e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Maig del 2009

Berlusconi, intermitent


El primer ministre italià Silvio Berlusconi és un personatge molt complex, entre tràgic i divertit, entre eficient i baliga-balaga. Agradi o no, representa molt clarament una part del país on tot necessita un xic de teatralitat per què la gent s'hi interessi.

L'escàndol que ha esclatat per la seva probable relació amb una noia de 18 anys, i que ningú sap com acabarà, fa que sigui la no declarada enveja de molts dels seus conciutadans que l'abandonaran políticament quan convingui i el tornaran a elegir un parell de mesos després. La "commedia" no sembla tenir fi i Berlusconi, propietari d'una gran part dels mitjans de comunicació, sempre troba la manera de desviar els trets o de parar els llamps.

Ara vol proposar reduir el Parlament a la meitat,...

Continuar llegint...

25 de Maig del 2009

El nacionalisme català atacat


És probable que tota l ‘emoció prèvia al partit de futbol del dimecres no permeti a molta gent parlar o pensar en altres assumptes que, a curt i a llarg terme, tenen més importància absoluta.

La noticia de La Vanguardia d'avui sobre el pacte PSC i PP de Catalunya espero que es tracti amb el ressò que si és veritat mereix. La finalitat del pacte no és altre que donar al PP català un protagonisme forçat per tal de desviar vots de CiU.

Amb totes les diferències que es vulgui, sona una mica a repetició del pacte que els socialistes i els populars van fer al País Basc per tal d'eliminar els nacionalistes de la primera renglera política. A Catalunya es vol disminuir el paper de CiU per aigualir el nacionalisme.

L'economista John Kenneth Galbraith va dir en política la cosa més admirable és la proliferació de la memòria curta. El...

Continuar llegint...

22 de Maig del 2009

La polèmica sobre Miquel Barceló

L ‘inauguració de la cúpula pintada pel Miquel Barceló a la Sala XX del Palau de les Nacions de l'ONU a Ginebra va obrir una polèmica que ha sobrepassat els límits purament artístics, degut al preu que l’obra va costar i a la poca transparència del seu finançament. El dia 20 de novembre 2008 vaig escriure una entrada sobre el tema. 


Ara, la participació de Miquel Barceló a la Biennal de Venècia, dins del pavelló oficial espanyol, ha tornat a revifar els dubtes artístics, polítics, financers i propagandístics d’un artista que de moment és el més promocionat a arreu del món, potser “malgré lui”.


Haig de dir que faig part dels encara pocs que han vist personalment la cúpula de l'ONU. El dia 30 d’abril vaig acompanyar un equip de TV3 a Ginebra, per filmar un programa sobre Suïssa...

Continuar llegint...

21 de Maig del 2009

Avui faig festa !

Si,senyores i senyors. Avui faig festa amb doble motiu.

Primer, perquè a Suïssa és un dia festiu, la festa de l'Ascensió. Una de les festes d'origen religiós que tot el país celebra, tant els cantons tradicionalment protestants com els tradicionalment catòlics. No n'hi ha massa de festes «comuns» però s'han conservat i tothom està content. Les altres són Nadal, el dia de San Esteve, el divendres sant, el dilluns de Pasqua i el dilluns de la "segona Pasqua" o de Pentecosta.

El segon motiu és perquè sóc manresà i a Manresa, quan jo hi vivia, el dijous de l'Ascensió era festa i era fira. I una fira no s'oblida tan fàcilment, per molts anys que passin i que es passin fora de casa.

De manera que ja ho sabeu: avui estic recordant la fira de Manresa de la meva infància i joventut, alhora que gaudeixo d'un dia estiuenc amb la meva familia i...

Continuar llegint...

20 de Maig del 2009

Aniversari de dos atacs a Catalunya

Els pobles reben al llarg de la seva història atacs, indiferències i reconeixements segons vagin les coses. La història l'escriuen,generalment els guanyadors, de manera que convé no oblidar res per tal de no col•laborar en la deformació dels fets. La natura humana fa que l'home tingui la capacitat de perdonar, de compadir i fins i tot de trobar explicacions a molts fets.

La capacitat d'oblidar, però, no és sempre bona en els afers històrics. Sense rancúnia, sense ganes de venjança, sense mala sang hem de recordar, de tant en tant, el que ens han fet i el que han dit de nosaltres. Més que res per mantenir-nos desperts com a poble.

Ara fa 50 anys que el llavors director del diari «La Vanguardia Española», Luis Martinez de Galinsoga després d'assistir a missa a l'església de Sant Ildefons a Barcelona va proferir la frase: «Todos los...

Continuar llegint...

