31 d'Agost del 2010

El silenci de Montilla

Avui he llegit un bon titular: „Montilla s'allarga el mandat ". Reflecteix exactament la situació d'un President que sap que ja fa temps que no està en condicions de governar i que fa un misteri de la data de les eleccions inevitables, en un intent de recuperar protagonisme i credibilitat a la desesperada. 

He dit moltes vegades, per activa i per passiva, que un país, que Catalunya, necessita tant d'una dreta com d'una esquerra solides, serioses, clares en els conceptes i en la comunicació amb els ciutadans. Com en tantes coses, els meus desitjos es queden sempre a mig camí i ni els uns ni els altres se'ns mostren tal com són sinó tal com volen que creiem que són. No n'hi ha prou amb estar al govern: s'ha de manar.

El silenci de Montilla a l'hora de convocar les eleccions, junt amb la campanya de propaganda del PSC de la que escrivia fa un parell de dies, i la presencia física de...

Continuar llegint...

27 d'Agost del 2010

La tendenciosa propaganda del PSC

Tinc la seguretat que dins del PSC alguns membres amb sentit de la mesura s ‘amagaran a sota de la taula al veure la campanya que el seu partit ha començat a desplegar. Molt malament han de veure el futur el responsables d'una tal pífia (o si voleu error) per atrevir-se a posar tants despropòsits a l'abast de la gent amb l ‘intenció de convèncer.

Sembla que el PSC està segur de no guanyar les properes eleccions i de no aconseguir un tercer tripartit per seguir al davant de la Generalitat, de manera que han decidit, equivocadament al meu parer, tirar pel dret i fer una campanya propagandística de gran abast, amb un cost que segurament hauran d'explicar en algun moment. 

Les errades de la campanya són tan clares que tothom que miri les coses sense partidisme polític en pot escriure un llistat. Amb ganes de sintetitzar, jo resumiria les següents incongruències:

-...

Continuar llegint...

25 d'Agost del 2010

Investigar per anar endavant

 

Ahir es va inaugurar al Paul-Scherrer-Institut, situat a pocs kilòmetres de casa meva, l'element principal de la instal-lació denominada SwissFEL, un làser d'electrons lliures amb una longitud de 700 metres,  que col·loca l'Institut a primer nivell mundial.

El SwissFEL permetrà, com en una peli cula a càmera lenta, observar com es trenquen les connexions moleculars i com se'n formen d'altres per tal de millorar certs medicaments, crear sistemes d'energia més eficients i millorar la velocitat de les comunicacions.

Dues notes al marge: a Ginebra es troba el CERN, capdavanter mundial en l'estudi de la recerca nuclear i del Politècnic de Zuric han sortit fins ara 21 premis Nobel en l'apartat de les ciències.

A tots els que creuen que a Suïssa vivim dels Bancs i dels formatges, l'alt nivell d'investigació els ha de semblar cosa d'un altre món. Però el nivell de...

Continuar llegint...

23 d'Agost del 2010

Els símbols de Catalunya

Segons l'Estatut, Catalunya té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne (article 8). De manera no-oficial s'han anat creant una sèrie d'imatges que de manera gràfica permeten a la gent sentir i demostrar el fet de pertànyer a una comunitat, en aquest cas Catalunya. 

Segons els moments històrics i polítics, els símbols més emprats han estat l'escut (en totes les seves formes i maneres fins arribar als adhesius), la barretina, la sardana, la Moreneta, els castellers, el pa amb tomàquet i el Barça, per donar només alguns exemples. 

Jo mai no he arribat a entendre l'elecció del burro català o l'ase català, ni m'hi he sentit mai identificat. Segurament va ser una elecció rebuscada per tal de contrarestar la presencia del "toro de Osborne". Oposar la paciéncia a la força bruta, destacar el bon caràcter...

Continuar llegint...

20 d'Agost del 2010

A veure si ens entenem d'una vegada!

Com en tantes coses, quan sembla que les coses van tranquil-lament pel bon camí, certes actituds ens desinflen l'il-lusió i ens fan tocar de peus a terra. I és que, en el fons, tots solem ser més egoistes que altruistes.

Un malestar acumulat amb relació al govern espanyol, i en general a l'actitud d'Espanya amb Catalunya, va anar filtrant una certa esperança de canvi en les estructures polítiques, no de manera immediata, però si amb un horitzó a la vista. La darrera manifestació a Barcelona proclamant que Catalunya és una nació i que disposa del dret a decidir va donar molt bon aire fins i tot a algunes veles que ja estaven pràcticament plegades. 

Un parell de setmanes després, i davant de les properes eleccions, sembla que ja estem una altra vegada amb les enveges, les rancúnies i l'autofagia política, com tantes vegades ha lamentablement succeït....

