30 de Març del 2010

L'Estatut, maltractat

Avui fa quatre anys de la presentació del recurs d'inconstitucionalitat del PP contra el nou Estatut de Catalunya. El Tribunal Constitucional no ha estat capaç de resoldre el recurs dins d'un temps raonable, motiu per desconfiar de tots els rumors que cada dos per tres ens arriben.

Segons informen els diaris El Mundo i ABC, els dos de Madrid naturalment, el TC està a punt de dictar sentencia en el cas de l'Estatut, amb una retallada prevista de 15 a 20 articles. És molt curiós que siguin aquests dos diaris, marcadament anti-catalans, els que estiguin informats del que passa al TC que, teòricament, és independent i delibera secretament. Les filtracions a la premsa madrilenya fan pudor de sofre.

Molt hem llegit sobre els membres del TC, sobre les seves fòbies i les seves fílies, sobre cessaments i nous nomenaments. Tanta moguda no és bona de cara a la independència del TC ni pot afavorir...

Continuar llegint...

29 de Març del 2010

Diners públics, diners privats

„Polítiques socials, econòmiques...
El poder adinera i el diner apodera. "

Així comença el poema „Bossa de rebuig "de Joan Brossa. El poder adinera i el diner apodera, tots ho sabíem però els darrers temps ens ho estan recordant diàriament, no fos cas que ho oblidéssim. 

La llista de barruts, de penques que aprofiten els seus càrrecs per adinerar-se i per adinerar els del seu entorn immediat ha augmentat ràpidament com si la norma fos: correm, correm que el món s'acaba.

El mal l'han fet personatges com Millet, Francisco Camps, els del Cas Gürtel, Jaume Matas, Prenafeta, Alavedra... tots pendents de judici i per tant amb el benefici de la presumpció d'innocència, però tots implicats en afers de diners públics que han passat a butxaques privades. 

Manar ha de ser...

Continuar llegint...

27 de Març del 2010

L'amenaça de l'armament nuclear

La noticia disposa de tots els ingredients per tranquil•litzar, i fins i tot alegrar, a tothom: els Estats Units i Rússia han arribat a un acord per signar un tractat per a la reducció d'armament nuclear. Sembla que aquest tractat vol reduir fins a un terç les armes nuclears d'arreu del món, començant per les seves.

Si alguna cosa m'han ensenyat els anys és que les coses ni són com ens diuen ni són com sembla que són. Altrament dit, les explicacions que rebem sempre estan manipulades per no ofendre el dret a la informació, però mai són certes al cent per cent. Els que manen realment (que no són mai els que sembla que manen) no volen ensenyar les seves cartes marcades.

A mi m'agradaria saber els motius de la signatura del pacte de reducció d'armes nuclears, ara que tants països posseeixen aquest tipus d'armament destructiu: Xina, India, Pakistan, Israel, França,...

Continuar llegint...

26 de Març del 2010

Traductor: ¿traïdor?

Arran del meu escrit d'ahir sobre el doblatge de les pel•lícules en català he rebut, entre altres, el comentari d'un lector que no està d'acord amb la meva preferència per la subtitulació i no pel doblatge.

El lector es pregunta si jo també rebutjo les traduccions literàries i la feina de bons traductors, i posa a Pedrolo com exemple.

Jo crec que es tracta de dos assumptes molt diferents. Una pel•lícula es composa d'imatge i de so. El doblatge o la subtitulació només toquen el so i per tant afecten "només" una part de l'obra original. En literatura, la lletra, les paraules escrites són l'únic mitjà de transmissió de les idees de l'autor i per tant, tota traducció afecta a la totalitat de l'obra.

Com que no podem pretendre reduir el contacte amb una obra d'art (cinematogràfica o literària) als que coneguin l'idioma original, de...

Continuar llegint...

25 de Març del 2010

¿Doblar o subtitular?

La Unió Europea ha donat permís a la Generalitat perquè destini uns dos milions d'euros per any com a ajut a les distribuïdores per facilitar el doblatge o la subtitulació de pel•lícules al català.

Que ens tinguem d'alegrar d'un fet que no és res més que una cosa normal (normalitzar l'ús de la llengua pròpia) ja demostra fins a quin punt el català encara està sotmès a la llei del més fort o, si voleu, del més nombrós.

Els catalans, d'ara en endavant i si realment els dos milions serveixen d'ajuda, pagaran per les pel•lícules més que els espanyols, per exemple, ja que d'una part subvencionaran amb els impostos el doblatge o subtitulació, i a més a més passaran per la taquilla del cinema. En fi, com tantes altres coses ho aguantarem per tal de no perdre l'ocasió de reduir desigualtats.

Benvingut el doblatge...

Continuar llegint...

