e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 d'Octubre del 2009

Renovació i aire fresc

És perillós reaccionar amb el cap calent i no és just generalitzar ni els mèrits ni les faltes.

La situació actual del món polític i social a Catalunya (per no parlar d'Espanya i d'altres indrets) demostra que la realitat i les aparences sempre han anat per camins diferents.

No cal ara fer la llista d'il•legalitats fetes o permeses per membres d'aquest o de l'altre partit. Com que les febleses són humanes, trobem errors i fins i tot delictes tan si mirem a la dreta com a l'esquerra.

Els delictes financers sempre s'han mirat amb una certa tolerància, com si fossin «delictes de cavallers». L'home del carrer parla dels tripijocs i les martingales d'alt nivell no diré que amb complicitat però si amb la seguretat del que sempre ha sabut de la seva existència, i per tant no experimenta massa sorpresa.

Una societat on qui més qui menys ha cobrat "en negre"...

Continuar llegint...

27 d'Octubre del 2009

Pensaments positius

Viatjar molt ha estat un del meus deures professionals durant quaranta anys. Viatjar i treballar simultàniament no és com fer vacances, però per poc que es tinguin els ulls i l'esperit oberts, les lliçons i els coneixements que es reben compensen de molts inconvenients.

Una de les meves lectures favorites en els llargs viatges eren les obres de Luis Fernando Verissimo, un escriptor brasiler, que desconec si ha estat traduït al català, però que s'ho mereix.

La seva capacitat de comentar i criticar el nostre món amb un estil culte, irònic, intel•ligent, converteixen Verissimo en un escriptor universal malgrat no oblidar mai les seves arrels.

Ara que els temps semblen poc adients per l'alegria, recomano a qui pugui que llegeixi a Verissimo, un nom real que sembla un pseudònim. Per «anar fent boca» escric alguns dels seus pensaments:

Enquesta. ¿Quantes vegades pot ser...

Continuar llegint...

26 d'Octubre del 2009

La grisor de Catalunya

¿Recordeu la cançó „Tot és gris "?. La va adaptar al català Jaume Picas i enregistrar Núria Feliu l'any 1965. Després d'altres, com Serrat, l'ha mantingut present de manera que molts la recorden.

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.
I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.

Mirem Catalunya avui. Els que manen, el que volen manar, els que han cobrat i s'amaguen, els que voldrien haver cobrat, els que esperen els errors del altres per donar la cara i dir que són millors, els que han traït els seus ideals per un tros de poder, el que estan disposats a fer-ho, els...

Tot és gris en aquest món incert. Però potser de la grisor en sorgirà una real selecció de valors, i al final hi sortirem guanyant....

Continuar llegint...

24 d'Octubre del 2009

Suïssa i l'ajut de Moratinos

El 22 d'agost vaig escriure sobre els problemes diplomàtics, personals i comercials que el president Gaddafi havia creat amb Suïssa. Recordem que tot va començar amb la detenció durant dos dies a Ginebra d'un fill de Gaddafi, Hannibal, degut a un denuncia per maltractaments físics feta per dos dels seus servents.

La suposada il•legal retenció d'Hannibal Gaddafi va donar com a resultat la detenció a Tripolis de dos ciutadans suïssos per suposades irregularitats dels seus permís d'estada a Líbia. De llavors ençà les coses han empitjorat i ni el viatge del president de Suïssa a Libia, ni una entrevista dels dos presidents a la seu de l'ONU a Nova York han donat cap resultat positiu. Fa tres setmanes els dos suïssos van ser traslladats a un lloc desconegut i ningú ha tingut contacte amb ells.

Casos d'aquesta natura, amb interlocutors de les característiques de Gaddafi,...

Continuar llegint...

22 d'Octubre del 2009

Catalunya "monàrquica"

Una ullada a la pàgina inicial dels diaris electrònics d ‘avui ens presenta un panorama trist i esgavellat, essencialment en temes socials.

El "cas Millet" segueix provocant greus dissensions dins la judicatura afavorint la defensa del confés Millet, en una escenificació digne del TNC. La llista de les personalitats catalanes que van signar la petició perquè l'Ajuntament de Barcelona concedís la medalla d'or de la ciutat al president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música (retirada posteriorment) cobreix tots els estaments polítics, culturals i artístics de la ciutat. El senyor Millet va saber ensarronar a tots ells i esperem que algun dia sabrem el motiu de tanta «ignorància» d'aquestes personalitats sobre els desviaments de diners.

El llibre de la ex-diputada del PP Montserrat Nebrera sembla que deixa com draps bruts a un gran nombre de...

Continuar llegint...

