30 de Març del 2011
La independència és, en primer lloc, un acte de convicció. S'hi ha de creure, se n'ha d'estar profundament convençut, altrament no pot reeixir. La independència només pot tenir per base gent que sap que és la millor i alhora l'única manera de viure una personalitat històrica i social.
La independència és, en segon lloc, un esforç colectiu. Si una majoria sòlida no hi creu, si no participa en la seva creació, si no existeix una determinació comuna, si no hi van tots plegats, mai es podrà arribar a assolir-la.
Que l'expresident Jordi Pujol parli ara de la independència i que fins i tot la consideri una solució per Catalunya sorprèn i alhora incomoda. Per uns arriba tard, massa tard. Per d ‘altres, és una manera d ‘ajudar a CiU a guanyar posicions entre certs sectors ja que fins ara en aquest tema la...
Continuar llegint...
19 de Març del 2011
Les relacions entre partits esta baixant a nivells que només poden satisfer a gent amb poca exigència i que segurament gaudeix amb els „reality shows"de la televisió.
La picabaralla entre López Tena i Duran i Lleida, amb la senyora Joana Ortega com a detonant, ha assolit un grau poques vegades vist i escoltat a Catalunya. Errors de currículum d'una, irregularitats com a notari de l'altre i detalls sobre la vida sexual del tercer han encetat una polèmica pública que ningú sap com acabarà.
Si només poden accedir als càrrecs públics ciutadans amb una vida personal i professional neta com una patena, ja podem plegar perquè no trobarem ningú. Però l'obligada tolerància per errors de joventut, o canvis d'opinió i fins i tot de camisa, no pot perdonar-ho tot, i fer ulls clucs a intents conscients d ‘engany o a un repartiment de...
Continuar llegint...
12 de Març del 2011
En un cap de setmana on el món està sacsejat i a molts indrets la tragèdia (natural o provocada) sembla dominar, potser és una bona idea llegir poesia i no perquè sigui necessàriament una pomada per les ferides, que molta poesia és dura i aspre al toc.
Com deia Èsquil, l'art és molt més feble que la necessitat, però la poesia ens diu les coses d'una manera definitiva, precisa i clara encara que sembli que només juga amb les paraules i la llengua.
Brossa va escriure un sonet „ O terra o cendra " que, com tota la seva obra, convé llegir i del que vull recordar el tercet final:
„ No retornem enrere amb la nefanda troca:
Ferms en el nostre dret guardem mesura justa
O el pont de l'únic pas possible s'enderroca ".
Ho voleu més clar?
Continuar llegint...
08 de Març del 2011
La primera manera d'estalviar combustible és la de no fer quilometres inútils. Una segona manera és la de facilitar la disminució del tràfic urbà que obliga a anar amb marxes curtes, a frenar i accelerar a cada cantonada, amb un gran consum de combustible i un alt desgast dels motors. Una xarxa de transports públics eficients, nets i econòmics ajuda molt a fer efectives ambdues solucions.
Obligar a anar a 110 kms/hora a les autopistes ha provocat una polèmica a tots els nivells ja que es posen a la balança l'estalvi de combustible, la fluïdesa del tràfic, la seguretat i fins i tot l'expulsió de gasos, essencialment anhídrid carbònic, a l'atmosfera. Tots els arguments tenen una part de raó i una part discutible.
I és que no sempre les coses són com semblen. Fa uns dos anys, vaig escriure sobre la quantitat de CO2 que llencem a l'atmosfera,...
Continuar llegint...
05 de Març del 2011
La veritat és que sempre depenem d'algú de manera que quan parlem d'independència (individual, econòmica o social) ho fem per quantificar el grau menor o major de lligams, acords o compromisos però mai per demostrar que anem sols.
Els personatges polítics de caire independentista que entre tots hem elegit, de moment no semblen demostrar massa interés en fer pinya per anar endavant cap a una sobirania que amb més o menys convenciment tots predicaven durant la campanya prèvia a les eleccions.
ERC necessita reafirmar els seus principis després d'uns tripartits on van abandonar-los en part a canvi de manar (poquet). Reagrupament actua amb un Carretero que va sortir d'ERC i que ara hi torna tímidament per poder arribar a tenir algun tipus de representació pública. Solidaritat (SI) no ha durat com a coalició ni el temps mínim per agrair el vot als seus votants...
Continuar llegint...