19 de Febrer del 2010

Cal parlar clar

Un amable lector m'escriu un comentari als meu post «La lliçó de Madrid», que trobo molt sensat i que faig meu.

Entre altres coses diu RS que «el que cal és gent que parli clar, que digui que Espanya és més pobra que del que els espanyols es pensen, que cal treballar més i millor...».

Això de treballar més i millor no és fàcil de fer entendre a la gent i tothom troba excuses per justificar festes, ponts, parades a la feina per fer el cafetonet, anar fent i el diumenge que guanyi el Barça.

Jo, que he treballat 40 anys a Suïssa, puc assegurar que aquí (i a Alemanya, Àustria, Dinamarca etc.) es treballa més temps i amb més intensitat que a Espanya i també, per cert, a Catalunya. La professionalitat en cada lloc de treball és indispensable i molt poques feines no demanen un certificat de capacitat professional, amb...

Continuar llegint...

18 de Febrer del 2010

La lliçó de Madrid

El debat d ‘ahir al Parlament espanyol que per higiene mental no vaig seguir en directe a la televisió malgrat que per cable arribava a Suïssa, i que només conec per resums de la premsa, dona una imatge més aviat trista i que pot ser un exemple per Catalunya.

Tothom està d'acord que la situació laboral i econòmica a Espanya és molt delicada i els comentaris que cada dia es poden llegir als diaris seriosos europeus col•loquen el país al mateix nivell de „quasi fallida "al costat de Grècia i Portugal. L'euro està en perill de caiguda i tothom va esverat de tal manera que les pressions de l'UE ja han començat a arribar a Madrid i encara seran més intenses les properes setmanes.

L'espectacle del Congrés de Madrid ha de donar motius als polítics catalans per definir-se i ser efectius en lloc de brillants. El president ZP sense idees per...

Continuar llegint...

17 de Febrer del 2010

Som un país ric !

Acabo de llegir que l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu ha decidit viatjar a Vancouver acompanyat de vint assessors, per tal de comprovar com s'han d'organitzar uns jocs olímpics d'hivern.

Com que som un país ric, l'alcalde amb una comitiva de luxe pot fer les despeses necessàries per recollir informacions útils al seu ego. Malgrat que de manera oficial Barcelona no és candidata als jocs d'hivern, malgrat que no hi ha cap pressupost per un pre-estudi que permeti analitzar les possibilitats, malgrat tot això el senyor Hereu, com que som un país ric, va a promocionar-se. Suposo que l'oposició municipal, si és que es vol fer digne del seu nom, demanarà detalls de les despeses i de l'essència de tot el viatge de l'alcalde i dels assessors. Esperem-ho.

En un altre context, el rei Juan Carlos ha volat als Estats Units per tal de dinar amb el president Obama. Res a dir sobre les trobades entre gent de dalt,...

Continuar llegint...

16 de Febrer del 2010

Montilla o manar amb por

Les declaracions, l'article i el pas enrere del conseller Ernest Maragall han servit per donar la imatge real del PSC, per si algú encara no se n'havia adonat.

Com que el nombre de vots no va ser suficient a les darreres eleccions, el PSC va inventar un tripartit, batejat sense fortuna com a Entesa, que era una operació aritmètica legal però mancada de convicció i dels mínims punts comuns perquè funcionés.

Setmana darrera setmana s'han llegit o escoltat declaracions del costat d'ERC i d'ICV discrepant amb el PSC, cosa que no diu massa sobre la coherència que s'ha de demanar a qui fa part del govern.

Com que els fonaments de la casa del tripartit no eren gaire sòlids, no s'ha fet esperar una reacció d'algú com el conseller Maragall que ha dit el que tothom sap i és que el tripartit fa aigües i que la gent (fins i tot del PSC) m'està tipa, de manera que per guanyar les...

Continuar llegint...

15 de Febrer del 2010

Diner negre

De tothom és sabut que fins fa uns anys Suïssa era considerada un «paradís fiscal», i era cert. Els darrers anys, gràcies sobretot a moltes pressions exteriors, la banca suïssa va perdre punts i va cedir el dubtós títol de primer paradís a altres llocs del món, més exòtics i sense ganes de col•laborar amb la justícia dels països democràtics que ho demanaven.

La gent amb capital escollia Suïssa a l'hora d'obrir comptes essencialment per tres motius: els bancs suïssos eren discrets i no preguntaven massa al moment d'obrir un compte, el país oferia una estabilitat política, econòmica i social i els banquers sabien fer treballar els diners de manera que la rendibilitat era segura en el cas que els diners dipositats es volguessin posar a «treballar».

El secret bancari, sibil•linament considerat una protecció del client,...

Continuar llegint...

13 de Febrer del 2010

Barcelona, porta de Catalunya

La revista suïssa "Wohnrevue" ha dedicat un especial de 40 pàgines a Barcelona. És una revista especialitzada en la cultura de l'habitatge i el disseny.