21 d'Octubre del 2009

Maillol, el català de França

  

A La Pedrera de Barcelona s'ha obert una exposició amb un centenar d'obres del gran artista Arístides Maillol, nascut i mort a Banyuls de la Marenda. Vergonyosament absent dels museus de Catalunya, sempre va demostrar la seva catalanitat amb el seu arrelament al Rosselló, amb els seus viatges a Barcelona, Girona i altres indrets de Catalunya, i amb la seva amistat amb gent com Sunyer, Pla, Casals, Clarà, Hugué i molts d'altres.


Fa uns vint anys vaig poder adquirir en una subhasta d'art a Suïssa una litografia original de Maillol, que il•lustra aquest article. Maillol, conegut sobretot com escultor, no va abandonar mai la pintura, el dibuix i el gravat i fins i tot la tapisseria.


Les seves obres tenen com a tema principal el cos femení, que ell expressa amb una gran...

Continuar llegint...

20 d'Octubre del 2009

El llarg camí de la independència

Ja són varies les ciutats de Catalunya que han decidit convocar una consulta popular sobre la independència de Catalunya, seguint l'exemple d'Arenys de Munt. La darrera és Manresa, la ciutat on vaig néixer i vaig passar infància i joventut.

La noticia m'ha alegrat ja que Manresa, unida per sempre a les Bases tan importants dins de la nostra història, no podia ignorar un moviment espontani que s'estén arreu de Catalunya amb naturalitat, sense crispació ni males maneres.

Tinc molt clar que aquestes consultes sobre l'autodeterminació o sobre la independència no tenen una base legal per causar directament canvis ni tampoc s'estructuren de manera a obligar a res. Malgrat tot, és molt convenient que la gent sigui preguntada sobre temes importants i que hi respongui.

L'argumentació a Manresa dels partits contraris a la consulta, entre ells el PSC i el PPC, és que «els ciutadans ja...

Continuar llegint...

19 d'Octubre del 2009

¿Està l'Estatut "kaputt"?

Una de les paraules de l'idioma alemany més coneguda fins i tot pels que no el parlen és «kaputt». El mot permet moltes aplicacions ja que significa trencat, cansat, espatllat, rendit, mort... Els orígens no són molt clars encara que sempre porten al llatí caput encara que no amb el significat de cap sinó de caput essere = no ser necessari, no ser útil. És una expressió molt emprada en textos jurídics medievals en el sentit de "tornar a començar" o dit d'altre manera "tornar a l'origen, al cap".

El fàcil joc de paraules del títol sorgeix del fet insólit d'un Estatut aprovat pel poble i les instàncies parlamentàries legals i que porta més de tres anys "aparcat" al Tribunal Constitucional espanyol, sense data prevista de resolució.

Ara es parla de l'estiu o fins i tot la tardor de l'any 2010 com a...

Continuar llegint...

17 d'Octubre del 2009

Quin fàstic !

Una ràpida ullada a les primeres pàgines dels diaris de paper o d'internet d'ahir, o d'avui i segurament de demà, fa que inevitablement diguem: Quin fàstic!.

Estem a Catalunya en un moment delicat ja que a la sensació d'haver perdut força de cara a fora s'uneix la desil•lusió, la ràbia, el fàstic en definitiva envers partits, institucions i persones que, almenys fins ara, donaven una sensació de credibilitat a una majoria que, de cop i volta, veu que l'han enganyat.

Una comunitat, un país, pot perdre moltes coses menys una: l' il•lusió. I tots els casos que han ocupat diaris i converses els darrers temps han causat molts estralls a l'il•lusió de la gent, encara que cal esperar que de manera reversible.

No cal ara i aquí fer una llista detallada dels ensurts que ens han assagetat d'un mes ençà. Recordem els principals de casa nostra: el...

Continuar llegint...

15 d'Octubre del 2009

Pescador pescat!

El darrer cap de setmana, un metge d'una població veïna a la meva va anar a pescar amb la intenció de portar a casa un lluç de riu per dinar.

La seva sorpresa ve ser gran al observar que un peix inesperat havia picat al seu ham. Després d'una lluita bastant dura va treure de l'aigua un silur de 164 centímetres de llarg. El bon home va aprofitar el moment per fer un parell de fotos i va retornar el peixàs al riu.

Els diaris de la regió van publicar el dimarts la noticia i una foto del paio amb el peix. Un parell d'hores després de la sortida dels diaris, el pescador era denunciat i amb tota probabilitat serà multat.

- ¿Per què multat?, us preguntareu
- Per tornar el peix a l'aigua sense matar-lo.
- ¿Com és això? Sembla un despropòsit. ¿Per què no ens en feu cinc cèntims?

La llei sobre la protecció dels...

Continuar llegint...