14 de Juliol del 2009

L'acord sobre el finançament no satisfà a ningú

Una vegada arribats a un acord els tres partits al govern per tal de no trencar l'entesa han començat les declaracions dels implicats i en totes elles planeja un significatiu entusiasme molt mesurat.

Suposo que els que remenen les cireres i els que han acceptat l'acord, coneixen les dades, els milions i els terminis. Els ciutadans sense carnet ens hem de refiar del que ens diuen els de dalt, sempre que hagin fet proves de credibilitat fins ara. No sabem quants milions arribaran a Catalunya, encara que asseguren que d'entrada el finançament «compleix molt satisfactòriament l‘Estatut», en paraules del Conseller Castells.

Home, senyor Castells, complir «molt satisfactòriament» és una manera de dir que no el compleix del tot. També ens recorda que "tindrà actualitzacions de variables puntuals cada any i la revisió de variables estructurals cada 5 anys, de forma que...

Continuar llegint...

13 de Juliol del 2009

D'acord! ... D'acord?

 

De tots costats ens arriba avui el mateix missatge (o potser consigna): s'ha arribat a un acord amb el govern central sobre el finançament, i l'acord és un èxit de país i que „garantirà alhora la solidaritat i la justícia ".

Una vegada ERC va deixar tranquil•la la margarida (si, no, si, no...) i va dir el que ja es pressuposava, és a dir un "si" per tal de no trencar al tripartit i obligar a noves eleccions, una molt discreta eufòria, massa discreta, s'està imposant.

Ningú coneix oficialment les xifres de l'acord ni els detalls (que segur que existeixen) ni els terminis ni, en el fons, res de res excepte l'espieta que ha parlat de 3.850 milions d'euros.

Tot i que l'anomenat acord arriba amb molt retard respecte els terminis de l'Estatut, ara ens convenceran a tots que és fantàstic, i la gent podrà anar de vacances sense aquesta...

Continuar llegint...

10 de Juliol del 2009

La justicia enfrontada al govern: el cas de Suïssa

 

Ahir, amb l'ajut de la policia cantonal de Berna, el Consell Federal de Jutges va entrar als locals de la policia judicial de Berna i es va emportar les claus de la caixa de cabals que conté els plànols de construcció d'una bomba atòmica.

Aquest aparent conflicte d'autoritats és un perfecte exemple de la independència del poder judicial respecte al poder polític i al legislatiu, i com a tal mereix algunes explicacions molt resumides perquè és realment un cas com un cabàs.

Tot comença el 14 d'octubre del 2004 quan la Fiscalia General suïssa obre una enquesta penal contra els germans Urs i Marco Tinner i el seu pare Friedrich per tràfic de material de guerra. Urs Tinner diu que ell havia avisat la CIA sobre les seves activitats.

El govern federal examina l'any 2007 uns documents sobre la construcció d'una bomba atòmica retrobats entre els papers dels...

Continuar llegint...

09 de Juliol del 2009

Jordi Savall: un premi més que merescut

 

Jordi Savall ha estat distingit amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya, cosa que ha alegrat a tots els seus molts seguidors i molt principalment els de Suïssa, que d'alguna manera també ha fet una mica seva aquesta distinció.

Cap a l'any 1968 va arribar Jordi Savall a Basilea on va arrodonir els seus estudis de viola de gamba, un instrument llavors molt oblidat, junt amb el professor August Wenzinger a la Schola Cantorum Basiliensis i a qui va succeir més endavant.

Aquesta escola de música d'altíssim nivell va ser fundada pel suïs de Basilea Paul Sacher, que va arribar a ser un dels homes més rics del món però que per damunt de tot fou un gran músic i un gran pedagog.

Montserrat Figueras, l'excel•lent soprano i esposa de Jordi Savall, també va residir a Basilea on va ser peça fonamental per fundar els conjunts HESPERION XX i La...

Continuar llegint...

08 de Juliol del 2009

Jo, quan sigui gran, vull ser Rei

De tant en tant em distrec mirant l'agenda dels membres de la família reial espanyola, més que res per intentar trobar algun argument que em faci canviar la meva opinió sobre la monarquia en general, i l'espanyola en particular.

La total intrascendència dels actes en que el Rei va estar present el mes de juny, per exemple, demostra l'escassa extensió i l'absoluta manca de profunditat de les seves activitats. El mateix es pot dir de la Reina o del (renoi!) Príncep de Girona.

En els 7 dies que portem del mes de juliol, el Rei ha tingut una única activitat oficial, literalment una "Audiencia a miembros de la Fundación Comité Español de los Colegios del Mundo Unido, patrocinadores de becas y alumnos becados". Cap agenda estressant i això que encara no han començat les vacances a Mallorca.

Per cert, ¿algú sap quan costa a l'estat el manteniment tot l'any del iot...