Les pàgines dedicades a Barcelona donen una informació molt amplia sobre els dissenyadors que treballen a Barcelona i sobre les seves obres. Parlen de botigues, restaurants, mobles, places i mercats tot sobre el punt de vista del bon gust de la cultura contemporània que es fa a casa nostra per catalans d'origen i per vinguts de fora que hi treballen i l'estimen. Un espai especial l'ha donat a la casa on viu l'arquitecta Benedetta Tagliabue, vídua del també arquitecte Enric Miralles.

Sabem molt bé que Catalunya no es concentra només a Barcelona. Tenim, per sort, arreu del nostre país cultura antiga i moderna, paisatges i gent interessant de manera que no cal ni per un moment pensar que Barcelona ho és tot. Malgrat això, la porta...

Continuar llegint...

12 de Febrer del 2010

La monarquia: un objecte de vitrina

A tots ens han regalat alguna vegada un objecte que mai no hauríem comprat nosaltres. Qui més qui menys ha rebut una góndola veneciana, o una petita torre Eiffel de fals bronze, o un angelet de pasta imitació marbre. Són objectes que, per respecte a la persona que ens els va donar, col•loquem a un racó de la vitrina, ens els mirem tres o quatre dies i els oblidem per sempre més perquè no ens agraden i no tenen cap utilitat.

La monarquia, la institució monàrquica, em causa el mateix efecte que els objectes de vitrina. Fora d'un aspecte dubtosament decoratiu, no demostra massa utilitat ni per bé ni per mal.

Ara, sense que ningú ho esperés el Rei Juan Carlos ha aprofitat l'acte d'entrega dels Premis Nacionals d'Investigació 2009 per llegir coses com que és la "hora de grandes esfuerzos y grandes acuerdos" per recuperar una crescuda econòmica "fuerte y...

Continuar llegint...

11 de Febrer del 2010

La fatiga del tripartit

Les declaracions del conseller Maragall sobre el tripartit on constata que "ara com ara Catalunya... n'està fatigada", responen sens dubte a un sentiment general i per tant, sense que diguin res de nou, són d'agrair venint de qui venen.

El tripartit, tal com es va forjar, tot i ser una operació política legal, suposa un cert engany al votant. La gent va a votar segons els seus sentiments polítics i amb el convenciment que les promeses electorals i les consignes que els partits expressen durant la campanya es portaran a terme.

Després de les eleccions, però, el ball de les aliances per tal de manar fa que molts dels compromisos s'hagin «d'aparcar» per tal de no impedir cap coalició, i es desnaturalitza l'ideal proposat al votant que ja no té cap possibilitat de corregir el seu vot fins després de quatre anys.

Una bona mesura de cara a l'electorat i de cara a la claredat seria que...

Continuar llegint...

10 de Febrer del 2010

L'oli d'oliva català

La setmana vinent la televisió suïssa dedicarà un programa a l'oli d'oliva. Les meves arrels paternes les tinc a Les Borges Blanques i a Cervià de les Garrigues, llocs d'origen de l'avi i l'avia. Posteriorment, amb el casament de la meva germana tornarem a tenir arrels a Cervià, de manera que tota la vida he viscut l'oli d'una manera molt directa.

El programa anunciat tindrà com a tema principal el desemmascarament de l'anomenat "oli italià" que moltes vegades no és més que una barreja amb olis importats o fins i tot sense barrejar.

Ningú ignora que els italians han sabut fer una propaganda molt eficaç de tota la seva gastronomia i col•laterals. Arreu del món, amb més o menys fidelitat al producte original, podem trobar pizzes, plats de pasta, pernil i formatges de Parma, vins i panettone. Altres indrets de la Mediterrània poden exhibir com a mínim les mateixes...

Continuar llegint...

09 de Febrer del 2010

Patronals, sindicats i la casa per la teulada

Amb un atur que ha arribat a xifres més que preocupants sorprèn que els sindicats hagin tingut els darrers anys una actuació externa diguem-ne discreta. Res de grans manifestacions, res de vaga general ni cap ocupació a gran nivell de fàbriques. Sorprèn i alhora alegra ja que molt soroll pels carrers no ha portat mai a cap ambient constructiu.

Els malpensats segurament diuen que els sindicats amb un govern a Madrid del PSOE no actuen igual que si el govern tingués a Aznar o Rajoy al davant. Potser és cert i en fins i tot sembla possible. Els que són malpensats i de llengua esmolada per adobar-ho diran que els sindicats s'han convertit en uns ens administratius amb milers d'empleats, amb poca feina i bons sous, de manera que això explica les poques ganes de sortir al carrer o de pressionar massa la societat, no fos cas que el govern s'enfadés.

L'acord d'ahir entre patronals i sindicats pretén...

Continuar llegint...