24 de Març del 2010

ZP, o la visita innecessària

La visita que el dilluns va fer a Catalunya el senyor José Luis Rodríguez, conegut com a Zapatero, no va aixecar cap mena d'entusiasme. Va arribar, va fer la seva inauguració protocol•lària, va dinar amb el President Montilla i va donar una entrevista a TV3. Tot plegat, una mica trist i sense cap interés real.

Zapatero no va convèncer a ningú perquè no tenia cap intenció de dir res amb cap i peus, i a l'entrevista va deixar anar frases ambigües i poc compromeses que també podríem haver escoltat del senyor Rajoy. Va parlar del sacrifici necessari amb l'augment de l'IVA, i va tenir la gosadia, l'atreviment i l'audàcia (haig de fer servir tres sinònims) de dir que el mes de juny hi haurà una recuperació de l'economia. Sempre hem d'estar preparats a veure miracles, però en economia, sense idees, ni anticipació, ni programa ferm a llarg terme, no se'n troben de...

Continuar llegint...

23 de Març del 2010

L'església catòlica i els abusos a menors

Sorprèn una mica la poca importància amb la que es tracta públicament a Catalunya i a Espanya el delicat assumpte dels abusos a menors per part de sacerdots de l ‘església catòlica.

El tema és delicat perquè s'hi barregen molts components, cada un d'ells de gran importància: el mal psicològic als menors, la por de denunciar, el silenci de les autoritats eclesials, l'etern tema del celibat i molts altres aspectes que sacsegen no només els creients.

El divendres passat, un sacerdot suïs de 40 anys va ingressar a la presó preventiva per indicis més que lleugers d'haver comés abusos sexuals a escolans de les parròquies on ha servit fins ara. Paral•lelament, els noms de diversos monjos i sacerdots estan sortint a la llum, fins i tot per part de les autoritats diocesanes que han acabat amb anys, per no dir segles, de silenci sobre un tema que s'ha de tractar amb molta...

Continuar llegint...

22 de Març del 2010

Robatoris a Barcelona

Llegeixo en un diari per Internet un diguem-ne article on el periodista acusa a la companyia aèria Swiss de catastrofisme. Resulta que la revista Swiss Magazine, que la companyia reparteix als seus viatgers, ha publicat un article on s'avisa dels molts robatoris que es produeixen a Barcelona i dona fins i tot el número de telèfon de la policia. Per acabar-ho d'adobar, l'article insinua la possible ensorrada de la Sagrada Família per culpa de l'AVE.

He llegit l'article en qüestió, almenys en la versió que es troba a internet (www.swiss.ch ).

El text és en alemany amb traducció a l'anglès. Són 14 pàgines de text i fotos en gran format, cada una d'elles amb un comentari. Finalment trobem 6 pàgines de guia de Barcelona amb adreces i comentaris sobre restaurants, cafeteries, botigues i museus. Les vint pàgines són un elogi a Barcelona i de lectura recomanable, fins i tot pels...

Continuar llegint...

20 de Març del 2010

El difícil dilema de CiU

Amb les eleccions a l ‘horitzó, serà molt difícil que les actuacions i les declaracions dels principals polítics catalans no estiguin formulades sota la llosa del temor a perdre o a no guanyar vots.

El PSC, segurament convençut que no tindrà cap majoria a les urnes, ha de tractar de lligar un bi- o un tripartit amb més cap i peus que l'actual.

El gran dilema, però, és el de CiU. Si obtenen com a les darreres eleccions la majoria de vots a les urnes, però no la majoria absoluta, tindran de trobar socis ocasionals per poder accedir a la Generalitat. La gran qüestió és saber amb quins partits han de fer coalició per governar.

Un acord entre CiU i el PPC no sembla factible perquè el preu polític a pagar és massa fort i no tindria cap sentit arribar al govern de la ma d'un partit amb una forta càrrega espanyolista.

ERC ha demostrat que pot...

Continuar llegint...

19 de Març del 2010

Immigració i criminalitat

Com que vivim en un món globalitzat, segons ens diuen, cal suposar que determinants problemes són comuns per a molta gent i que es repeteixen en diversos països. Un dels problemes que més sovint preocupa és de la immigració, és a dir la immigració il•legal sense papers o sense feina o clarament amb intencions criminals.

Suïssa, que és un país petit, degut a la seva situació geogràfica ha estat sempre al llarg de l'la història un lloc de pas. La tradició acollidora i benefica del país (no oblidem que aquí es va fundar la Creu Roja) ha permès que Suïssa sempre rebés una gran quantitat d'estrangers molt superior en percentatge a la de molts altres països.

No estic parlant dels milers d'italians, portuguesos i espanyols que arribaren els anys 60 i 70, amb contractes a la ma, perfectament integrats. Parlo de les ingents quantitats de gent...

Continuar llegint...