e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 de Setembre del 2009

Els xiulets al Rei

L'Audiència Nacional ha decretat que les xiulades de la final de la Copa del Rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça no constitueixen delicte.

No queda massa clar si les xiulades eren dirigides al rei o a l'himne nacional espanyol o a ambdós. El fet de fer coincidir l'arribada del rei a la llotja amb la interpretació de l'himne és la causa de l'impossible diferenciació de destinatari dels xiulets, encara que s'ha de suposar que era el Rei.

L'Audiència no troba que els xiulets siguin un ultratge a la nació espanyola ni un ultratge al Rei. El tribunal considera que els fets són part d'un comportament desagradable i un mal exemple de civisme i educació.

Crec que val la pena comentar que com que la xiulada va ser molt generalitzada, malgrat la manipulació del so i les imatges per part de la televisió, era impossible acusar persones concretes de manera que l'acusació no trobava...

Continuar llegint...

22 de Setembre del 2009

Alta tecnologia barata

Demà, un coet indi llençarà a l'espai diversos satèl•lits, entre ells un de suïs denominat Swiss Cube.

Es tracta, efectivament, d'un cub de 10x10x10 centímetres i 840 grams de pes. Això pot semblar un error de transcripció però és absolutament cert. El projecte el va iniciar l'Escola Tècnica Superior de Lausana el 2006 i posteriorment s'hi van afegir dos o tres grups de treball d'altres facultats estrangeres.

El Swiss Cube proporcionarà, malgrat les seves mesures extremadament insignificants en relació a l'espai on ha de treballar, dades fiables sobre un fenomen encara per esbrinar: l'anomenat Airglow. Les nits sense lluna no ofereixen una foscor absoluta del cel ja que s'observa una certa il•luminació que no prové dels estels. Aquesta llum, Airglow, també existeix de dia però el sol no la fa perceptible.

El Swiss Cube permetrà confirmar...

Continuar llegint...

21 de Setembre del 2009

El PPC enceta la cursa


Aprofitant la disbauxa que es viu en els ambients polítics catalans, el PPC ha proclamat Alícia Sánchez-Camacho com a candidata a la Generalitat.

El moment escollit est més efectista que efectiu i no suposa res més que un afany de marcar distàncies amb uns i d'intentar apropar-se a d'altres.

En el seu discurs durant l'acte de nominació a l'Hospitalet la senyora Sánchez-Camacho va deixar anar algunes perles de les que el seu partit, el PP amb o sense C, ens té acostumats. Per exemple que «no es pot permetre que a Catalunya el castellà no sigui la llengua vehicular en l'educació dels nostres fills". Segons alguns mitjans de comunicació va dir que «no podem permetre que el català sigui la llengua vehicular dels nostres fills a les escoles». Semblen dues expressions iguals, encara que no ho són del tot, de manera que caldrà mirar i escoltar el video...

Continuar llegint...

19 de Setembre del 2009

La nissaga dels Millet


Els tribunals decidiran sobre el desviament de 3,3 milions d'euros per al benefici personal de Fèlix Millet. Com que tots els fets anteriors a l'any 2004 han prescrit, segurament la sentencia serà lleu i avui pau i demà gloria.

El senyor (és un dir) Fèlix Millet i Tusell fa part de la nissaga dels Millet que comença amb el Mestre Millet, Lluís Millet i Pagès, fundador junt amb Amadeu Vives de l'Orfeó Català i autor de moltes obres musicals conegudes com per exemple El Cant de la Senyera.

Els Millet sempre han estat lligats a l'Orfeu Català i al Palau de la Música Catalana fins al punt que l'ara confés i dimissionari Fèlix va arribar a ser president de l'Orfeó i de la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música. La Fundació hem de suposar que recollia molts diners ja que altrament no s'explica que el personatge en qüestió...

Continuar llegint...

18 de Setembre del 2009

Som diferentment iguals

 

Tots ens passem una part de la vida explicant i intentant demostrar que som diferents dels altres. I la vida ens respon sovint amb l'argument contrari que tots soms iguals.

Naturalment no parlo d'aspectes exteriors sinó de comportament bàsic. Fins i tot en coses aparentment banals com per exemple les sortides a un restaurant a menjar.

Segons un estudi de l'empresa Nielsen, activa a nivell mundial en el terreny de l'estudi de mercats, el comportament de les persones quan es tracta d'anar a un restaurant és molt similar d'un país a l'altre i d'un continent a l'altre. He vist les dades de Suïssa i són efectivament molt representatives i extrapolables.

Un 27% dels suïssos prefereix la cuina local quan va al restaurant. En segon lloc (26%) tria pizza i pasta, és a dir la cuina italiana que s'ha escampat arreu del món amb gran força. Darrera segueixen la cuina xinesa (13%), la francesa (11%) i...