Continuar llegint...

07 de Juliol del 2009

La tàctica de Madrid

 

Potser és casualitat, o és que tinc la pell molt fina però em sembla que a Madrid s'han especialitzat en distreure l'atenció de les coses importants, i ho fan amb un estil professional impactant.

Ah!, i quan dic Madrid vull dir tant el govern central com el Real Madrid C.F. que per damunt de possibles diferències d'ordre politic, semblen estar d'acord en fer volar els coloms perqué ens quedem bocabadats mirant al cel, mentre ens remouen la catifa.

De manera regular s‘encen l‘anomenat problema de la llengua a Catalunya sempre coincidint amb decisions sobre temes importants. El govern de Madrid espera el moment que creu millor per prendre decisions sobre assumptes de Catalunya de tal manera que la gent estigui distreta o ocupada en altres coses. La darrera data del senyor Rodríguez per l'acord de finançament, que coincideix amb les vacances per una part del país, demostra que la...

Continuar llegint...

06 de Juliol del 2009

Dos grans campions: Federer i Cancellara

És quasi obligat avui, de Suïssa estant, parlar de dos esportistes que representen de manera molt clara el caràcter, el tarannà i fins i tot la discreció d'aquest país petit poc acostumat a inflar el pit i a anar pel món amb aires de suficiència.

El triomf dur i difícil d'ahir a Wimbledon a fet de Federer, estadísticament, el millor jugador de tots els temps. Ha estat set vegades seguides finalista a Wimbledon, i només n'ha perdut una (contra Nadal) i ha guanyat fins ara 15 torneigs del Grand Slam de manera que no hi ha cap casualitat en el fet d'assolir un lloc d'honor.

Però molt més important que tots els records és la persona Federer: sempre educat, amb un joc agressiu quan convé però mai desgavellat, demostrant un gran respecte pels rivals quan guanya i quan perd. I que no s'amaga de demostrar els seus sentiments com l'any passat quan va plorar davant de tota...

Continuar llegint...

04 de Juliol del 2009

El finançament i ballar de capoll

 

El dia 15 de juliol està com aquell qui diu a punt d'arribar sense que ningú tingui la seguretat que serà una data històrica. El president espanyol senyor Rodríguez, molt acostumat a dir i a desdir, va fixar recentment la data del 15 de juliol com a límit per tancar l'acord sobre el nou finançament.

Montilla no obre boca ja que sap perfectament que posar per enèsima vegada una data a l'acord va ser un error de Madrid. Joan Saura surt amb romanços al dir que la data no és important sinó que lo millor és un bon acord sigui quan sigui. Artur Mas és l'únic que diu el que tothom pensa: que el govern de Madrid incomplirà el nou termini.

Que el senyor Rodríguez i el seu equip ens fan ballar al so de la flauta que toquen, no és res nou. Quan una baldufa balla cap per avall es diu que balla de capoll. Per extensió, ballar de capoll és...

Continuar llegint...

03 de Juliol del 2009

L'impresentable RENFE

Avui fa 150 anys de l'arribada del primer tren de Barcelona a Manresa, cosa que va omplir d'esperances de progrés a tots els polítics locals i la població de l ‘època.

El temps del recorregut inaugural va ser de 80 minuts, és a dir 9 minuts més del que necessita avui el tren més ràpid pel mateix tram. Naturalment que els trens d'avui són més ràpids i que han augmentat molt les parades però és una vergonya que la connexió entre una ciutat de la importància pròpia i comarcal de Manresa i la ciutat de Barcelona sigui tan lamentablement deficient.

RENFE, cal repetir-ho i recordar-ho, ha tractat molt malament a Catalunya. Les rodalies, base essencial de les activitats laborals de molts milers de persones, són impresentables i les avaries i els retards estan a l'ordre del dia. L'aeroport de Barcelona disposa d'una connexió RENFE amb uns horaris del tot...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2009

La foto necessaria

Tots sabem que els gests polítics fan part d'una estratègia de comunicació molt meditada, sovint arranjada entre les dues parts oposades, i que permeten acontentar tothom.

Això no exclou, però, que determinades situacions responguin a la realitat, fins i tot amb la «mise en scène» necessària. Per exemple la trobada d'ahir al Palau de la Generalitat entre el president José Montilla i el lider de CiU, Artur Mas.
El motiu era la votació al Parlament de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) que per cert fou aprovada clarament, amb els vots del PSC, d'ERC i CiU, el vot parcial d'ICV i (naturalment) amb els vots en contra del PP i el Grup Mixt. Moltes han estat les reunions prèvies al consens i potser fins i tot les trobades entre Montilla i Mas que no s'han publicat.

El més important és que la llei (¿perquè no Llei d'Ensenyament de Catalunya?) hagi arribat a bon...

Continuar llegint...