09 de Desembre del 2011

Tornem-hi amb "El burro alemany"

Un lector del meu blog, Pep de Badalona, va publicar un comentari al meu escrit "El burro alemany" i em va tractar d'imbècil.

Escriu el Pep: "Jo tinc un nombre determinat de vacances durant l'any i les distribueixo com em rota previ avís a la meva empresa", i acaba argumentant que "els ponts no són vacances addicionals".

El Pep de Badalona, que em va tractar d'imbècil, es va precipitar perquè ni va llegir bé el meu escrit en forma de conte, ni tampoc va llegir els diaris on tant els sindicats UGT com CCOO i la CEOE, va explicar que...

Continuar llegint...

03 de Desembre del 2011

El burro alemany

Acte I

Siegfried M. es va despertar el dilluns, com cada matí, a dos quarts de set. Vivia a cinc minuts de la parada de l'autobús i amb 25 minuts de trajecte arribava pràcticament davant l'entrada de la fàbrica on era oficial mecànic per començar el seu treball puntualment a tres quarts de vuit. 

Abans de pujar a l'autobús anava al distribuïdor d'un diari gratuït i amb la lectura del seu exemplar, el rutinari trajecte se li feia més curt i menys avorrit. 

A la tercera pàgina del diari va llegir una curta noticia sobre Espanya que tractava del costum de fer "ponts" i de la setmana magnifica que...

Continuar llegint...

181

2

29 de Novembre del 2011

Privilegis reials

  

Si un treballador diu que està malalt, plega una setmana de la feina i l'enxampen a l'estranger gaudint de la vida, segurament li caurà un expedient i es trobarà al carrer per enganyar a l'empresa.

El Rei d'Espanya va fer anular tots els actes institucionals entre el dies 3 i 15 de Novembre, per tal de recuperar-se de les...

Continuar llegint...

24 de Novembre del 2011

Montserrat Figueras i Suïssa

 

La mort de Montserrat Figueras, esposa de Jordi Savall, ha tingut ressò a Suïssa, no només per la seva aportació vocal a tots els projectes de Jordi Savall, sinó per la seva vinculació personal i artística, sobretot amb la ciutat de Basilea.

Montserrat Figueras va arribar a Basilea desprès de casar-se amb Jordi Savall i, com ell, aviat van fer part de la Schola Cantorum Basiliensis, que Savall va arribar a dirigir.

Continuar llegint...

172

0

22 de Novembre del 2011

El pes del càrrec

 

Els que de veritat manen, que no són els que sembla que manen, ja han deixat damunt la taula del senyor Rajoy la llista de les mesures que ha d'aplicar tan bon punt estigui legalment capacitat per fer-ho.

El que de veritat manen, han entregat al senyor Rajoy el mateix paper que haurien entregat al senyor Pérez (alias Rubalcaba) si hagés guanyat. Certes coses estan molt per damunt de la personalitat, el partit o les ganes del elegit.

Els que de veritat manen, volen estabilitzar Europa i l'euro per evitar conflictes socials ja que per guanyar milions de milions ja saben que s'ha d'anar a mercats amb molt potencial humà i molts recursos naturals, com ara Brasil, Argentina o Mèxic. I ja ho estan fent. 

Els que de veritat manen, coneixen perfectament que el senyor Rajoy no disposa de...

Continuar llegint...

15 de Novembre del 2011

República, com més aviat millor

 

 

No es qüestió ara de fer llenya d'un arbre que encara no ha caigut. Em refereixo al marit de la segona filla del rei d'Espanya, que sembla que podria estar ficat en assumptes d'apropiació indeguda de diners oficials. I presuposem que la justícia tractarà aquest senyor com tractaria a qualsevol d'altre que no faci part de la monarquia escollida per Franco.

Continuar llegint...

11 de Novembre del 2011

Ecologia negativa?

El llac de Brienz és un del més representatius llacs de la zona pre-alpina de Suïssa. Molt turistes l'han visitat, encara que no ho recordin: és un dels dos llacs, amb el de Thun, que donen a la conegudíssima ciutat de Interlaken el seu nom, ja que es troba entre ells dos. 

El llac de Brienz, amb uns 30 quilometres quadrats de superfície, ha estat sempre molt estimat per la gran quantitat de pesca , essencialment salmònids, que les seves...

Continuar llegint...

18 de Juliol del 2011

A l'estiu, tota cuca viu

La calor i les vacances permeten, per uns dies, alterar l'ordre de les preocupacions. Anar tot el dia amb pantalons curts, samarreta i sandàlies sembla que dissipa, esvaeix i desdibuixa els greus problemes que, directa o indirectament, tot ciutadà pateix. 

Tot és un miratge. Amagar el cap sota l'ala, o darrera d‘una sangria o d'un arrós mal cuinat a peu de platja no ha estat mai una bona solució. Les grans qüestions pendents, com que no coneixen vacances, aniran fent el seu camí i esperaran traïdorament el retorn dels estiuejants per recordar a tots ells el temps perdut. 

El somni de molts és viure com els alemanys però amb el clima i el preu del vi de casa nostra. Peró per viure com ells s'ha de rendir també com ells. Les estadístiques de les hores treballades cada dia s'han de mirar amb ull crític i matisar-les amb l'index de l'eficiència. Per fer...

Continuar llegint...

28 d'Abril del 2011

Problemes, circ i futbol

Les mal anomenades vacances de Setmana Santa i els partits entre el Barça i el Real Madrid han distret a molts dels veritables assumptes que compliquen el futur immediat de tots. 

El partit d'ahir és un bon exemple d'un espectacle que la gent necessita de tant en tant per expressar, amb l'excusa de l'esport, molts sentiments de rebuig, de desil-lusió i fins i tot de menyspreu entre dues maneres de veure les coses.

El futbol és com un circ, i un partit com el d'ahir presenta jugadors que ataquen com felins sense gàbia, jugadors que com a bons trapezistes donen exemple d'elegància de moviments, i fins i tot pallassos que asseguts a la banqueta es queixen i com que només fan riure, ningú els pren seriosament tot i que són indispensables per arrodonir el programa. 

I mentre el públic present al camp i assegut davant el televisor gaudeix de l'espectacle, a fora, al carrer,...

Continuar llegint...

30 de Març del 2011

La independència: només una alternativa?

La independència és, en primer lloc, un acte de convicció. S'hi ha de creure, se n'ha d'estar profundament convençut, altrament no pot reeixir. La independència només pot tenir per base gent que sap que és la millor i alhora l'única manera de viure una personalitat històrica i social.

La independència és, en segon lloc, un esforç colectiu. Si una majoria sòlida no hi creu, si no participa en la seva creació, si no existeix una determinació comuna, si no hi van tots plegats, mai es podrà arribar a assolir-la.

Que l'expresident Jordi Pujol parli ara de la independència i que fins i tot la consideri una solució per Catalunya sorprèn i alhora incomoda. Per uns arriba tard, massa tard. Per d ‘altres, és una manera d ‘ajudar a CiU a guanyar posicions entre certs sectors ja que fins ara en aquest tema la...

Continuar llegint...