Continuar llegint...

18 d'Agost del 2010

El difícil camí de la igualtat

La igualtat a tots nivells entre els homes i les dones no ha estat (ni és) cosa fàcil fins i tot en els nostres àmbits religiosos i culturals on semblaria ser menys sotmesa a costums i lleis restrictives.

Els darrers anys s'ha avançat molt en l'equiparació social i professional entre homes i dones, malgrat certes diferències cròniques per exemple de sou. Fins i tot a Suïssa es dóna aquesta diferència salarial, tot i que es pot considerar una societat on el sexe no significa generalment cap impediment. 

La millor prova la dóna el fet que dels set membres del govern ara per ara tres són dones, amb possibilitats de que aviat siguin quatre. La presidència anual de la nació l'exerceix enguany una dona, com també ho són la Presidenta del Senat i la de la Cambra. 

Tot un exemple pels països on això no entra en molts caps, o que...

Continuar llegint...

17 d'Agost del 2010

Invertit per renovar: la clau de l'èxit

Arriba un moment, no necessàriament per culpa dels anys, que una certa desil-lusió barrejada amb un xic de desconfiança no permet entusiasmar-se amb cap de les proclames o propostes que els polítics s ‘esforcen en fer-nos arribar.

Tornem a veure les mateixes cares (amb poques excepcions), continuem sentint les mateixes propostes amb insignificants canvis i continuem envoltats d'una espècie d'ensopiment, de nyonya, que no ens permet deixondir-nos. 

La companyia multinacional suïssa Nestlé, creada l'any 1866, és capdavantera a nivell mundial en el sector alimentari, i està considerada la companyia de més valor d'Europa mesurant la capitalització borsària.

Una de les claus, si no la principal, de l'èxit de Nestlé és el fet d'invertir molt en el desenvolupament i millora dels seus productes. Concretament destinen 5 milions d'euros...

Continuar llegint...

12 d'Agost del 2010

La manca de cultura política

Els de la meva generació, a l'escola estudiarem obligats l'historia d'Espanya amb una visió centralista, imperial, colonitzadora i, per tant, esbiaixada. L'historia de Catalunya no ens va ser explicada ni tan sols com a part de la d'Espanya. Res de res.

No cal dir que, fins a l'arribada de la democràcia, les ocasions de participar políticament només eren les «il-legals» de manera que l'activitat política de la nostra joventut es podia mesurar segons el nombre de corredisses davant dels «grisos». I prou.

La conseqüència és que o bé no disposem de cultura política o bé l'hem adquirit tard, uns a dins de casa i altres a fora. El fet d'existir els partits polítics que, amb afiliació o no, permeten prendre decisions quan som cridats a les urnes no demostra que existeixi una veritable cultura política. 

El petit exemple de...

Continuar llegint...

10 d'Agost del 2010

Llei i sentit comú: una història real

El dia 24 d'abril d'enguany, la molt famosa violinista Patricia Kopatchinskaja, amb passaport austríac i resident a Suïssa, va ser retinguda a la duana de l'aeroport de Zuric per voler entrar a Suïssa amb un violí valorat en 4 milions d'euros.

El violí és propietat de la Banca Nacional Austríaca i la concertista l'ha rebut com a préstec. Es tracta d'una obra de Guarneri del Gesù, constructor italià que junt amb Stradivari han creat els millors instruments que es coneixen.

Malgrat que la senyora Kopatchinskaja va ensenyar a les autoritats tots el papers detallant la propietat del violí i el contracte d'ús, la duana va requisar l'instrument. 

Les autoritats van demostrar una certa compressió pels problemes que aquest fet a creat però no estan disposats a fer cap excepció a les lleis que regulen l'entrada i la sortida d'objectes de valor al...

Continuar llegint...

07 d'Agost del 2010

Tots a la caça del vot

Com si es tractés d'un assumpte cinegètic, s'ha obert la veda per la caça del vot ara que els caçadors (els polítics) ja han ensumat la proximitat de la presa (el votant).

No per sabut és menys incòmode escoltar o llegir certes declaracions polítiques que només tenen com a finalitat la d'engalipar la gent per tal de portar el vot a la seva cleda.

Ara descobrim sentiments tendents a l'independentisme a polítics fins fa poc muts sobre el tema. D'altres proposen solucions federalistes (Montilla ja s'hi ha apuntat) per tal de no sortir d'una Espanya amb la que cada vegada és més difícil compartir projectes.

D'altres, desorientats i sense retrobar els principis presents en les seves sigles, intentaran que s'oblidin les seves febleses atacant les dels altres, en un joc repetit des que el món és món.

I el ciutadà, que amb el temps...

Continuar llegint...