19 de Maig del 2009

La democràcia directa, una vegada més


Assumeixo el risc de fer-me pesat, però no vull deixar passar l'ocasió d'escriure un moment sobre les votacions que tingueren lloc a Suïssa el darrer cap de setmana ajuntant votacions de nivell federal amb les cantonals i municipals, de manera que es va aprofitar millor el camí cap al local de vot.

Resumiré els temes de les votacions amb un curt comentari, si cal:


A nivell nacional:
Proposta per introduir les dites medecines complementàries (homeopatia, acupuntura, plantes i herbes...) dins de l'assegurança bàsica obligatòria. Aprovat amb un 67% de vots positius.

Proposta perquè els passaports siguin «biomètrics», és a dir que tinguin un «xip» on es guarden les dades personals, foto i dues empremtes digitals. Aprovat amb un 50.14% de vots positius. Els contraris, van manifestar la seva por a que les dades dels xips,...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2009

Picasso, el Pau de Gósol

Picasso va arribar a Barcelona, com molts immigrants, sense escollir-ho ja que el seu pare que va rebre per permuta el càrrec de professor de dibuix a l'Escola de Belles Arts de la Llotja. Tenia tretze anys i ja era un bon dibuixant i pintor.

És un bon exemple d'integració a Barcelona i Catalunya que molts tindrien de conèixer per tal d'evitar polèmiques tant poc productives com la de la llengua i d'altres que només enrareixen la cordialitat que de sempre ha tingut el nostre país pels que volen, de veritat, fer part de nosaltres.

Picasso no va estar molts anys a Catalunya però es va incorporar al nostre país i es va considerar un dels nostres. Ell no era un home només d'instints sinó que estava ple d'una sensibilitat que moltes vegades el seu caràcter amagava. Picasso va fer molt aviat amics a Barcelona, va participar a tertúlies artístiques i va parlar el català i fins i...

Continuar llegint...

16 de Maig del 2009

La Torre Eiffel no és de Gustave Eiffel!

Maurice Koechlin, un enginyer de nacionalitat suïssa i francesa va estudiar al Politècnic de Zuric abans d'anar a treballar a l'empresa constructora de Gustave Eiffel. Com a enginyer principal es va encarregar del càlcul d'estructures d ‘algunes obres molt conegudes com ara el Viaducte sobre el riu Tardes a l'Auvergne o el Pont Maria Pia a Porto.

És poc conegut que l'empresa Eiffel va rebre l'encàrrec de fer els càlculs de la base per l'estàtua de la Llibertat de Nova York, regal de l'estat francès als Estats Units. Els dissenys d'estructures són de Koechlin.

Quan França va decidir oficialment l'any 1884 organitzar una Exposició Universal, un enginyer anomenat Sebillot va fer pública la idea de construir una torre dita "Tour du soleil" amb la que volia il•luminar tot París, com un nou Far d'Alexandria. Era una torre de granit amb uns focus gegants a dalt de...

Continuar llegint...

15 de Maig del 2009

El dret a xiular al Rei

Una mica apagada la fogera mediàtica que la xiulada del dimecres a Mestalla va provocar,i ja amb una certa calma, convé fer un parell de reflexions.

En primer lloc, la xiulada era previsible per anunciada, de manera que no cal ara fer el sorprès. La coincidència de l'aparició de la parella reial a la llotja amb l'inici de l'himne nacional espanyol és una qüestió protocol•lària de manera que tant es pot dir que la gent va xiular contra el rei com contra l'himne. En realitat em sembla que els xiulets eren contra la monarquia personificada pel rei ja que aquest tipus d'institució anacrònica no crec que tingui masses entusiastes entre els bascos i els catalans.

Cada diari i cada emissora de ràdio ha fet la seva interpretació segons del costat que escora. Em sorprèn llegir que la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va dir que des de la llotja de...

Continuar llegint...

13 de Maig del 2009

El debat de les paraules

Ahir volia treballar al jardí: trasplantar un llorer, netejar d'herbes els voltants de les maduixeres, adobar les oliveres... Però el temps no em va ajudar i cada dos per tres va plovisquejar de manera que vaig fer la meitat de la feina i gràcies.


Les interrupcions les vaig „aprofitar" per seguir a la televisió alguns moments de l'anomenat debat de l'estat de la nació en un acte que suposa part de masoquisme i part d'auto-penitència.

Un debat on prèviament s'han posat d'acord sobre quins temes no tocar, un debat on tots els arguments estan preparats i que per acabar-ho d'adobar coincideix amb l'inici de la campanya de les eleccions europees presenta poques opcions fora de ser un castell de foc sorollós que el vent s'emporta.

Vaig recordar la coneguda rèplica del segon acte d'Hamlet:

" - What do you read, my lord?
- Words, words,words."

Doncs...

Continuar llegint...