Continuar llegint...

17 de Setembre del 2009

El joc de les frases


L'actualitat ofereix, potser lamentablement, dotzenes d'arguments per tractar dins del blog. Els problemes generals segueixen sense ser resolts, les incògnites sobre Estatut i finançament continuen a la nevera o fins i tot al congelador i el ciutadà comú no sap si plorar o riure. I decideix plorar.

Fullejant un llibre de citacions i anècdotes ( "The Portable Curmudgeon" de Jon Winokur) m'he topat amb algunes frases que, com a joc, vaig associar a personatges de la política catalana i espanyola. Cada frase em va recordar algú i proposo que el pacient lector faci el mateix joc. Estic segur que si publiquéssim els resultats, coincidiríem majoritàriament.

Per cert, totes són citacions de persones estrangeres i moltes escrites anys enrere, de manera que queda clar que certs principis són universals i per damunt del temps.

Un govern és l'únic recipient...

Continuar llegint...

15 de Setembre del 2009

No, senyora De la Vega

Vostè ocupa un càrrec alt, i suposo que també important, dins del govern d'Espanya. Qualsevol polític realment demòcrata ha d'estar interessat en saber que pensa la gent que el vota o el pot votar. No és possible fer una bona política social (vostè és del partit socialista!) sense copsar l'opinió dels ciutadans sobre temes importants.

He llegit que vostè va donar un valor zero a la consulta d'Arenys. No és veritat, senyora De la Vega: si vostè ja ha parlat tres vegades en un parell de dies sobre la consulta, vostè mateixa l'hi està donant importància.

Les seves paraules textuals: "Valor jurídico, cero; vinculación legal, cero; consecuencias legales, cero» demostren que de «cero» res de res. Quan una vicepresidenta parla públicament d'un tema polític, no hi ha "cero" que valgui.
Vostè, i els que...

Continuar llegint...

14 de Setembre del 2009

Tenim raó


Arenys de Munt va ser ahir el centre de la política catalana i, per afegiment, la diana dels dards de la premsa espanyola tal com es pot constatar aquest mati consultant els diaris.

Els resultats poden ser interpretats, com sempre, de moltes maneres. Per alguns, un 41 per cent del cens no és cap triomf de participació. Per altres en una xifra que, a Arenys de Munt, supera la dels darrers referèndums sobre la constitució europea i les eleccions europees, encara que menor que el referèndum sobre l'Estatut.

Que un 96% dels votants votés a favor de la independència és molt positiu encara que el que vulguin relativitzar-ho diran que els que haurien votat «no» es van quedar a casa.

El tema dona molts arguments per discutir i pensar, però per damunt de tot, el fet més important és que la consulta es va fer. Una consulta que ha rebut molts adjectius: popular, sobiranista,...

Continuar llegint...

11 de Setembre del 2009

Escolti, president Montilla...

Permeti'm començar dient que no ens coneixem personalment i que dubto molt que alguna vegada ens trobem. Malgrat això, em permeto donar a aquestes ratlles un to col•loquial, directe i poc embafat.

No estic segur que vostè arribi a llegir aquest article. Escriure un blog és com cantar sota la dutxa: es fa perquè surt de dins, sense preocupar-nos de si algú ens escolta.

Jo tinc, president Montilla, un gran respecte pel seu càrrec ja que ens representa a tots malgrat que per ocupar-lo no van ésser suficients els vots de les urnes i ha necessitat unir-se a dos partits que no sempre han harmonitzat amb el de vostè.

El seu govern està, doncs, condicionat (i crec que fins i tot frenat) per dos circumstàncies especials. La primera és el pacte tripartit que cada dos per tres demostra poca consistència de fons, encara que s'esforcen els tres partits en demostrar que manen sense fissures....

Continuar llegint...

10 de Setembre del 2009

Reflexions davant la Diada


El president francès François Mitterrand va aprofitar l'any 1981 un viatge a Mèxic per reunir-se amb un grup d'escriptors europeus i d'Amèrica Llatina. La pregunta de Mitterand: « ¿Què esperen vostès de França?» va disparar una discussió que ràpidament va derivar cap a qui era l'enemic principal. Els europeus van arribar a la conclusió que l'enemic principal per Europa era la llavors activa Unió Soviètica. Els escriptors llatino-americans van dir que l'enemic eren els Estats Units.

Llavors, el colombià Gabriel Garcia Márquez es va aixecar i va dir: "Molt bé. Ja que tots tenim el nostre enemic principal, ara el que necessitem és trobar l'amic principal".

L'anècdota, que Garcia Márquez va explicar en una entrevista, m'ha vingut a la memòria davant dos fets d'un context diferent al de la reunió amb Mitterrand...

Continuar llegint...