuar llegint...